Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


Usos, actituds i serveis lingüístics a les empreses associades a la CECOT, per Institut DEP, Anna Prunés i Joan Solé Camardons


CONTINUA


Taula 1: Per què creu que en la seva empresa s'utilitza poc o només algunes vegades / no s'utilitza mai el català en alguns aspectes?

Motius

Mai

Poc o algunes vegades

El castellà és la llengua habitual dels clients i del mercat

33,9

26,8

El castellà és la llengua habitual de l'empresa

31,4

24,1

Bilingüisme (utilització d’ambdues llengües)

9,5

8,8

Mercats i clients internacionals

7,7

6,1

Desconeixement del català

6,2

4,2

Per costum/comoditat d’utilitzar el castellà

5,5

5,0

Serveis oferts en castellà

2,9

-

Per temes logístics

1,5

1,1

Per tractar amb administracions públiques i òrgans burocràtics estatals

1,5

1,1

Llibertat de llengua i manca de directrius en relació amb la llengua

0,7

0,8

Altres

2,9

2,7

Ns / Nc

4,0

25,7

Base (no utilitzen mai o poc / algunes vegades)

274

261

Resposta múltiple i espontània

Els responsables de les empreses associades a la CECOT consideren que la utilització del català a les seves empreses no provoca complicacions a nivell intern i millora la relació amb els propis clients.

En primer lloc, el 75,5 % dels empresaris es mostren molt o més aviat en desacord respecte l’aparició de complicacions de gestió d’estocs quan es fa servir el català en les seves empreses. En segon terme, set de cada deu empreses associades a la CECOT rebutja la idea que l’ús del català comporti un augment dels costos de producció (71,8 % molt o més aviat en desacord) i l’aparició de complicacions logístiques (70,8 % molt o més aviat en desacord). En tercer lloc, dos de cada tres responsables empresarials rebutja la idea que l’ús del català augmenti el cost de referenciació dels productes (68,3 % molt o més aviat en desacord) i, en una proporció semblant, considera que l’ús del català facilita la comunicació amb els clients (66,8 % molt o més aviat d’acord) i n’augmenta la satisfacció (63,8 % molt o més aviat d’acord).

En darrer lloc, els responsables empresarials associats a la CECOT es mostren en certa mesura dividits davant el fet que utilitzar el català a l’empresa millori la imatge de marca i suposi avantatges comercials. Si bé el 52,8 % de les empreses de la CECOT es mostra molt o més aviat d’acord que utilitzar el català millora la imatge de marca, el 21,3 % opina tot el contrari. En la mateixa línia, el 45,1 % opina favorablement que l’ús del català suposa avantatges comercials per a la pròpia empresa, davant el 24,8 %, que descarta aquesta possibilitat.

4.3. Intenció d'incrementar l’ús del català

Gairebé dues de cada tres empreses no tenen intenció d’augmentar l’ús del català en un futur immediat. Els principals motius pels quals descarten un possible augment del català responen al fet que aquesta llengua és l’habitual, essent el seu nivell d’ús l’adequat i, per tant, consideren que no és necessari que augmenti més. En un altre sentit, una part dels empresaris afirma que no es produirà cap augment en l’ús del català, donat que és un aspecte mancat d’interès per a la seva empresa, juntament amb el fet que es tracta d’empreses habituades al castellà internament i externament.

Per altra banda, una de cada quatre empreses pensa incrementar l’ús actual del català a curt termini, i el 9,3 % no es posiciona sobre això. Aquesta intenció cap a l’augment s’explica per raó d’una voluntat empresarial envers la defensa i foment del català, i en segon lloc pel creixement de la demanda social i del mercat per l’ús d’aquesta llengua.

5. Avaluació de la política lingüística

5.1. Notorietat i viabilitat dels convenis

A. Conveni amb la CECOT

Només el 6 % dels directius entrevistats coneix els acords del conveni signat entre el Consorci per a la Normalització Lingüística i la CECOT, mentre que el 93,4 % no desconeix. Entre els coneixedors dels acords, la tendència generalitzada és d’optimisme moderat respecte la seva aplicació, donada la forta presència de la llengua i cultures castellanes tant en el mercat en general, com entre els seus clients directes.

B. Convenis amb el gremi

El coneixement de les empreses signants del conveni entre el Consorci per a la Normalització Lingüística i el propi gremi és del 4,1. Una altra vegada, la consideració generalitzada és de viabilitat moderada donada la importància de la llengua catalana en l’empresa i l’interès que comporta aquest conveni per a ambdues parts.

El sector de la indústria destaca per tenir un major coneixement dels acords del conveni signat amb el seu gremi, que no pas els serveis. En canvi, tant la construcció com el comerç destaquen no conèixer aquesta signatura.

 

 

5 de 8