També és remarcable el paral·lelisme de les línies de tendència entre els diversos sectors, que davallen de Tremp fins a Santa Coloma d’una forma notable, excepte el cas dels Mitjans de comunicació, que sempre obté valors molt semblants. És lògic que sigui així, atès que s’han ponderat molt més els mitjans, tant audiovisuals com escrits, de tipus general, que els que només es distribueixen de forma local o comarcal.

Tanmateix, la diferència entre el sector amb un valor més alt, i el més baix (excepte els Mitjans de comunicació) és més accentuada a mesura que hi davallem. Així, a Tremp, el salt entre Ensenyament i sanitat, amb 95 punts, i Societat i oci, amb 82, és de 13 punts; per contra, a Santa Coloma, dels 69 punts d’Ensenyament i sanitat fins als 20 d’Economia, hi ha una diferència de... 49!

D’aquests fets tendencials, se n’escapa parcialment Lloret de Mar, on es produeix un gep de l’Administració pública, que supera el valor d’Ensenyament i sanitat, i un de contrari, a conseqüència de la davallada més pronunciada d’Economia. Si ens fixéssim en les dades de Lloret per subsectors o, fins i tot per àmbits, podríem apreciar el caràcter dual d’aquesta ciutat gironina: es comporta com una ciutat força catalanitzada, d’una banda (amb valors superiors a la mitjana, per exemple de l’Administració de l’Estat); però amb índexs força baixos a diversos subsectors o àmbits vinculats a la principal activitat econòmica de la ciutat, el turisme, de l’altra.

Per filar encara més prim, hem elaborat el gràfic 3 on s’exposen les dades mitjanes de les diverses poblacions, segons els principals subsectors i àmbits. Hi hem afegit, també, la mitjana Ofercat de les sis poblacions.

Gràfic 3. Mitjana dels índexs per subsectors i àmbits, i mitjana Ofercat

Aquí el ventall dels resultats és més ampli, encara, ja que va dels 97 punts de l’Administració de la Generalitat, als 22 de les revistes de periodicitat no diària, un diferencial de 75 punts.

És bastant clar que aquells àmbits més vinculats directament a les administracions locals i de la Generalitat tenen uns índexs d’oferta de català més elevats, superiors, en qualsevol dels casos a la mitjana. L’exemple més paradigmàtic el trobem a les ràdios, que depassen a bastament els escassos resultats de la resta dels mitjans de comunicació; són precisament les emissores radiofòniques que es regulen des de la Generalitat, mentre que la resta de mitjans ho són des de l’Estat. Alhora, és important destacar que l’àmbit de Societat també obté un índex força important (de 76 punts, més concretament).

Pel que fa als subsectors i àmbits que es troben per sota de la mitjana, ja ens indiquen clarament quins són els aspectes on cal centrar els esforços en el futur: Economia, Administració de justícia i de l’estat, i els Mitjans de comunicació, tret dels radiofònics.

Finalment, exposarem en el gràfic 4 les dades de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, per factors.

Gràfic 4. Resultats Ofercat 1998 per factors
a Santa Coloma de Gramenet

Aquí ens interessa remarcar el contrast entre la llengua d’identificació oral i la llengua d’adequació. En el primer cas, com hem dit anteriorment, s’observava l’idioma en què les diverses organitzacions s’adreçaven als seus usuaris, mentre que en el segon cas s’anotava la llengua, un cop els observadors o les observadores s’hi dirigien en català. Els quinze punts de diferència entre el primer i el segon índex, en el cas colomenc, es limiten als nou o deu punts en altres poblacions, però sempre hi ha un diferencial important entre les dues dades: un símptoma de les possibilitats de creixement en aquest aspecte tan transcendent per a l’ús lingüístic oral.

4. Valoració i perspectives de futur

Com hem pogut apreciar, la dimensió territorial, multisectorial i multinivell objecte de l’anàlisi de l’Ofercat és innovadora i té el grau d’adaptabilitat suficient per ser aplicat a poblacions grans i petites, i de característiques socioeconòmiques ben diferents, tal com ha validat l’experimentació duta a terme. Permet analitzar quins són els punts forts i els punts febles de l’oferta lingüística de productes i de serveis en una població i permet observar-ne l’evolució si apliquem l’Ofercat regularment.

Un dels seus trets formals més destacables és la senzillesa en la presentació dels resultats obtinguts: un índex i un gràfic de cada població que ens donen una visió ràpida, clara i concreta; però tenim també la possibilitat d’obtenir fàcilment més de 100 índexs i gràfics que ens permeten observar només un àmbit (el comerç, o la sanitat privada, per exemple), o un subsector (l’oci) o l’índex de la retolació identificativa de tota la població. És a dir, obtenim, amb l’explotació de resultats, un material de treball per a la planificació lingüística, lleuger en la forma, però sòlid en el contingut.

És per això que l’Ofercat té les característiques per ser inclòs en un programa estable d’indicadors que, amb una perspectiva de futur, possibiliti l’obtenció de dades seriades, tal com tenim les dades dels censos i padrons per veure l’evolució dels coneixements de la població, i que ens mostrin l’evolució de l’oferta de català de les nostres poblacions.

També és important remarcar que, si el projecte fa una selecció de poblacions prou representativa de Catalunya, podrem tenir una visió de conjunt de l’oferta de català a la majoria del territori.

En aquest sentit, podem formular una proposta d’aplicació a 25 ciutats. Les ciutats que formaríem part de la mostra objecte d’estudi seguirien els criteris següents:

1. L’univers és el de les poblacions de més de 25.000 habitants

2- Afegim tres poblacions més, dues triades entre les que tenen més de 10.000 habitants dels quals un 10 % o més de censats són estrangers, i una altra, Tremp, que formava part de la primera experimentació.

3. Distribuirem aquestes poblacions en sis blocs:

—més de 100.000 h (A)

—entre 50.000 i 100.000 h, amb un índex sociolingüístic baix o mitjà/baix (2) (B)

—entre 50.000 i 100.000 h, amb un índex sociolingüístic alt o mitjà/alt (C)

—entre 25.000 i 50.000 h, amb un índex sociolingüístic baix o mitjà/baix (D)

—entre 25.000 i 50.000 h, amb un índex sociolingüístic alt o mitjà/alt (E)

—les ciutats descrites en el punt 2 (F)

Per fer la tria de les ciutats tindrem en compte factors demogràfics, territorials i d’índex sociolingüístic, així com la inclusió de les ciutats que van formar part de l’experimentació.

Com a resultat de l’aplicació d’aquests criteris la proposta es concreta en la taula següent:

Font: Padró d’habitants de 2000. Percentatge d’estrangers segons el padró de 1999.

Les característiques de l’Ofercat permeten que pugui ser adaptat fàcilment a altres territoris de parla catalana, amb la supervisió adequada. També es pot plantejar la possibilitat de fer un pas més endavant en el seu desenvolupament i fer de l’Ofercat una eina d’anàlisi de l’oferta d’una llengua diferent del català en un altre territori on es donin situacions de convivència de més d’una llengua. Des de diferents nacionalitats s'han posat en contacte amb la Comissió Ofercat per interessar-se per aquesta possibilitat. És un nou repte que ens il·lusiona.

Mercè Romagosa
mromagosa@cpnl.cat
Pilar López
plopez@cpnl.cat
Albert Fabà
afaba@cpnl.cat

Consorci per a la Normalització Lingüística