La principal característica dels pocs estudis a què hem pogut accedir és la manca d’un diagnòstic clar i de solucions adequades.

Aquesta manca d’estudis, probablement, està molt relacionada amb la inèxistència d’una política lingüística coordinada per les institucions públiques autonòmiques (Generalitat Valenciana) i per les universitats valencianes.

Al País Valencià, de fet, no es pot obviar que el conflicte lingüístic encara no s’ha resolt. A causa d’aquesta peculiar situació, les institucions cerquen contínuament solucions individuals i locals per mantenir l’ús del valencià.

La situació en què es troba l’ús del valencià a l’Ajuntament de Sagunt pel que fa al resultats de l’Indexplà està encara lluny d’oferir una capacitat mínima per garantir l’ús normal del valencià per part dels treballadors i de la institució.

L’efecte dels resultats és d’incoherència i dispersió. Les accions desestructurades i descoordinades dutes a terme pels polítics de l’Ajuntament de Sagunt (podríem anomenar-les voluntats polítiques normalitzadores) s’han deixat veure a través del major índex de normalització lingüística que s’obté en el factor d’adequació lingüística del personal. Ens referim al període durant el qual l’existència d’un Gabinet de Promoció del Valencià ha promogut la realització de cursos de valencià per als funcionaris.

En tot cas les actuacions fetes fins ara han estat insuficients i l’Ajuntament de Sagunt no arriba a oferir uns valors mínims que garantisquen la plena utilització d’ambdues llengües, valencià i castellà.

No seria massa agosarat afirmar que l’Ajuntament de Sagunt, com a institució, està afavorint el procés de substitució lingüística a favor del castellà.

Si comparem els resultats de l’Indexplà amb els resultats de l’estudi sociolingüístic més recent (1998), es confirma la tesi de Ninyoles segons la qual augmenten els nivells de coneixements teòrics del valencià (lectura i escriptura), però en disminueix la parla.

A Sagunt-Ciutat disminueix l’ús del valencià segons els resultats del Padró d’Habitants dels anys 1986, 1991 i l’estudi de 1998. En comparació amb Sagunt-Ciutat el nucli de Sagunt-Port n’augmenta l’ús.

Des d’ací el que es proposa és la planificació o intervenció sociolingüística multisectorial, que incloga tant les accions procedents del poder polític com les accions dutes a terme per moviments socials que cerquen el canvi dels comportaments i de les idees lingüístiques.

El poder polític té una gran incidència sobre la determinació del comportament lingüístic global, social. L’orientació ideològica del poder polític tindrà una influència transcendental en el tipus de mesures que les institucions adoptaran i en l’evolució global de la situació sociolingüística.

Al País Valencià s’hauria d’iniciar ja una planificació sociolingüística que intente d’una manera conscient canviar la situació del valencià. Així es faria realitat el principi ecologista recollit per A. Bastardas "pensar globalment i actuar localment". (10)

Tant des dels governs com des dels moviments cívics caldria intentar conéixer amb el màxim de precisió l’entramat de la dinàmica social del canvi dels comportaments, en aquest cas lingüístics:

"Cap quantitat de dades descriptives resoldrà el problema de quines són les tècniques eficients per provocar els canvis desitjats". (11)

Albert Bastardas i Boada en la conferència que va donar a Alcoi durant les III Jornades de Sociolingüística va resumir molt clarament els passos que cal seguir, i la necessitat de comptar amb la imaginació per aconseguir l’èxit en la planificació sociolingüística que necessita el nostre país:

"La imaginació teòrica i el coneixement de la realitat esdevenen imprescindibles per a l’èxit de la planificació sociolingüística: la contínua observació, l’anàlisi desapassionada i objectiva de les situacions, la recerca de les causes i de les dinàmiques, l’avaluació de les experiències reals i la reformulació d’estratègies i dels conceptes són tasques fonamentals i ineluctables que convé teoritzar i entendre adequadament". (12)

Nosaltres considerem que una vegada feta una aproximació a la realitat de la institució objecte del nostre estudi, l’estratègia política immediata consistiria a aplicar un Pla de normalització lingüística (pensar globalment i actuar localment).

