5.2. Grau d'acord amb la política
lingüística
A. Legislació
La gran majoria
dels responsables empresarials enquestats es mostren favorables a les idees relacionades
amb la Llei de Política Lingüística. El major grau d’acord empresarial es mostra
per la possibilitat que els contractes de treball siguin bilingües (87,6 %), en segon
lloc i en una proporció semblant, l’acord relacionat amb l’etiquetatge dels
productes distribuïts a Catalunya perquè comptin amb el català (83,8 %), i en tercer
lloc, més de 7 de cada deu empresaris mostra està d’acord en la senyalització en
català pel que fa als cartells informatius dins de l’establiment (78,1 %), tot i que
vers aquest darrer aspecte el 10 % dels empresaris hi està en desacord.
B. Política
lingüística
Els aspectes
referits a la política lingüística duts a terme en els darrers anys per
l’administració autonòmica per afavorir l’ús de la llengua catalana compten
amb una elevada aprovació entre els empresaris de la CECOT. El 91,8 % dels directius
entrevistats està molt o més aviat d’acord que consumidors, clients i proveïdors
puguin ser atesos en català si així ho desitgen, comptant només amb el 3,3 % que
s’hi mostra en contra.
El 86,3 % dels
empresaris està a favor que la Generalitat de Catalunya promogui l’ús de la llengua
catalana en els àmbits econòmics i socials, essent rebutjat pel 6,1 % dels responsables
empresarials. En tercer lloc, el 77,1 % dels directius està a favor de
l’obligatorietat que treballadors i directius sàpiguen llegir, parlar i escriure en
català, amb el 12 % d’empresaris que es mostra molt o més aviat en desacord amb
aquesta opció.
El sector serveis,
seguit del sector comerç, estan a favor, per sobre la resta, perquè la Generalitat de
Catalunya promogui l’increment de l’ús del català. D’igual manera en el
sector serveis té una bona acceptació la recomanació que tant treballadors com
directius sàpiguen parlar, escriure i llegir en català.
Gràfic 2.
Fins a quin punt està vostè d'acord amb el fet que a Catalunya...?
6. Interès general pels serveis lingüístics
6.1. Grau d’interès general
De les 400
empreses analitzades, 244, és a dir, sis de cada deu estan disposades a facilitar les
seves dades per tal que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya s’hi
posi en contacte per oferir els seus serveis.
6.2. Grau d’interès per tipus de servei
La majoria
d’empreses mostren interès pels serveis oferts pel Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya i el Consorci per a la Normalització Lingüística, segons el
grau d’integració d’aquests serveis a l’empresa. Tots aquells serveis que
es poden classificar com a puntuals o de consulta tenen una àmplia acceptació. Per altra
banda, els serveis que representen l’establiment d’una política
d’implantació permanent de la llengua catalana desperten un interès inferior.
En una escala on
el 10 és el grau de màxim interès, la informació sobre correctors ortogràfics,
verificadors de textos i programes informàtics en català (6,9) i l’oferiment dels
vocabularis específics disponibles (6,7) són els dos serveis amb els quals dues de cada
tres empreses estan més interessades. Les consultes puntuals sobre terminologia
específica (6,5), l’oferiment de models de contractes, nòmines i altres documents
administratius (6,3) i per a l’assessorament a mida en l’elaboració de models
de documents de l’empresa (6,2) desperten un considerable interès en una de cada
dues empreses associades a la CECOT.
Per sectors, els
serveis mostra molt interès per tots els serveis lingüístics, menys en el cas de la
informació sobre bibliografia bàsica i específica. El sector de la construcció remarca
tenir molt d’interès en els serveis d’informació sobre bibliografia bàsica i
específica, l’oferiment dels vocabularis específics disponibles i les consultes
puntuals sobre terminologia específica. Tant els sectors de la indústria com el del
comerç es mostren molt més moderades en el seu interès pels serveis oferts.
D’entre
l’interès mostrat per totes les empreses, les microempreses presenten un interès
major per la informació sobre correctors ortogràfics i les grans empreses per la
informació sobre bibliografia bàsica i específica. |
