Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística internacional
Tardor 2002


Anàlisi del terme 'pariente' com a forma de tractament en la comunitat sikuani de Puerto Gaitán (Colòmbia), per John Alexander Roberto Rodríguez

Actualment les comunitats de l’ètnia sikuani a Colòmbia viuen un procés accelerat de pèrdua d’identitat cultural a conseqüència del contacte interètnic. La seva relació amb el 'blanc', de qui tracten d’emular l’estil de vida, els ha portat a un estat d’estranyament que es manifesta simultàniament en la pèrdua d’identitat i la no-acceptació per part dels grups 'civilitzats'. Un dels elements més afectats per la aculturació ha estat la llengua. Sens dubte l’espanyol, com a llengua de prestigi, ha fet que la llengua sikuani perdi representativitat i interès per a les noves generacions, que cada dia en fan menys ús. Un diagnòstic previ va servir per concloure que els sikuani conserven la forma castellana 'usted' per al tracte amb el blanc, cosa que va obligar a pensar en l’ús d’una forma substituta de tractament més restringida. Un marcador d’aquesta classe el trobem en l’ús del terme 'pariente'. Aquesta paraula té un paper crucial en la caracterització de la identitat aborigen.

versió per imprimir en PDF.   192 k

 

Sumari

1. Aspectes generals

2. Hipòtesis i objectius

3. Metodologia

4. Variables

5. Els sikuani i la forma de tractament "pariente"

6. Referències bibliogràfiques

7. Enllaços d'interès

1. Aspectes generals

Dins de les moltes possibilitats d’anàlisi lingüística, l’estudi de les formes de tractament pren una importància transcendental quan es tracta de cultures en contacte; hi ha una tendència natural a conservar la identitat (idiomàtica) que s’expressa en el sistema de variants diastràtica, diafàsica i diatòpica. Si no fos així, la variació no tindria sentit i les diferències entre classes, castes i grups en general seria un fenomen feliçment inexistent. Així doncs, l’estudi de les formes de tractament evidencia, amb una claredat extrema, l’heterogeneïtat sociolingüística dels pobles que cohabiten en una regió determinada.

A Colòmbia hi ha una àmplia varietat de formes de tractament, i també són amplis els usos que se’n donen d’acord amb els factors extralingüístics que els motiven. Sobre això, Mireya Cisneros Estupiñan (1) –en qui recolzem moltes de les nostres pressuposicions– sosté el següent:

"El fet de trobar en els documents escrits en diferents etapes de la història diversos pronoms de segona persona del singular amb diferents valoracions pragmàtiques prova que no és un simple caprici, sinó el reflex de les diferents formes de veure el món i d’enfrontar-s’hi, i per això, tal com ho veig jo, s’han de tenir en compte. [...] Tot això és explicable perquè, com que l’espanyol té diversos tractaments de segona persona del singular –‘tú’, ‘vos’, ‘usted’, ‘su mercé’, etc.–, que van des de la informalitat fins a la màxima reverencialitat, es presenta un conflicte en la tria i en l’ús fins que es dóna el desplaçament vertical que condueix a consideracions despectives de certs tractaments, sobretot dels que queden en una ubicació intermèdia." (Cisneros, 1999: 52–53, negretes meves)

Aquests elements socials (diferències de classe) i lingüístics (diferents valoracions pragmàtiques de les formes de tractament) s’agreugen quan es tracta de comunitats indígenes.

2. Hipòtesis i objectius

L’ètnia sikuani de Puerto Gaitán, al departament del Meta (vegeu Figura 1), en la seva interacció quotidiana amb el blanc i malgrat el domini d’una llengua comuna (l’espanyol), es troba en un encreuament d’aquesta índole que obliga els seus membres a adoptar formes particulars en l’ús de la norma lingüística. Aquesta investigació intenta desenvolupar, com a proposta, una anàlisi del valor que el terme ‘pariente’ adquireix –com a forma bàsica de tractament– en aquesta regió colombiana guiada per la problemàtica que s’hi estableix.

És, si es vol considerar així, un treball amb l’ànim de fer una aportació seriosa a l’estudi de la dialectologia social (intradiasistemàtic), entenent amb el professor J. J. Montes que "[si] la dialectologia ha de donar raó de la varietat i variació intradiasistemàtica, sembla natural concloure que la sociolingüística és una branca de la dialectologia que s’identifica amb la dialectologia social (diastraties, diafasies) [...] Qualsevol forma idiomàtica, per més limitada que sigui espacialment i socialment, té variants diastràtiques i diafàsiques..." (Montes, 1995: 115-116)


1 de 7