Estiu 2003

Les llengües necessiten instruments per mesurar la seva vitalitat i poder, posteriorment, dissenyar polítiques lingüístiques adreçades a afavorir-les. Estudis censals sobre coneixements lingüístics i enquestes a la població per obtenir dades sobre els usos d’aquestes llengües són informacions imprescindibles, ja que l’ús que els ciutadans facin d’una llengua estarà determinat principalment per tres factors: el coneixement que en tinguin, la voluntat d’usar-la, i finalment, les possibilitats reals que permetin fer-ho.

L’Ofercat és l’instrument que avalua la presència de la llengua catalana en una població.

Els resultats obtinguts amb aquest estudi són el complement necessari de les dades sobre coneixement i ús de la llengua que ens ofereixen els censos i padrons, les enquestes i altres estudis, i poden ser molt útils per al disseny de les polítiques lingüístiques que duen a terme les diferents institucions implicades en aquest procés.

Sumari

1. Introducció
1.1 Fases del projecte Ofercat
1.2 Què és l'Ofercat
1.3 Característiques

2. Característiques tècniques i metodologia
2.1 Aplicació informàtica
2.2 Aspectes generals
2.3 Rutes aleatòries
2.4 Visites a organitzacions
2.5 Trucades telefòniques
2.6 Altres observacions
2.7 Altres dades incloses en el programa

3. Principals resultats

4. Valoració i perspectives de futur

1. Introducció

Les llengües necessiten instruments per mesurar la seva vitalitat i poder, posteriorment, dissenyar polítiques lingüístiques adreçades a afavorir-les. En aquest sentit, els governs es doten d’eines tan útils com són els estudis censals, que normalment recullen informació sobre coneixements lingüístics. A Catalunya, a més, diversos organismes i institucions públiques i privades duen a terme enquestes a la població per obtenir dades sobre els usos d’aquestes llengües.

Aquest tipus d’informacions resulten imprescindibles, ja que l’ús que els ciutadans facin d’una llengua estarà determinat principalment per tres factors: el coneixement que en tinguin, la voluntat individual i col·lectiva d’usar-la, i finalment, les possibilitats reals que permetin fer-ho. I aquestes possibilitats estan condicionades per l’oferta lingüística que aquests ciutadans rebin en un territori determinat.

Per això és important dotar-se d’eines que permetin mesurar aquesta oferta en un moment donat i poder-ne observar l’evolució al llarg del temps.

L’Ofercat es presenta, doncs, com un instrument que avalua la presència de la llengua catalana en una població. Aquesta presència pública s’observa a partir de l’oferta lingüística que els ciutadans tenen al seu abast en la seva vida quotidiana, tant com a usuaris de serveis públics o privats, com a clients, com a contribuents… com a ciutadans en definitiva. Què vol dir oferta lingüística? La resposta és múltiple però senzilla: un ciutadà, quan passeja per la seva ciutat, pot llegir els rètols de les botigues en català? És atès en català quan truca a un servei de l’ajuntament o a una empresa de serveis? Té els impresos del DNI en català? Pot veure una pel·lícula en el cinema en català? En definitiva, les organitzacions, públiques i privades, grans i petites, de la seva ciutat, li ofereixen comunicar-s’hi en català?

Els resultats obtinguts amb l’estudi Ofercat són, per tant, el complement necessari de les dades sobre coneixement i ús de la llengua que ens ofereixen els censos i padrons, els estudis i les enquestes, i poden ser molt útils per al disseny de les polítiques lingüístiques que duen a terme les diferents institucions implicades en aquest procés. Un dels aspectes originals de l’Ofercat és que no es tracta d’una enquesta d’usos personals, amb el que això comporta de respostes subjectives, sinó d’una observació sobre els usos públics a partir d’uns indicadors objectius i prèviament seleccionats. I no és només un estudi, sinó que és una eina sistemàtica, de fàcil maneig, que de manera gràfica i entenedora dóna forma matemàtica a aspectes de difícil quantificació.

1.1 Fases del projecte Ofercat

L’Ofercat es va aplicar per primer cop durant els anys 1998 i 1999 a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. L’any 1999 va rebre un accèssit del premi Badia i Margarit de recerca empírica sociolingüística i se’n va fer una presentació a Bilbao en la VII Conferència Internacional de Llengües Minoritàries.

Posteriorment, es va valorar l’interès que podia tenir com a eina informàtica adaptable a diversos territoris i poblacions i es va decidir fer-ne una aplicació informàtica en la línia de l’Indexplà, que oferís uns resultats que es traduïssin en uns indicadors i un índex global, i que es poguessin resumir en uns gràfics comparables entre territoris i al llarg del temps, per sectors i per factors.

Amb aquesta finalitat, l’any 2000 es crea la Comissió Ofercat (1), constituïda per membres del Consorci per a la Normalització Lingüística i de l’Institut de Sociolingüística Catalana (ISC) de la Direcció General de Política Lingüística, que treballa en el desenvolupament de l’eina, de l’aplicació informàtica i dels manuals d’ús.

L’any 2001 es fa el pilotatge de l’eina a fi de comprovar-ne l’eficàcia en diverses tipologies de territoris. Per al pla pilot, es trien cinc poblacions segons el coeficient de competència lingüística que han presentat en el cens de 1996, l’activitat econòmica (zones turístiques, zones rurals) i la densitat de població. La finalitat és que hi hagi una representació de la diversitat del territori, i es té en compte, també, que es tracti de poblacions d'on ja se’n tinguin altres dades (estudis de retolació, enquestes, etc.).

Finalment, se seleccionen les poblacions següents: Tarragona, Manresa, Tremp, Lloret de Mar i el districte de Ciutat Vella de Barcelona.

L’any 2002 s’exploten les dades del pilotatge, se’n fan una primera presentació pública al Congrés Mundial sobre Polítiques Lingüístiques i es finalitza el desenvolupament de l’eina informàtica, que permetrà l’aplicació de l’Ofercat consolidat l’any 2003 a Lleida, Reus, Olot, Sabadell, i Santa Coloma de Gramenet.

1.2 Què és l'Ofercat

L’Ofercat és una eina metodològica i informàtica que mesura l’oferta de català de qualsevol població de parla catalana. A través d’una sèrie d’indicadors, aquesta aplicació permet fer una fotografia -en un moment determinat- del grau de presència de català en un territori. La mesura es pot repetir cada cert temps per poder apreciar-ne l’evolució.

1.3 Característiques

• A través d’un conjunt d’indicadors prefixats (124 indicadors), el programa resumeix, en un índex numèric i en diferents gràfics, l’oferta lingüística d’una població.

• L’Ofercat avalua aquells usos lingüístics que fan els individus en representació d’alguna organització, i no les seves converses privades.

• L’aplicació recull indicadors orals i escrits tant de les institucions públiques com de les entitats privades i de la societat civil.

• Els indicadors seleccionats són fàcils de recollir i es poden tornar a observar periòdicament.

• Els indicadors estan agrupats en factors segons el tipus de comunicació a què es refereixen. Els factors de llengua escrita que s’observen són: la retolació identificativa, la retolació informativa i les comunicacions escrites; els factors de llengua oral són: la llengua d’identificació oral i la llengua d’adequació oral.

• La població estudiada es divideix en cinc sectors: Administració pública, Economia, Societat i oci, Mitjans de comunicació, i Ensenyament i sanitat. Cada sector se subdivideix en subsectors que se subdivideixen en àmbits en un tercer nivell de detall.