Conclourem aquest article apuntant els reptes de futur següents:

1. Al País Valencià, existeix el marc legal per a encetar el procés de recuperació del valencià i per a aconseguir una situació d’equilingüisme (igualtat plena i efectiva entre les dues llengües oficials, el valencià i el castellà).

2. Les iniciatives per planificar les diferents polítiques lingüístiques han de partir de les Institucions i dels seus representants polítics elegits pels ciutadans. Tenen un paper fonamental per aconseguir que el valencià, com a llengua materna i d’ús habitual per grans sectors dels ciutadans, aconseguisca l’estatus social que li correspon a fi de fer-la llengua de prestigi en la comunicació.

3. No cal oblidar que la llengua és un element que cohesiona tota una comunitat i és, per tant, una forma d’expressió de la cultura d’un poble; la llengua és el nostre millor patrimoni cultural.

4. Correspon a tots els agents socials, polítics i econòmics, assumir el compromís per a continuar i millorar les accions de recuperació i promoció del valencià en tots els àmbits de l’Ajuntament i de la vida quotidiana. Els mecanismes legals per fer açò estan a l’abast de tots a través dels objectius fixats en un Pla municipal de normalització lingüística per a l’Ajuntament de Sagunt; (13) en el futur Reglament de normalització lingüística del municipi de Sagunt i en la Llei d’ús i ensenyament del valencià.

5. Aquest treball d’investigació, pel que fa a l’aplicació de l’Indexplà, podria ser un model d’actuació que haurien de seguir altres institucions; ajuntaments, diputacions, universitats, etc. De fet, des de fa uns pocs anys, molts organismes catalans (d’àmbit públic i privat) inclouen la realització prèvia de diagnòstics que s’obtenen a través de l’Indexplà, abans d’aplicar un pla de normalització lingüística.

6. Bibliografia

Ajuntament de Sagunt: El valencià al Camp de Morvedre, coneixement i ús social. Sagunt: (1998) (mimeo).

ABRIL, J.: "Els perfils lingüístics i la política de personal (I)". Llengua i Ús [Barcelona] (1996), núm. 5, p. 4-8.

BASTARDAS, A.: "Persistència i canvi en el comportament lingüístic: la planificació sociolingüística". III Jornades de sociolingüística: normalització i planificació lingüístiques. Alcoi: Gabinet Municipal de Normalització Lingüística. (1994), p. 11-25.

ESCOLÀ, A. [et al.]: "Indexplà: programa de seguiment i avaluació de plans i acords de gestió lingüística per a les organitzacions". Llengua i Ús. [Barcelona ] (1996), núm. 5, p. 19-24.

LEPRÊTRE, M.: "El País Valencià. La situació sociolingüística als territoris de llengua catalana (IV)". Llengua i Ús. [Barcelona] (1996), núm. 7, p. 62-67.

MOLLÀ, T. PALANCA, C.: Curs de sociolingüística 1. Alzira: Edicions Bromera, 1987.

MOLLÀ, T. VIANA, A.: Curs de sociolingüística 2 Alzira: Edicions Bromera, 1989.

MOLLÀ, T; VIANA, A.: Curs de sociolingüística 3. Alzira: Edicions Bromera, 1991.

MOLLÀ, T.: Política i planificació lingüístiques. Alzira: Edicions Bromera, 1997.

NINYOLES, R. L.: Conflicte lingüístic valencià. València: Tres i Quatre, 1969.

NINYOLES, R. L.: Idioma i prejudici. Palma: Edicions Moll, 1971.

NINYOLES, R. L.: Estructura social i política lingüística.Alzira: Edicions Bromera, 1989.

VALLVERDÚ, F.: Aproximació crítica a la sociolingüística catalana. Barcelona: Edicions 62, 1980.

VALLVERDÚ, F.: Velles i noves qüestions sociolingüístiques. Barcelona: Edicions 62, 1998.

M. Lluïsa Pérez Castilla
Ajuntament de Sagunt
lluisaper@saguntomail.com