Escenari jurídic actual de la normalització lingüística en la televisió local,
per Bruguers Jardí

Tradicionalment, els lingüistes han atorgat als mitjans de comunicació un paper molt important en el procés de normalització lingüística. Si es té en compte que el fenomen de la televisió local, ha esdevingut un veritable fenomen social, cal pensar la política lingüística en el nou escenari dels mitjans de comunicació. Amb gairebé 90 televisions locals a Catalunya amb una audiència estimada de 4 milions de persones, la televisió local es troba, d’una banda, desassistida per una regulació de l’audiovisual insuficient o inexistent, i per l’altra, atrapada en una legislació de normalització lingüística que es basa en les quotes d’emissió i no en la vehiculació de l’estàndard.

versió per imprimir en PDF. 100 k

Sumari

1. La transformació dels sistemes de comunicació i la televisió local: un gir copernicà
1.1. La fragmentació de les audiències
1.2. El paper de la radiodifusió pública envers la privada

2. La normalització lingüística i la televisió: el que regulen les lleis
2.1. El suport al procés de normalització lingüística
2.2. Especificació de quotes d'emissió en llengua catalana
2.3. Règim sancionador

3. Escenari jurídic de la televisió local

4. El paper dels mitjans de comunicació en el procés de normalització lingüística
4.1. El procés de normalització lingüística en els mitjans de comunicació: una qüestió de quota
4.2. El procés de normalització lingüística en els mitjans de comunicació: el paper de l'estàndard

5. Conclusions

6. Bibliografia

1. La transformació dels sistemes de comunicació i la televisió local: un gir copernicà

Parlar avui dia de televisió local i no fer esment de la forta transformació que estan patint els sistemes comunicació seria un error. I dic sistemes i no mitjans perquè el nostre present i futur ve marcat pel «fenomen de convergència i interrelació de les telecomunicacions, dels mitjans de comunicació i de les tecnologies de la informació». (1) Aquest fenomen s’inicia el 1987 amb l’aparició del Llibre verd sobre el desenvolupament del mercat comú dels serveis i equips de telecomunicacions, que obre la primera escletxa al monopoli natural del servei de les telecomunicacions a Europa i posa les bases de la liberalització del sector de les telecomunicacions a Espanya. Precisament a l’Estat espanyol, la liberalització té el primer marc jurídic també el 1987, (2) i es conclou amb l’aprovació, 11 anys més tard, de la Llei 11/1998, de 24 d’abril, general de telecomunicacions. Aquesta Llei permet la separació total entre els serveis de telecomunicacions, els quals, fins aleshores, s’havien ofert tots plegats associats al servei telefònic i a la seva xarxa. (3)

El futur de la televisió local passa per la tecnologia digital

Ara bé, l’Estat espanyol i les comunitats autònomes tenen competències distintes pel que fa al desenvolupament legislatiu de l’àmbit de la televisió i les tecnologies que s’hi vinculen. I és per això que mentre que l’article 149 de la Constitució espanyola determina com a competència exclusiva de l’Estat les telecomunicacions, pel que fa a Catalunya, l’article 16 de l’Estatut d’autonomia atribueix a la Generalitat, com a competència exclusiva, el desenvolupament legislatiu i l’execució del règim de radiodifusió i de televisió i, en general, de tots els mitjans de televisió en el marc de les normes bàsiques de l’Estat. (4) Aquesta competència reguladora s’ha anat exercint des del 1996, creant una política legislativa de l’audiovisual que, obligatòriament, ha hagut de caminar de manera paral·lela als canvis soferts en l’àmbit de les telecomunicacions i de les noves tecnologies que s’hi vinculen. (5)

Pel que fa a aquesta política legislativa val a dir que, tal com s’esmenta en l’Informe 1/1999 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, (6) en un primer moment, aquesta política es basava en l’ús d’un recurs limitat, com són les freqüències radioelèctriques i en l’interès públic inherent a la radiodifusió com a instrument central de transformació de l’opinió pública. Ara bé, la liberalització del sector conjuntament amb l’aparició de les noves tècniques digitals en la transmissió de la informació va suposar i està suposant passar d’un entorn caracteritzat per la limitació de l’espectre de freqüències i, per tant, d’un nombre reduït de canals disponibles, a una situació de multiplicitat de freqüències que possibilita l’aparició de centenars de canals de radiodifusió digitals subministrats per xarxes diverses (terrestres, per cable i per satèl·lit) i per agents no públics. El canvi de radiodifusió analògica a radiodifusió digital