|
Taula 2: Quin grau d'interès tenen per
a vostè i la seva organització els següents serveis que ofereix el Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Consorci per a la Normalització
Lingüística?
Serveis |
Molt
interès |
Força
interès |
Interès
moderat |
Poc
interès |
Cap
interès |
Ns/Nc |
Mitjana* |
Correctors
ortogràfics, verificadors de textos i programes informàtics
en català |
30,5 |
32,0 |
18,3 |
4,3 |
11,8 |
3,3 |
6,9 |
Vocabularis
específics disponibles |
25,0 |
36,3 |
17,0 |
7,0 |
10,5 |
4,3 |
6,7 |
Consultes puntuals
sobre terminologia específica |
24,0 |
27,8 |
22,8 |
8,3 |
11,5 |
5,8 |
6,5 |
Models de
contractes, nòmines i altres documents administra |
22,3 |
29,0 |
21,0 |
8,0 |
13,3 |
6,5 |
6,3 |
Assessora-
ment a mida per a l'elaboració de models de documents de l'empresa |
21,8 |
28,5 |
20,8 |
9,0 |
14,8 |
5,3 |
6,2 |
Disseny i
realització de programes de formació lingüística |
17,3 |
26,0 |
24,8 |
9,0 |
17,3 |
5,8 |
5,8 |
Disseny a mida d'un
pla de normalització o gestió lingüística del català |
15,5 |
24,5 |
26,0 |
10,0 |
18,3 |
5,8 |
5,6 |
Bibliografia
bàsica i específica de llengua catalana |
12,0 |
26,8 |
30,0 |
8,8 |
16,3 |
6,3 |
5,6 |
Models de proves de
llengua catalana per a la selecció de personal |
15,3 |
23,3 |
25,0 |
10,0 |
20,8 |
5,8 |
5,4 |
*Mitjana:
de 0 a 10, on el 0 equival a cap interès i el 10 a molt interès.
7. Recomanacions
El català
sutilitza sempre o sovint només a lhora datendre telefònicament o
directament al client, i amb freqüència en la comunicació oral, mentre que en la
comunicació escrita sempra poc i en força situacions no es fa servir mai. No
obstant això, la valoració de la majoria dempresaris és que a les seves empreses
lús del català és alt, fet que permet considerar que els empresaris de la CECOT
tenen una visió en certa mesura sobreestimada respecte lús real del català a les
seves empreses. Aquest fet dificulta la presa de consciència per a un major ús.
Es veu necessari
impulsar un procés de conscienciació de lús del català en aquest àmbit
empresarial per part de les institucions (Consorci per a la Normalització Lingüística i
Generalitat de Catalunya). D'altra banda, la majoria dempreses de la CECOT no compta
amb una regulació interna pel que fa a lús del català, que el protegeixi i el
fomenti, si bé, es té en compte en els processos de selecció de personal.
Els responsables
empresarials consideren que la situació d'ús lingüístic ha estat i continuarà essent
la mateixa, atès que en general laugment de lús del català a les seves
empreses no es planteja com una necessitat empresarial. Tan sols una quarta part
daquest col·lectiu es planteja aquesta qüestió en el futur, tant perquè entenen
que cal protegir i fomentar la llengua pròpia, com perquè cal donar resposta a una
demanda social creixent pel que fa al seu ús.
Es recomana un
aprovisionament de mesures i directrius per a les empreses destinades a fomentar
lús del català a nivell intern en els espais formals de comunicació, especialment
a nivell escrit com és el cas dels contractes de treball i les factures. En aquesta
mateixa línia, cal mantenir i augmentar la política de formació de català per al
personal de les empreses que sofereixen des de lAdministració.
Lús del
català és un aspecte més lligat a les oportunitats empresarials que a les seves
necessitats. Si bé els empresaris es mostren dividits en considerar que la utilització
del català a les seves empreses comporta avantatges, són unànimes a lhora de
descartar-ne els inconvenients:
principalment,
opinen que lús del català no suposa complicacions internes a nivell destocs
o daugment dels costos (sia de producció o de referenciació) o logístiques
en segon lloc,
consideren que ajuda en la comunicació amb el client i naugmenta la satisfacció
en tercer lloc,
creuen que en certa mesura pot afavorir la imatge de marca i aportar certs avantatges
comercials
|