2.
Característiques tècniques i metodologia
2.1
Aplicació informàtica
Es disposa
d’un programa informàtic, senzill d’utilitzar i força útil, que serveix tant
per a la preparació de les observacions, com per a la introducció i el tractament de les
dades, o per a la realització d’informes, mitjançant l’exportació dels
gràfics elaborats directament pel programa. Es tracta d’una aplicació per a entorns
operatius Windows de 32 bits construïda en llenguatge C++ i Visual Basic, que només
necessita 20 Mb d’espai lliure al disc dur.
2.2
Aspectes generals
En general,
totes les dades d'Ofercat provenen de la recollida d'informació pel mètode d'observació
i es combinen quatre tècniques diferents: observacions per rutes aleatòries de comerços
i empreses de serveis, visites a organitzacions, trucades telefòniques i altres
observacions.
En funció de
la població i de la distribució territorial de cada ciutat, s'han seleccionat mostres de
les diverses organitzacions i també de les rutes aleatòries on s’han fet les
observacions
2.3
Rutes aleatòries
Les mostres
estadístiques són les que s'obtenen de forma aleatòria. Les mostres estratègiques
s'obtenen quan treballem en zones estratègiques o amb una gran concentració de
comerços. Quan és necessari s'han combinat els dos mètodes. A l’Ofercat, en el cas
de les mostres de comerços i empreses de servei, hem treballat amb un marge d’error
de + 5.
Per calcular
el nombre total de rutes s'ha dividit el nombre de comerços i empreses de servei de la
mostra de cada població, aproximadament, entre 50 comerços per ruta. En aquestes rutes
hem observat la retolació identificativa i informativa dels comerços, la publicitat al
carrer, i la senyalització.
S'ha
seleccionat el nombre de rutes per les diverses zones de la ciutat de forma proporcional
al nombre de comerços per zona, sempre que hem disposat d’aquesta dada, i de forma
igualitària si no ha estat així. També s'han efectuat rutes específiques als centres
comercials i als mercats municipals.
2.4
Visites a organitzacions
En les
organitzacions visitades s'han observats els dos tipus de retolació: identificativa i
informativa. En el cas de la retolació identificativa, es tria el rètol principal,
identificador de cada dependència. En el cas de la retolació informativa, es trien els
tres primers rètols que es vegin amb algun tipus de text informatiu.
S’ha
seleccionat el nombre d’organitzacions (institucions, entitats, associacions i altres
organismes) a visitar, d’acord amb la taula 1.
Taula
1. Nombre d’organitzacions observades
| Per determinar el nombre de
dependències, punts d'atenció al ciutadà i organitzacions (tret dels comerços i les
empreses) que observarem, seguirem el quadre següent: |
| Núm. de dependències totals |
Núm. de dependències
a observar |
| de 0 a 30 |
totes |
| de 31 a 50 |
30 |
| de 51 a 100 |
50 |
| més de 100 |
70 |
2.5 Trucades telefòniques
S'ha anotat la
llengua inicial i la llengua de resposta de l'interlocutor de l'organització.
Llengua
inicial: Llengua utilitzada per la persona que contesta al telèfon abans que se li
faci cap pregunta. Per evitar els casos ambivalents (Sí?, per exemple) o els casos en
què no es diu res, es pot estar un moment sense parlar, per forçar que la persona digui
alguna cosa. En cas que no digui res, la trucada no s’ha de tenir en compte, al menys
pel que fa a la llengua inicial.
Llengua
de resposta: És la llengua en què l’interlocutor ha respost la pregunta que se
li ha fet en català.
S’han fet
dos tipus de trucades telefòniques: les de la mostra de comerços i empreses de servei,
que es fixen de forma aleatòria mitjançant les Pàgines Grogues, i les de les altres
organitzacions. Les primeres s'han recollit a la graella per a trucades telefòniques a
comerços i empreses de serveis. En el segon cas s’ha facilitat als observadors una
llista amb el número de telèfon de les organitzacions que calia trucar (en la majoria
dels casos, són les mateixes organitzacions que s’han visitat, tret dels centres
d’ensenyament, on no s’han fet trucades).
