Escenari jurídic actual de la normalització lingüística en la televisió local,
per Bruguers Jardí

Llei 8/1996, de 5 de juliol, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable. En aquesta Llei es crea el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i en el capítol IV, article 12.4, s’esmenta com a funció específica del CAC «donar suport al procés de normalització lingüística».

2.2. Especificació de quotes d’emissió en llengua catalana

Establir quotes d’emissió suposa un pas més enllà de la filosofia general de suport a la llengua catalana i de contribució al procés de normalització lingüística. Les indicacions específiques pel que fa a quotes de llengua que cal assolir es fonamenten en el fet que «tota televisió gestionada per la Generalitat o per les corporacions locals té el català com a llengua pròpia.» (9) En virtut d’aquest principi, s’estableix les quotes següents:

El 50 % de la producció pròpia (sigui de la mena que sigui) i dels altres teleserveis que ofereixi tota televisió a Catalunya ha de ser en llengua catalana, sigui quin sigui el règim de gestió de l’entitat (televisió pública, privada o semipública), Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística .

Pel que fa a les pel·lícules, sèries televisives o documentals doblats o subtitulats a una llengua diferent de l’original s’han d’oferir, com a mínim, doblats o subtitulats en llengua catalana. Val a dir que aquest punt s’expressa inequívocament en les lleis 8/1996 i 1/1998, i al Decret 320/1996.

2.3. Règim sancionador

El tercer tret que caracteritza les lleis catalanes pel que fa a la normalització lingüística a la televisió és que aquestes lleis estableixen un règim sancionador. En concret, la Llei 8/1996, de 5 de juliol, de regulació de la programació audiovisual distribuïda per cable, estableix infraccions per incompliment de les quotes de llengua regulades. Aquest mateix règim sancionador s’adopta també en el règim jurídic de les televisions locals per ones terrestres. En la Llei 8/1996 també es crea la institució encarregada de preservar el compliment de les normes relatives a l’ús de la llengua catalana: (10) el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) http://www.audiovisualcat.cat .

Amb tot, l’experiència de funcionament del CAC i els canvis soferts en el sector han fet necessària una nova redefinició de la seva naturalesa, funcions i finalitats, per la qual cosa s’ha creat la Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell Audiovisual de Catalunya. En l’article 10, apartat e) d’aquesta Llei es reformula el paper del CAC pel que fa a les qüestions de la llengua catalana i s’esmenta com a funció d’aquesta institució «vetllar per la pluralitat lingüística i cultural en el conjunt del sistema audiovisual de Catalunya i, en particular, pel compliment de la legislació relativa a la preservació i a la normalització de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès».

Com a conclusió d’aquest apartat es pot afirmar que les lleis catalanes estableixen un marc que garanteix la presència de la llengua catalana en els mitjans de comunicació. El que no garanteixen les lleis és la qualitat de la llengua catalana. Tot i la declaració d’intencions que pot suposar que el CAC doni suport al procés de normalització lingüística i hi vetlli, la veritat és que des de la seva creació no consta cap dictamen, ni decisió, ni estudi del CAC que faci referència a una actitud proactiva a la normalització de la llengua catalana que sigui diferent del mer fet d’emetre en català.

3. Escenari jurídic de la televisió local

Tal com s’ha indicat a l’inici del punt primer, l’Estat té la competència exclusiva pel que fa a les telecomunicacions, mentre que compet a la Generalitat de Catalunya el desenvolupament legislatiu i l’execució del règim de tots els mitjans de televisió en el marc de les normes bàsiques de l’Estat. És així que la Generalitat mitjançant el Decret 320/1996, d’1 d’octubre, va iniciar el procés d’atorgament de les concessions per a la gestió del servei de televisió local per ones terrestres de caràcter municipal i privat. Aquest procés consta de dues fases: la sol·licitud i l’adjudicació. La primera fase, de sol·licitud, va finalitzar l’abril de 1997. La segona fase, d’adjudicació, està encara pendent de resolució. El motiu de la demora és que l’Administració de l’Estat encara no ha fet la reserva provisional de freqüències per a Catalunya i, certament, no hi ha possibilitat d’adjudicació fins que no es resolgui aquest pas. Per tant, totes les televisions locals que estan emetent en aquests moments es troben en una situació d’il·legalitat ¾ o potser caldria dir d’alegalitat. Davant d’aquest fet, en data 6 d’abril de 1998, la Generalitat de Catalunya va interposar un recurs contenciós administratiu contra el Govern de l’Estat, ja que la no-planificació de canals impedeix l’exercici d’una competència pròpia de la Generalitat de Catalunya com és l’atorgament de les concessions per a la gestió del servei públic de televisió local per ones terrestres. Aquest recurs està encara pendent de resolució.

A tot això, cal afegir que a començaments del 2002 s’ha produït un nou debat entorn de la televisió local: la substitució de la tecnologia analògica per la digital. Les claus per entendre les conseqüències d’aquest procés de substitució les veu d’aquesta manera Joan Recasens i Calvo, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona en un article a la revista Insert TV : http://www.xarxabcn.net/tlc/html/butlleti.htm

«Fonamentalment, el procés es presenta com de simple substitució tecnològica, de manera que no afecta el règim jurídic de les diferents modalitats televisives ni dels drets o potestats que els operadors puguin tenir. Però la lectura del Pla i del Reglament demostra que això no és així.

»Aquest és també el model que considera el Reglament tècnic de prestació de servei. La gestió de la televisió digital terrestre serà mitjançant gestió directa de l’ens públic de RTVE o de les comunitats autònomes i, mitjançant gestió indirecta, per operadors privats, d’acord amb la Llei de televisió privada, amb independència que l’àmbit de cobertura sigui estatal, autonòmic o local.