The role of non-institutional sociolinguistics in this situation should be decisive, not only as a supplier of information on the state of the language community —as it has done until now and seems to be poised to continue doing so with ever increasing accuracy. (Casesnoves, 2003)— but, above all, as a source of orientation for normalisation. And this last objective cannot be achieved without a profound change of direction with respect to its current approaches. We cannot continue any longer to be content with the (admittedly indispensable) detailed knowledge of the situation past and present, using them merely to formulate reactive measures. It is important now to pay especial attention to emergent processes and trends that could shape the future and, above all, we have to dare to construct our own future (Bas, 1999: 50-56). This means giving sociolinguistic studies a prospective dimension— until now hardly explored, apart from one or two timid exceptions (Querol, 2001, 2002)— having recourse to the many instruments designed by sociology (Bas, 1999), such as regressive analysis, future scenarios of likelihood of occurrence, the Delph method, the matrix of crossed impacts, the theory of dynamic systems, etc. Furthermore, these demanding standards and requirements will need to go hand in hand with the abandoning of old routines, such as that of selecting individuals of school age as subjects of a survey, purely for reasons of convenience —the latter of course have not yet completely internalised the evaluating norms of society (Gómez Molina, 1998: 45). Similarly we need to pay more attention to the impact of the mass media on the process of minoritisation, despite the difficulty of evaluating it quantitatively, by means of questionnaires.

When all is said and done, we are faced here with decisive challenges concerning the survival over the long term of the Catalan-speaking community of the Valencian Country. This is an issue which sociolinguistic research cannot and should not ignore, if it wishes not to become mere rhetoric or a sterile demonstration of number crunching. Will we be worthy of the magnitude of the task facing us or will we resign ourselves to being helpless onlookers witnessing our own disappearance? The answer belongs, logically enough, to the future. The question at this time is whether we forge this future ourselves or whether it will be forged for us.

ALMOND, Gabriel & VERBA, Sidney (1963): The Civic Culture. London, Princeton University Press [trad. Spanish.: La cultura cívica. Madrid, Euramérica, 1970].

ARACIL, Lluís V. (1966): "A Valencian dilemma/Un dilema valencià", in Identity Magazine, nº 24. Valencia/Cambridge (Mass.), pp. 17-29.

BAS, Enric (1999): Prospectiva. Barcelona, Ariel.

BOUDON, Raymond (1973): L'inegalité des chances. París, Armand Colin [trad. Spanish.: La desigualdad de oportunidades. Barcelona, Laia, 1983].

CALAFORRA, Guillem (2002): "Quan la sociolingüística abandona l'infantilisme —quatre comentaris sobre una novetat bibliogràfica", in Treballs de Sociolingüística Catalana, nº 16. Valencia, Eliseu Climent, editor, pp. 85-92.

CASESNOVES, Raquel (2002): "La transmission intergénérationnelle du valencien et son usage comme langue seconde", in Langage et société, nº 101 (september 2002). París, Maison des Sciences de l'Homme, pp. 11-33.

—(2003): "Previsions demolingüístiques de l’ús del català", in NOVES SL, http://www.gencat.cat/llengua/noves. Barcelona, Directorate General for Language Policy, Department of Culture, Generalitat of Catalonia.

CASTELLÓ, Rafael (2002): "Economia dels intercanvis lingüístics al País Valencià", in Treballs de Sociolingüística Catalana, nº 16 Valencia, Eliseu Climent, editor, pp. 195-215.

COLOM, Ferran (1998): El futur de la llengua entre els joves de Valencia. Paiporta, Denes.

DIÉGUEZ, M. Àngels & GUARDIOLA, M. Isabel (2002): "Transmissió lingüística intergeneracional a la Marina", in Treballs de Sociolingüística Catalana, nº 16. Valencia, Eliseu Climent, editor, pp. 93-99.

ERILL, Gustau, et al (1992): Ús del català entre els joves de Sabadell. Coneixement, ús i actituds dels estudiants de secundària. Curs 1985-86. Barcelone, Department of Culture, Generalitat of Catalonia.

FERRANDO, Aureli et al. (1990): "L'ús del valencià i les actituds lingüístiques dels alumnes de BUP i COU de la ciutat de Castelló de la Plana", in Miscel·lània 89. Valencia, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, pp. 7-45.

GIFREU, Josep (dir.) & COROMINAS, Maria (coord.) (1991): Construir l'espai català de comunicació. Barcelone, Centre d'Investigació de la Comunicació, Generalitat of Catalonia.

GÓMEZ MOLINA, José R. (1998): Actitudes lingüísticas en una comnidad bilingüe y multilectal: área metropolitana de València. Valencia, Universitat de València.

—(2002)"Norma i ús en el valencià central: nivell lèxic", in Treballs de Sociolingüística Catalana, nº 16. Valencia, Eliseu Climent, editor, pp. 169-194.

MONTOYA, Brauli (1996): Alacant: la llengua interrompuda. Paiporta, Denes.

—(2000): Els alacantins catalanoparlants: una generació interrompuda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.

—(2002): "La denúncia de la substitució lingüística en els escriptors valencians", in Treballs de Sociolingüística Catalana, nº 16. Valencia, Eliseu Climent, editor, pp. 21-45.

MORELLÓ, Empar (2002): "Actituds de la població migrant davant l'ús del valencià: una altra perspectiva al voltant de la situació social del valencià", in Treballs de Sociolingüística Catalana, nº 16. Valencia, Eliseu Climent, editor, pp. 241-254.

PITARCH, Vicent (1988): Fets i ficcions. Valencia, Eliseu Climent, editor.

PRADILLA, Miquel Àngel (2002): "La política lingüística contemporània al País Valencià", in Treballs de Sociolingüística Catalana, nº 16. Valencia, Eliseu Climent, editor, pp. 101-119.

QUEROL, Ernest (1990): "El procés de substitució lingüística: la comarca dels Ports com a exemple", in Miscel·lània 89. Valencia, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, pp. 85-196.

—(1997): "Un nou model per a l'estudi del comportament lingüístic: la teoria de les catàstrofes", in Caplletra, nº 21 (autumn 1996). Valencia, Universitat de València, pp. 161-184.

—(1999): Cap a un nou marc teòric per a l’estudi de les variables dels processos de substitució lingüística. Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona. doctoral thesis on microfiche, 3568.

—(2000): Els valencians i el valencià: usos i representacions. Paiporta, Denes.

—(2001): "Evolució dels usos i de les representacions socials de les llengües a Catalunya (1993-2000)", in NOVES SL, Summer 2001 http://www.gencat.cat/llengua/noves

—(2002a): "Usos i representacions de les llengües a les Illes Balears", in NOVES SL, Summer 2002 (http://www.gencat.cat/llengua/documentacio). Barcelone, Directorate General for Language Policy, Generalitat of Catalonia.

—(2002b): "Un nou model per a l'estudi dels processos de substitució lingüística. L'anàlisi del valencià", in Treballs de Sociolingüística Catalana, nº 16. Valencia, Eliseu Climent, editor, pp. 69-84.

Josep J. Conill
jocori@bsab.com