Sumari
1.
Introducció
2.
Característiques principals del programa informàtic Indexplà
3.
Metodologia, identificació i característiques de l'organització objecte de l'estudi
4. Anàlisi
de les dades obtingudes
5.
Conclusions i reptes de futur
6.
Bibliografia
1. Introducció
Larticle
que teniu a les mans és un extracte del treball dinvestigació (1) que es va presentar a la Facultat
de Filologia de la Universitat de València-Estudi General el setembre de 1999.
A continuació
donarem a conèixer la part del treball dedicada al diagnòstic sobre la utilització del
valencià a lAjuntament de Sagunt mitjançant laplicació del programa
informàtic Indexplà, així com les conclusions a què vam arribar. (2)
La idea de dur
a terme aquesta investigació va sorgir durant la celebració de les Jornades de Promoció
Lingüística que va organitzar lAjuntament de Sagunt labril de 1998, on
participaren responsables polítics i tècnics del Consorci per a la Normalització
Lingüística de Catalunya.
Arran
daquelles Jornades i amb la col·laboració de les tècniques que ens proporcionà
leina informàtica Indexplà, es va fer aquesta aproximació a la situació del
valencià en una organització local.
A diferència
del País Valencià, les institucions catalanes tant públiques com privades treballen des
de fa molt de temps per la recuperació "integral" (3) del català amb el suport de les
administracions autonòmica, local i comarcal.
El nostre
treball ha consistit a establir el diagnòstic sobre líndex de normalització
lingüística (INL) en una entitat pública, lAjuntament de Sagunt, amb el suport de
lIndexplà.
Lobjectiu
que perseguíem amb aquesta aplicació era tenir un coneixement previ de la realitat
lingüística pel que fa a lús del valencià, ja que aquest coneixement previ
és un pas imprescindible per dur a terme les actuacions necessàries que porten una
llengua en situació de minorització a la normalitat.
2. Característiques principals del
programa informàtic Indexplà
LIndexplà
va sorgir lany 1995 quan, arran dun seminari de treball, el Consorci per a la
Normalització Lingüística de Catalunya va elaborar aquest instrument per detectar les
necessitats lingüístiques en tot tipus dorganitzacions a Catalunya.
LIndexplà
és un programa informàtic dExcel que serveix per a saber si una organització
reuneix una sèrie de requisits que la capaciten per garantir lús del català
(valencià en el nostre cas) o bé qualsevol altra llengua en situació de minorització i
en conflicte amb una altra llengua majoritària (castellà en aquest cas).
LIndexplà
mesura lINL (Índex de Normalització Lingüística) o grau de normalització
lingüística duna organització.
El programa es
basa en un sistema dindicadors, agrupats per factors.
Els factors
que savaluen són: imatge i retolació; adequació lingüística del personal,
criteris dús lingüístic; documentació dús extern; comunicacions exteriors
i documentació i comunicacions internes.
Cada factor
té un valor entre 0 i 100 i també es pot obtenir una mitjana ponderada que té un valor
entre 0 i 100, la qual reflectirà el nivell o líndex de normalització
lingüística (INL).
Aquest valor,
situat entre 0 i 100, reflecteix el grau de normalització global de lorganització
i permet establir diferents categories dentitats dacord amb lús del
català.
Els indicadors
no representen la totalitat dels elements amb contingut o significat lingüístic en
lorganització, ja que, per definició, els indicadors tenen com a objectiu valorar
el tot a partir dun conjunt de dades que es consideren representatives.
El pes de cada
factor en lINL (mitjana ponderada) que reflecteix el grau de normalització
lingüística de lorganització sha establert seguint els criteris següents:
Segons el grau
de normalització, lIndexplà ens permetrà destablir la tipologia de
lorganització objecte davaluació.
Segons
lINL obtingut poden haver-hi:
Organitzacions
que tenen els factors 1,4,5 (relacionats amb elements externs: imatge i retolació,
documentació dús extern i comunicacions externes) amb un valor al voltant del
60 %.
3. Metodologia, identificació i
característiques de lorganització objecte de lestudi
Els mètodes
que hem emprat en aquest treball d'investigació, pel que fa al treball de camp i a la
recollida de les dades són lobservació directa, les enquestes i les preguntes
directes. Tot això es va fer durant el període comprés entre el febrer i el març de
lany1999.
Les
dependències municipals de lAjuntament de Sagunt es troben descentralitzades en
diversos edificis que estan localitzats en dos nuclis de població, separats per una
distància de 5 km.
Aquesta
configuració territorial cal tenir-la present. Sagunt-Ciutat amb 20.945 habitants és el
nucli històric més antic; Sagunt-Port és el nucli de població que es va formar a
començament del segle XX arran de la instal·lació de la indústria siderúrgica, on hi
ha 39.886 habitants censats.
Dit això, el
camp d'anàlisi o univers concret daquest treball s'ha fet tenint en compte les
dependències administratives que lAjuntament de Sagunt té al Palau o edifici
principal, així com les oficines més pròximes a aquest, localitzades totes al nucli
històric, Sagunt-Ciutat.
Es va decidir
de fer-ho així perquè les dependències municipals que es troben a ledifici de
Sagunt-Ciutat són les més representatives, atés que shi localitzen els negociats
que tramiten la gestió administrativa principal (Alcaldia, Intervenció, Tresoreria,
Secretaria, Taxes i Impostos, Urbanisme, etc.). Així, al llarg dels anys
lAjuntament de Sagunt ha anat configurant una multiplicació dels serveis municipals
a causa de la seua distribució urbanística i geogràfica peculiars.
Nosaltres ens
hem basat en lanàlisi de la situació de l'edifici principal, tenint en compte,
però, que per a alguns dels factors shan incorporat negociats que no es troben en
aquest edifici principal, però sí al nucli històric de Sagunt.
És el cas del
Negociat de Personal, de la Fundació Municipal de Cultura i del Centre dInformació
Juvenil. Tots tres es troben a una distància aproximada de 200 metres de ledifici
principal.
Aquesta
proximitat física és molt important a lhora de valorar les incidències que poden
tenir les actuacions dirigides a la normalització i recuperació del valencià.
La proximitat
del servei de traducció (actualment es troba al Palau Principal) i la contigüitat dels
serveis fan que hi haja una major fluïdesa en les relacions interpersonals que
estableixen els funcionaris i els polítics.
4. Anàlisi de les dades obtingudes
Als gràfics
següents veurem els resultats obtinguts en lestudi dels factors i indicadors.
Gràfic
1. Ajuntament de Sagunt
La primera
valoració a què hem arribat dacord amb els resultats és que lAjuntament de
Sagunt té un Índex de Normalització Lingüística (INL) del 34 % (vegeu gràfic) i per
consegüent, no es pot incloure en cap de les tipologies establertes a linici
daquest article.
Com que és un
resultat que està molt lluny darribar als mínims no es pot incloure en les
organitzacions tipus R ni en les classificades com a tipus P. Com es recordarà, les
organitzacions tipus R havien assolit un nivell dINL dentre el 60 % i el 80 %
i les capacitava per atendre els usuaris en la llengua que triessin (valencià o
castellà).
Les tipus P
tenen un INL superior al 80 %, i són les que han adoptat com a llengua de treball el
valencià.
Analitzarem
els percentatges de normalització lingüística assolits tot començant pels més
elevats:
FACTOR 2:
adequació lingüística dels treballadors |
37 % |
|