|
Sumari
1.
Aspectes generals
2.
Hipòtesis i objectius
3.
Metodologia
4.
Variables
5. Els
sikuani i la forma de tractament "pariente"
6.
Referències bibliogràfiques
7.
Enllaços d'interès
1. Aspectes
generals
Dins de les
moltes possibilitats danàlisi lingüística, lestudi de les formes de
tractament pren una importància transcendental quan es tracta de cultures en
contacte; hi ha una tendència natural a conservar la identitat (idiomàtica) que
sexpressa en el sistema de variants diastràtica, diafàsica i diatòpica. Si no fos
així, la variació no tindria sentit i les diferències entre classes, castes i grups en
general seria un fenomen feliçment inexistent. Així doncs, lestudi de les formes
de tractament evidencia, amb una claredat extrema, lheterogeneïtat
sociolingüística dels pobles que cohabiten en una regió determinada.
A Colòmbia hi ha
una àmplia varietat de formes de tractament, i també són amplis els usos que sen
donen dacord amb els factors extralingüístics que els motiven. Sobre això, Mireya
Cisneros Estupiñan (1) en qui recolzem moltes de
les nostres pressuposicions sosté el següent:
"El fet de
trobar en els documents escrits en diferents etapes de la història diversos pronoms de
segona persona del singular amb diferents valoracions pragmàtiques prova que no
és un simple caprici, sinó el reflex de les diferents formes de veure el món i
denfrontar-shi, i per això, tal com ho veig jo, shan de tenir en
compte. [...] Tot això és explicable perquè, com que lespanyol té diversos
tractaments de segona persona del singular tú, vos,
usted, su mercé, etc., que van des de la informalitat fins
a la màxima reverencialitat, es presenta un conflicte en la tria i en lús fins que
es dóna el desplaçament vertical que condueix a consideracions despectives de certs
tractaments, sobretot dels que queden en una ubicació intermèdia." (Cisneros, 1999:
5253, negretes meves)
Aquests elements
socials (diferències de classe) i lingüístics (diferents valoracions pragmàtiques de
les formes de tractament) sagreugen quan es tracta de comunitats indígenes.
2. Hipòtesis i objectius
Lètnia
sikuani de Puerto Gaitán, al departament del Meta (vegeu Figura 1), en la seva
interacció quotidiana amb el blanc i malgrat el domini duna llengua comuna
(lespanyol), es troba en un encreuament daquesta índole que obliga els seus
membres a adoptar formes particulars en lús de la norma lingüística. Aquesta
investigació intenta desenvolupar, com a proposta, una anàlisi del valor que el terme pariente
adquireix com a forma bàsica de tractament en aquesta regió colombiana
guiada per la problemàtica que shi estableix.
És, si es vol
considerar així, un treball amb lànim de fer una aportació seriosa a
lestudi de la dialectologia social (intradiasistemàtic), entenent amb el professor
J. J. Montes que "[si] la dialectologia ha de donar raó de la varietat i variació
intradiasistemàtica, sembla natural concloure que la sociolingüística és una branca de
la dialectologia que sidentifica amb la dialectologia social (diastraties,
diafasies) [...] Qualsevol forma idiomàtica, per més limitada que sigui espacialment i
socialment, té variants diastràtiques i diafàsiques..." (Montes, 1995: 115-116) |