Escenari jurídic actual de la normalització lingüística en la televisió local,
per Bruguers Jardí

»En els dos aspectes esmentats, la qualitat de la llengua i la seva extensió social, els mitjans de comunicació hi tenen un paper fonamental. Fonamental en la transmissió i aprenentatge del català i, a més, essencial en la difusió i foment del seu ús públic i privat». (15)

Lluís Jou és conscient de les veus d’alerta de filòlegs --amb relació a la qualitat de la llengua catalana-- i sociolingüistes --amb relació a l’extensió social de l’ús de la llengua catalana. I afegeix que periodistes i professionals de la llengua tenen la responsabilitat d’evitar que la llengua catalana esdevingui un dialecte.

L’assessorament lingüístic és un repte per a la televisió local

Val a dir que la Secretaria de Política Lingüística no és l’únic organisme responsable de la política lingüística en l'àmbit dels mitjans de comunicació. En el Pla general de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, de 6 de març de 1995, hi ha dues direccions generals més i una secretaria general vinculades al procés de normalització lingüística en els mitjans de comunicació: la Direcció General de Promoció Cultural, la Direcció General de Radiodifusió i Televisió (ara Direcció General de Mitjans de Comunicació) i la Secretaria General de l’Esport.

El Pla general de normalització lingüística estableix els objectius, directrius, mesures i previsions de resultats pel que fa al procés de normalització lingüística per al període 1994-2004. En el capítol IV, apartat 3, s’estableixen els objectius i mesures amb relació als mitjans de comunicació i indústries culturals. Els objectius específics per a ràdio i televisió són els 325 i 326. Cap d’aquests objectius i mesures tenen a veure amb la qualitat de la llengua catalana.

"L’oxigen de la llengua" posa de manifest, si més no, que hi ha posicions diferents pel que fa al concepte de normalització lingüística i, per tant, pel que fa al paper que els mitjans de comunicació en general i els locals, en particular, han de tenir en el procés de normalització de la llengua catalana. Sobre el fet de com cal interpretar la normalització lingüística —si com a quota o com a extensió social plena i de qualitat— també s’ha manifestat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

4.2. El procés de normalització lingüística en els mitjans de comunicació: el paper de l’estàndard

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans http://www.iec.es/inici.htm va aprovar, el 21 de setembre de 1990, la declaració titulada La llengua i els mitjans de comunicació de massa. La declaració comença amb la defensa d’una modalitat comuna i legitimada de la llengua, l’estàndard, que permet la unitat de la llengua catalana.

«Totes les llengües de cultura són identificades per una modalitat comuna, que, a través d’una certa abstracció, permet als seus parlants expressar-s’hi amb espontaneïtat i amb comoditat, per tal que aquesta és la modalitat apresa a les escoles, divulgada a través dels mitjans de comunicació de massa, emprada en els afers públics i conreada per literats i científics. Aquesta és la modalitat legitimada de la llengua i tothom pot emparar-se’n i identificar-s’hi, per més que ja no s’hi recullin trets locals no pertanyents a l’estructura essencial del sistema. Això vol dir, doncs, que fins a un cert punt, en els nivells formals de l’expressió i de la comunicació tothom renuncia a determinades formes particulars de llenguatge, en benefici de la unitat de la comunitat parlant. La modalitat esmentada és de tots, i ensems no coincideix completament amb el parlar de cadascun dels qui se’n valen com a llengua pròpia. Aquesta modalitat és sancionada per la normativa gramatical i lexicogràfica, la qual es basa en la història literària, la dialectologia i el desplegament de la cultura». (16)

En el punt tercer de la declaració exposa que en el moment d’iniciar una política de normalització lingüística —política que, afirma, òbviament ha de confiar un paper important als responsables dels mitjans de comunicació de massa i als educadors— van rebrotar, per raons extracientífiques, tendències particularistes i afanys de simplificació amb relació a la llengua, la qual cosa porta com a conseqüència l’acceleració del procés de substitució de la llengua.