Estiu 2003

En aquest article es fa un estudi sobre l'aplicació de l'Indexplà a 120 organitzacions de la ciutat de Barcelona amb més de 300 observacions. S'hi valoren els avantatges de l'instrument com a eina que ajuda a millorar la imatge de la nostra organització i com a eina objectiva de diagnòstic, la seva utilitat a l'hora de planificar les actuacions dels plans lingüístics i fer-ne el seguiment i l'avaluació. També s'hi fa una anàlisi del comportament de les organitzacions en tots els sectors d'activitat en què s'ha intervingut i també segons els sis factors que l'instrument avalua. En cap cas pretén ser un estudi dels usos lingüístics de la ciutat, sinó només dels resultats pràctics de l'instrument. (1)

Sumari

1. Introducció

2. L'extensió de l'ús del català

3. Resultats pràctics de l'aplicació de l'Indexplà

4. Anàlisi per sectors

5. Anàlisi de les primeres observacions per sectors

6. Anàlisi de les primeres observacions per subsectors

7. Primeres i últimes observacions de tots els sectors

8. Anàlisi per factors

9. Indexplà Eix de Serveis

10. Anàlisi de les primeres observacions dels factors

11. Conclusions

1. Introducció

L'Indexplà és un instrument que permet mesurar objectivament el grau de normalització lingüística d'una organització en un moment donat i també mesurar-ne l'evolució cada cert temps com a resultat de les actuacions que s'hi han dut a terme per augmentar-ne el grau d’ús del català. En cada observació s’obté un índex de normalització lingüística (INL) a partir de les dades obtingudes en sis factors (imatge i comunicació, adequació lingüística del personal, criteris d’ús lingüístic, documentació externa, comunicacions exteriors i documentació i comunicacions internes).

El Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona ha fet més de 300 observacions de l'Indexplà a més de 120 organitzacions de la ciutat. Els resultats permeten fer-ne una valoració que va més enllà de l'evolució particular de cada organització i extreure’n algunes conclusions globals per sectors i per factors.

Aquestes conclusions no són extrapolables als usos lingüístics de totes les organitzacions de la ciutat, com tampoc no indiquen quina és la presència del català a la ciutat. Aquesta darrera dada —l’oferta lingüística oral i escrita de les institucions públiques, les entitats privades i la societat civil en general— s’obté a partir de l’aplicació de l’Ofercat, inspirat en l’Indexplà. A Barcelona se n’ha dut a terme una prova pilot al districte de Ciutat Vella.

2. L’extensió de l’ús del català

Un dels objectius principals del CNL de Barcelona és el foment de l'ús de la llengua catalana a tots el àmbits de la ciutat, especialment en el si de les organitzacions dels sectors en què s'organitza l'activitat socioeconòmica i sociocultural.

L'any 1995 es va començar a experimentar el nou mètode de treball, la gestió lingüística, una oferta de serveis que el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) posa a disposició de les organitzacions per planificar els seus usos lingüístics de manera que incorporin i incrementin el català en les comunicacions. Calia, a més era imprescindible, disposar d’un element objectiu i gràfic de diagnòstic i d’avaluació del procés d’extensió del coneixement i de l’ús del català a les organitzacions amb les quals es treballava, l’Indexplà.

3. Resultats pràctics de l’aplicació de l’Indexplà

Durant aquests anys hem pogut observar que l’aplicació de l’Indexplà ha produït un conjunt de conseqüències pràctiques que podem valorar des de diversos angles: una millora en la nostra imatge, una eina objectiva de diagnòstic, un canvi en la planificació d'objectius i un canvi, també, en el seguiment i l'avaluació d'objectius dels plans de normalització; per últim, l’Indexplà permet agrupar les organitzacions segons l'INL.

3.1. L’Indexplà millora la nostra imatge

La presentació d’aquesta anàlisi lingüística a una organització ha incorporat un factor innovador en la nostra imatge, un valor tècnic significatiu de cara a la nostra comunicació amb les organitzacions. Abans de la seva aplicació, la negociació amb les organitzacions estava poc estructurada i era difícil de presentar els nostres serveis de manera objectiva; en canvi, amb l’Indexplà es mostra d’una manera senzilla i sistematitzada la informació que s'obté de la situació lingüística de l’organització observada.

