La situació sociolingüística de l'anglès
al Japó, per Nobuyuki Tukahara

A l’Estat japonès, la immensa majoria (se suposa que quasi un 98 %) de la població té el japonès com a llengua principal. Malgrat això, fins avui s’han fet diverses propostes d’oficialització de l’anglès. La primera es va fer l’any 1872 per Arinori Mori. L’última, amb un cert ressò social, va ser la de l’informe elaborat l’any 2000 pel comitè consultiu del primer ministre Obuti. La característica comuna d’aquestes dues propostes és el seu punt de vista, ja que tracta la llengua només com una eina per a l’estratègia estatal i, per tant, s’hi presenten mancances des del punt de vista del dret lingüístic. Es podria dir que aquesta característica és el reflex d’una ideologia lingüística arrelada a la societat japonesa i reforçada al llarg de la modernització que considera la llengua només com un mer instrument. És la ideologia que ens explicaria també perquè les llengües autòctones distintes del japonès (l’ainu i la llengua d’Okinawa) estan tan minoritzades.

versió per imprimir en PDF. 110 k

Sumari

1. Introducció

2. La situació sociolingüística de l'anglès al Japó
2.1. La competència lingüística en anglès
2.2. L'aprenentatge
2.3. L'ús de l'anglès

3. La ideologia lingüística

4. Conclusió

5. Bibliografia

1. Introducció

El japonès és una llengua oficial de facto de l'Estat japonès. De facto, perquè malgrat que s'utilizi a tot l'àmbit social, no hi ha cap legislació que el defineixi com a llengua oficial. A la vida quotidiana no hi ha cap necessitat de conèixer una altra llengua que el japonès. Amb tot, això no significa que sigui un estat totalment monolingüe. Tot seguit descriurem la composició lingüística de l'Estat japonès.

El japonès té aproximadament 125.000.000 parlants. Pel que fa al nombre de parlants, a l'escala mundial se situa en la novena plaça, després del portuguès (aproximadament 170.000.000 parlants). I a l'Estat japonès almenys hi ha dues llengües autòctones distintes del japonès: l’ainu i la llengua d'Okinawa. No se sap exactament quants parlants tenen aquestes llengües, però se suposa que Ainu en té de desenes a centenars, i que la llengua d'Okinawa en té centenars de milers. A part d'aquestes llengües autòctones, també es parlen altres llengües estrangeres com el coreà, el xinès, el portuguès, el pilipino, el castellà, l’anglès, el tailandès, etc. No disposem de xifres pel que fa al nombre de parlants d’aquestes llengües, però tenim com a referència les dels estrangers registrats.

Taula 1. Nombre d’estrangers registrats a l'Estat japonès (any 2000)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades contingudes a la pàgina oficial del Ministeri de Justícia. (1)

En total són 1.686.444 els estrangers registrats l'any 2000. És indubtable que la immensa majoria de la població japonesa té el japonès com la seva llengua principal, ja que la suma dels parlants de les llengües autòctones distintes al japonès i estrangeres ni tan sols arriba al 2 % de la població total. La gran majoria dels parlants d'ainu i de la llengua d'Okinawa, així com la majoria dels coreanoparlants són bilingües en japonès.

Si tenim en compte que es pot prescindir de les llengües no japoneses a la vida quotidiana i el reduït percentatge dels parlants d’aquestes, sembla lògic que no hi hagi cap legislació pel que fa a la llengua oficial. Però la veritat és que hi ha hagut diverses propostes per a legislar-la. L'última amb un cert ressò social es troba en un informe publicat l'any 2000 i elaborat pel comitè consultiu del primer ministre Obuti, (2) que argumentava la promoció de l'anglès com l'estratègia estatal, amb vista a l’oficialització d’aquest a llarg termini. Després, Youichi Funabashi, periodista i membre d'aquest comitè, va publicar un assaig en el qual proposava una llei lingüística que definís el japonès com a primera llengua oficial i l’anglès com a segona (Funabashi: 2000).

Per què s'han fet aquestes propostes que semblen poc lògiques? Què significa el ressò social obtingut? Reflexionar i analitzar aquest fenomen ens podrà donar una visió sobre la situació sociolingüística de l'anglès al Japó. Així, ara repassem les dades bàsiques sobre el tema.