Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Estiu 2003


Vitalitat i ús del valencià a l'Ajuntament de Sagunt. Resultats de l'aplicació del programa informàtic Indexplà,
per M. Lluïsa Pérez Castilla

L’article recull el diagnòstic sobre l’ús del valencià així com les conclusions a què vam arribar després de l’aplicació de programa informàtic Indexplà en una entitat local, l’Ajuntament de Sagunt, municipi del País Valencià que pertany a la comarca del Camp de Morvedre.

Es tracta d’una aproximació feta de manera experimental l’any 1999 a una situació sociolingüística concreta: la vitalitat i l’ús que té el valencià en la institució més propera als ciutadans, l’ajuntament.

Per fer aquest diagnòstic es va adaptar l’eina que utilitza el Consorci per a la Normalització Lingüística, Indexplà, que serveix per a mesurar l’índex de normalització lingüística en una organització i posteriorment, desenvolupar les polítiques de planificació lingüística.

 

versió per imprimir en PDF. 42KB

 

Sumari

1. Introducció

2. Característiques principals del programa informàtic Indexplà

3. Metodologia, identificació i característiques de l'organització objecte de l'estudi

4. Anàlisi de les dades obtingudes

5. Conclusions i reptes de futur

6. Bibliografia

 

1. Introducció

L’article que teniu a les mans és un extracte del treball d’investigació (1) que es va presentar a la Facultat de Filologia de la Universitat de València-Estudi General el setembre de 1999.

A continuació donarem a conèixer la part del treball dedicada al diagnòstic sobre la utilització del valencià a l’Ajuntament de Sagunt mitjançant l’aplicació del programa informàtic Indexplà, així com les conclusions a què vam arribar. (2)

La idea de dur a terme aquesta investigació va sorgir durant la celebració de les Jornades de Promoció Lingüística que va organitzar l’Ajuntament de Sagunt l’abril de 1998, on participaren responsables polítics i tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya.

Arran d’aquelles Jornades i amb la col·laboració de les tècniques que ens proporcionà l’eina informàtica Indexplà, es va fer aquesta aproximació a la situació del valencià en una organització local.

A diferència del País Valencià, les institucions catalanes tant públiques com privades treballen des de fa molt de temps per la recuperació "integral" (3) del català amb el suport de les administracions autonòmica, local i comarcal.

El nostre treball ha consistit a establir el diagnòstic sobre l’índex de normalització lingüística (INL) en una entitat pública, l’Ajuntament de Sagunt, amb el suport de l’Indexplà.

L’objectiu que perseguíem amb aquesta aplicació era tenir un coneixement previ de la realitat lingüística pel que fa a l’ús del valencià, ja que aquest coneixement previ és un pas imprescindible per dur a terme les actuacions necessàries que porten una llengua en situació de minorització a la normalitat.

2. Característiques principals del programa informàtic Indexplà

L’Indexplà va sorgir l’any 1995 quan, arran d’un seminari de treball, el Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya va elaborar aquest instrument per detectar les necessitats lingüístiques en tot tipus d’organitzacions a Catalunya.

L’Indexplà és un programa informàtic d’Excel que serveix per a saber si una organització reuneix una sèrie de requisits que la capaciten per garantir l’ús del català (valencià en el nostre cas) o bé qualsevol altra llengua en situació de minorització i en conflicte amb una altra llengua majoritària (castellà en aquest cas).

L’Indexplà mesura l’INL (Índex de Normalització Lingüística) o grau de normalització lingüística d’una organització.

El programa es basa en un sistema d’indicadors, agrupats per factors.

Els factors que s’avaluen són: imatge i retolació; adequació lingüística del personal, criteris d’ús lingüístic; documentació d’ús extern; comunicacions exteriors i documentació i comunicacions internes.

Cada factor té un valor entre 0 i 100 i també es pot obtenir una mitjana ponderada que té un valor entre 0 i 100, la qual reflectirà el nivell o l’índex de normalització lingüística (INL).

Aquest valor, situat entre 0 i 100, reflecteix el grau de normalització global de l’organització i permet establir diferents categories d’entitats d’acord amb l’ús del català.

Els indicadors no representen la totalitat dels elements amb contingut o significat lingüístic en l’organització, ja que, per definició, els indicadors tenen com a objectiu valorar el tot a partir d’un conjunt de dades que es consideren representatives.