3.2. L'Indexplà en el diagnòstic

L'acceptació de l'organització pel que fa a l'elaboració d'un diàgnòstic –un objectiu que s’acompleix amb l'observació de múltiples indicadors-, ens obre les portes a una auditoria lingüística completa amb entrevistes, observacions, accés a la documentació, etc. Abans de treballar amb l'Indexplà, molt sovint era un problema poder accedir-hi: hi havia un cert recel i desconfiança de les organitzacions per facilitar certes dades perquè no se sabia quin ús se'n podia fer. Ara, amb l'Indexplà, les organitzacions saben exactament per a què volem la informació i això ens facilita molt més la relació amb aquestes.

3.3. L’Indexplà en la planificació

Sempre que s’ha iniciat una relació amb una organització s’ha elaborat un pla lingüístic, però és a partir de l’aplicació de l’Indexplà quan s’ha canviat el disseny dels plans i s’han formulat els objectius estretament lligats als factors de l’Indexplà. És a dir, es poden dissenyar els plans segons el resultat del diagnòstic. L'anàlisi per factors ajuda a definir objectius i les actuacions en el pla lingüístic que s’elabora posteriorment per assolir-los, adaptats al factor concret.

3.4. L'Indexplà en el seguiment i l'avaluació de plans

L'Indexplà, a partir del diagnòstic inicial, permet fer anàlisis successives (normalment anuals) durant el període de col·laboració amb les organitzacions, que són útils per fer reajustaments en els acords previstos inicialment en el pla, reconduir les mesures establertes per obtenir millors resultats i avaluar la feina feta en acabar la col·laboració. L’Indexplà permet fer fulls de resum en què es presenten les diverses mesures obtingudes temporalment i mentre dura la intervenció. Aquest full de resum és útil a l'hora de prorrogar o tancar un pla perquè permet de veure si el procés ha avançat satisfactòriament o bé s’ha estancat.

Si l’INL és molt baix o baix, s'han de preveure actuacions que garanteixin el procés cap a l'extensió de l'ús del català amb un augment de les situacions comunicatives en català, i la tasca s'orienta cap a la sensibilització i difusió de la llengua i cap a la consecució d'un canvi lingüístic. Si les entitats tenen un nivell mitjà o alt, els objectius s'han d'enfocar cap a la consolidació del procés de normalització lingüística i l'augment del nivell d'autonomia lingüística.

3.5. L'Indexplà permet agrupar els organismes segons l'INL

A l'inici del procés es fa l'anàlisi lingüística de les comunicacions de l'organització i de la competència lingüística del seu personal. Aquesta anàlisi es fa amb l'aplicació de l'Indexplà. L'Indexplà permet agrupar les organitzacions per tipologies de grau de normalització segons I'INL. Aquest índex té un valor entre 0 i 100: si l'índex és superior al 80% es considera que l'organització ha assolit un grau elevat d'utilització del català; si està entre el 60% i el 80%, que ha assolit un nivell llindar de normalització; per sota d'aquests percentatges, es considera que l'organització no està en disposició d'atendre el públic ni de fer les seves comunicacions en català.

4. Anàlisi per sectors

L'Indexplà s'ha experimentat a Barcelona en els sectors de l'ús oficial i dels drets lingüístics, de l'àmbit socioeconòmic i de les institucions sanitàries i socials, amb més de 120 organitzacions a les quals s’ha aplicat durant els últims cinc anys. Es tracta d'un nombre prou significatiu d'organitzacions, que permet avaluar el rendiment de l'eina i també estudiar els canvis que es perceben d'una manera més objectiva, però en cap cas no s’ha d’extrapolar a tot el sector. Es pot detectar, també, l'augment o la disminució de l'activitat en cada sector.

En els sectors d'educació, recerca i joventut i en el de mitjans de comunicació i indústries culturals s'hi ha treballat de manera esporàdica i les dades que s'han obtingut no es consideren significatives.

Gràfic 1. Nombre d'organitzacions per sector

Gràfic 2. Distribució de les organitzacions per subsectors

5. Anàlisi de les primeres observacions per sectors

Es recullen totes les primeres observacions que s'han fet durant el període estudiat. Les organitzacions amb les quals s’ha establert un conveni de col·laboració més recentment només tenen aquesta primera observació feta.