2.6
Altres observacions
Hi ha altres
observacions que no s'han recollit mitjançant els mètodes anteriors. Són les següents:
- Mitjans de
comunicació de més tirada de diverses organitzacions
- Llengua dels
webs
- Rutes
aleatòries específiques: polígons industrials i centres comercials
-
Comunicacions escrites amb els usuaris de les empreses de servei d’aigua, llum, gas i
telefonia
- Títols dels
usuaris dels transports públics
- Publicitat
rebuda a les bústies: comerços i serveis, i centres lúdics
- Celebracions
religioses
- Premsa local
(revistes, televisions i ràdios)
- Llengua de
l’ensenyament
2.7
Altres dades incloses en el programa
Aquells
documents d’organitzacions centralitzades, que són iguals a tot el territori
català, s'han recollit des de la comissió Ofercat i, per tant, el seu valor ja figura
directament en el programa informàtic.
3. Principals resultats
A
hores d’ara comptem amb resultats de l’Ofercat experimental
que es va fer a Santa Coloma de Gramenet, i del primer cicle d’observacions
que es va realitzar a les ciutats de Tremp, Manresa, Tarragona i
Lloret de Mar i al districte de Ciutat Vella de Barcelona, durant
l’any 2001.
Consegüentment,
les dades que oferim es refereixen a les cinc ciutats esmentades en primer lloc i al
districte de Ciutat Vella, obtingudes majoritàriament l’any 2001, tret de les de
Santa Coloma de Gramenet, que són de l’any 1998. Malgrat aquesta discordança
temporal,
hem preferit
mantenir les dades colomenques, atès que és l’única ciutat de la primera corona
metropolitana de la qual disposem ara de dades.
Alhora, cal
fer notar que l’any 1998 a Santa Coloma no es va comptar amb el nombre
d’observacions de què disposa el model estàndard d’Ofercat, per la qual
cosa hem de prendre aquest resultat d’una manera provisional, tot i que les dades de
què ja disposem de l’any 2003 de la mateixa ciutat, ara sí, amb un nombre suficient
d’observacions, ens indiquen que l’índex colomenc del 1998 n’és una bona
aproximació.
Exposarem, en
primer lloc, els índexs generals, continuarem pels valors de cadascun dels subsectors i
acabarem presentant dades mitjanes dels principals subsectors i àmbits, i de la ciutat de
Santa Coloma de Gramenet per factors.
Gràfic
1. Resultats Ofercat per poblacions
Com ens mostra
el gràfic 1, l’oferta lingüística en català va des d’un valor màxim de 78
(per als casos de Tremp i Manresa), fins a un mínim de 46 (en el cas de Santa Coloma de
Gramenet). Es produeix, doncs, un esglaonament prou marcat, de 32 punts, assimilable a les
distàncies que es produeixen pel que fa a les competències orals i escrites en català,
entre la població d’aquestes ciutats, segons el cens lingüístic de l’any
1996. Així, entre el 89,36 % de la població que afirmava que sabia parlar en català a
Tremp, i el 52,2 % de Santa Coloma de Gramenet, hi ha 37,16 punts; i del 55,71 % de
Manresa que deia que el sabia escriure, i el 32,61 %, també de Santa Coloma, hi ha 23,10
punts de diferència.
Tot i això,
aquest esglaonament no es produeix de forma contínua, sinó que s’insinuen diverses
taxonomies, sempre d’acord a l’oferta lingüística en català. Òbviament, el
nombre d’observacions amb què comptem actualment encara és molt limitat, i no en
podem extreure conclusions definitives. Caldrà esperar, doncs, a tenir els resultats de
les vint-i-cinc ciutats del conjunt del cicle Ofercat. Malgrat tot, es perfilen un grup de
poblacions on l’oferta en català és força majoritària (Tremp i Manresa, en el
nostre cas), un conjunt, d’altra banda, bastant homogeni; un grup intermedi
(Tarragona, Lloret i Ciutat Vella), força més dispers; i un darrer esglaó, on només
comptem, a hores d’ara, amb els resultats de Santa Coloma de Gramenet.
Però és
convenient filar més prim, i observar les dades per sectors tal com ens mostra el gràfic
2.
Gràfic
2. Resultats Ofercat per sectors
Si
efectuéssim un càlcul de tendències, els sectors que, en la majoria dels casos, tenen
uns valors més alts són els d’Administració pública i d’Ensenyament i
sanitat; un segon bloc, on hi ha Societat i oci, i Economia; i finalment els Mitjans de
comunicació. L’única excepció a aquest esquema és el de Santa Coloma de Gramenet,
on l’índex d’Economia es troba per sota del dels Mitjans de comunicació, tot i
que, com hem indicat anteriorment, hem de prendre aquestes dades amb una certa
provisionalitat. |
