Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística internacional


Anàlisi del terme 'pariente' com a forma de tractament en la comunitat sikuani de Puerto Gaitán (Colòmbia), per John Alexander Roberto Rodríguez


CONTINUA


Les diferents regions de Colòmbia reconeixen maneres diverses d’entendre i aplicar el mot ‘pariente’, però sempre fundades en uns trets bàsics que percebem succintament en l’etimologia. A Puerto Gaitán l’ús del terme té un element particular que li dóna identitat diatòpica, i és, precisament, la presència de l’ètnia sikuani a la zona. No hi ha dubte que un dels principals factors per establir varietats dialectals és el social, i a Puerto Gaitán aquest fet pren una rellevància transcendental ja que es tracta de cultures en contacte.

Els percentatges obtinguts testimonien una accentuada influència en la selecció de la forma de tractament, d’acord amb els participants en la conversa, segons tres varietats d’interacció possibles: indígena–indígena, indígena–blanc o blanc–indígena (la parella blanc–blanc no resulta pertinent per a aquest estudi).

Taula A. Freqüència en l’ús de les formes de tractament ‘usted’ i
‘pariente’ entre els colons i indígenes de Puerto Gaitán

VARIANTS

Indígena – indígena Indígena – blanc Blanc – indígena
Usted 30% 80% 70%
Pariente 60% 10%

10%

Els altres percentatges corresponen als tractes pel nom o el títol

Indiscutiblement, el blanc ha ocupat un lloc de preeminència en el sistema social, i això obliga a establir una ‘semàntica del poder’ a favor del blanc; però, d’una altra banda, el reconeixement d’aquest fet per l’aborigen l’ha portat a adoptar una fórmula lingüística d’autoreconeixement d’identitat i unitat basada en el principi de la ‘semàntica de la solidaritat’. A aquest nivell es percep amb molta més claredat la varietat en la utilització de ‘pariente’ ja que té una motivació de tall social o vertical:

Superior
(blanc)

fletxa.jpg (1274 bytes)
usted

Superior
(blanc)

Superior
(blanc)

     
pariente usted

Inferior
(Indígena)

Inferior
(Indígena)


pariente

Inferior
(Indígena)

Sistema recíproc
Mateix rang

En situacions normals els blancs fan serveir l' ‘usted’ per a les  interaccions o, en cas de més intimitat, el ‘tú’.

Sistema no recíproc
Diferent rang

El ‘pariente’ que fa servir el blanc té una connotació despectiva envers l'indígena que reafirma la condició d'inferioritat cultural d'aquest.

Sistema recíproc
Mateix rang

Entre indígenes el valor eufemístic del terme ‘pariente’ és substituït per un sentit de fraternitat i solidaritat que caracteriza l'ètnia en condicions d'intimitat.

 

En casos especials, quan un blanc ha habitat al costat dels sikuani durant un temps i aquells el comencen a apreciar, poden arribar a fer servir el ‘pariente’ per referir-s’hi. És, en suma, expressió d’un vincle, respecte i amistat.

En conclusió, els indígenes de l’ètnia sikuani a Puerto Gaitán han adoptat la forma de tractament ‘pariente’ per solucionar la manca d’un terme que expressi fraternitat i que els identifiqui com a comunitat; per això aquells hi donen un ús restringit, no extensible al blanc. ‘Pariente’ és, doncs, sinònim de familiar; només qui té la sang sikuani és mereixedor de ser tractat com a tal.

6. Referències bibliogràfiques

BROWN i GILMAN. The pronouns of power and solidarity, 1960 (Reproduït a Fishman, J. (ed.) 1968, 1970.)

CISNEROS, M. E. "Hacia un estudio del voceo: aspectos históricos, pragmáticos y morfológicos de los tratamientos de segunda persona singular". A: Litterae. Santafé de Bogotà: Instituto Caro y Cuervo, núm. 7, 1998.

CUERVO, R. J. Diccionario de construcción y régimen (volum IV). Barcelona: Herder, 1998.

FONTANELLA DE WEINBERG, M. B. Analogía y confluencia paradigmática en formas verbales de voceo. Bogotà: Instituto Caro y Cuervo, 1976.

 

6 de 7