El pes de cada factor en l’INL (mitjana ponderada) que reflecteix el grau de normalització lingüística de l’organització s’ha establert seguint els criteris següents:

  • FACTOR 1: imatge i retolació: 20 %

  • FACTOR 2: adequació lingüística del personal: 15%

  • FACTOR 3: criteris d’ús: 20%

  • FACTOR 4: documentació d’ús extern: 15%

  • FACTOR 5: comunicacions externes: 15%

  • FACTOR 6: documentació i comunicacions internes: 10%

Segons el grau de normalització, l’Indexplà ens permetrà d’establir la tipologia de l’organització objecte d’avaluació.

Segons l’INL obtingut poden haver-hi:

  • Organitzacions que han assolit un INL entre el 60% i 80%, tipus R. Aquestes tenen un nivell de normalització que les capacita per atendre els usuaris en la llengua que trien.

  • Organitzacions que han assolit un INL superior al 80%, tipus P. Aquestes organitzacions han adoptat com a llengua pròpia de treball el valencià.

  • Organitzacions que tenen els factors 1,4,5 (relacionats amb elements externs: imatge i retolació, documentació d’ús extern i comunicacions externes) amb un valor al voltant del
    60 %.

3. Metodologia, identificació i característiques de l’organització objecte de l’estudi

Els mètodes que hem emprat en aquest treball d'investigació, pel que fa al treball de camp i a la recollida de les dades són l’observació directa, les enquestes i les preguntes directes. Tot això es va fer durant el període comprés entre el febrer i el març de l’any1999.

Les dependències municipals de l’Ajuntament de Sagunt es troben descentralitzades en diversos edificis que estan localitzats en dos nuclis de població, separats per una distància de 5 km.

Aquesta configuració territorial cal tenir-la present. Sagunt-Ciutat amb 20.945 habitants és el nucli històric més antic; Sagunt-Port és el nucli de població que es va formar a començament del segle XX arran de la instal·lació de la indústria siderúrgica, on hi ha 39.886 habitants censats.

Dit això, el camp d'anàlisi o univers concret d’aquest treball s'ha fet tenint en compte les dependències administratives que l’Ajuntament de Sagunt té al Palau o edifici principal, així com les oficines més pròximes a aquest, localitzades totes al nucli històric, Sagunt-Ciutat.

Es va decidir de fer-ho així perquè les dependències municipals que es troben a l’edifici de Sagunt-Ciutat són les més representatives, atés que s’hi localitzen els negociats que tramiten la gestió administrativa principal (Alcaldia, Intervenció, Tresoreria, Secretaria, Taxes i Impostos, Urbanisme, etc.). Així, al llarg dels anys l’Ajuntament de Sagunt ha anat configurant una multiplicació dels serveis municipals a causa de la seua distribució urbanística i geogràfica peculiars.

Nosaltres ens hem basat en l’anàlisi de la situació de l'edifici principal, tenint en compte, però, que per a alguns dels factors s’han incorporat negociats que no es troben en aquest edifici principal, però sí al nucli històric de Sagunt.

És el cas del Negociat de Personal, de la Fundació Municipal de Cultura i del Centre d’Informació Juvenil. Tots tres es troben a una distància aproximada de 200 metres de l’edifici principal.

Aquesta proximitat física és molt important a l’hora de valorar les incidències que poden tenir les actuacions dirigides a la normalització i recuperació del valencià.

La proximitat del servei de traducció (actualment es troba al Palau Principal) i la contigüitat dels serveis fan que hi haja una major fluïdesa en les relacions interpersonals que estableixen els funcionaris i els polítics.

4. Anàlisi de les dades obtingudes

Als gràfics següents veurem els resultats obtinguts en l’estudi dels factors i indicadors.

Gràfic 1. Ajuntament de Sagunt

Gràfic 1. Ajuntament de Sagunt

La primera valoració a què hem arribat d’acord amb els resultats és que l’Ajuntament de Sagunt té un Índex de Normalització Lingüística (INL) del 34 % (vegeu gràfic) i per consegüent, no es pot incloure en cap de les tipologies establertes a l’inici d’aquest article.

Com que és un resultat que està molt lluny d’arribar als mínims no es pot incloure en les organitzacions tipus R ni en les classificades com a tipus P. Com es recordarà, les organitzacions tipus R havien assolit un nivell d’INL d’entre el 60 % i el 80 % i les capacitava per atendre els usuaris en la llengua que triessin (valencià o castellà).

Les tipus P tenen un INL superior al 80 %, i són les que han adoptat com a llengua de treball el valencià.

Analitzarem els percentatges de normalització lingüística assolits tot començant pels més elevats:

FACTOR 2: adequació lingüística dels treballadors 37 %


1 de 3