|
Taula 1: Per què creu que en la seva
empresa s'utilitza poc o només algunes vegades / no s'utilitza mai el català en alguns
aspectes?
Motius |
Mai |
Poc o algunes vegades |
El castellà és la llengua habitual
dels clients i del mercat |
33,9 |
26,8 |
El castellà és la llengua habitual
de l'empresa |
31,4 |
24,1 |
Bilingüisme (utilització
dambdues llengües) |
9,5 |
8,8 |
Mercats i clients internacionals |
7,7 |
6,1 |
Desconeixement del català |
6,2 |
4,2 |
Per costum/comoditat
dutilitzar el castellà |
5,5 |
5,0 |
Serveis oferts en castellà |
2,9 |
- |
Per temes logístics |
1,5 |
1,1 |
Per tractar amb administracions
públiques i òrgans burocràtics estatals |
1,5 |
1,1 |
Llibertat de llengua i manca de
directrius en relació amb la llengua |
0,7 |
0,8 |
Altres |
2,9 |
2,7 |
Ns / Nc |
4,0 |
25,7 |
Base (no utilitzen mai o poc /
algunes vegades) |
274 |
261 |
Resposta
múltiple i espontània
Els responsables
de les empreses associades a la CECOT consideren que la utilització del català a les
seves empreses no provoca complicacions a nivell intern i millora la relació amb els
propis clients.
En primer lloc, el
75,5 % dels empresaris es mostren molt o més aviat en desacord respecte laparició
de complicacions de gestió destocs quan es fa servir el català en les seves
empreses. En segon terme, set de cada deu empreses associades a la CECOT rebutja la idea
que lús del català comporti un augment dels costos de producció (71,8 % molt o
més aviat en desacord) i laparició de complicacions logístiques (70,8 % molt o
més aviat en desacord). En tercer lloc, dos de cada tres responsables empresarials
rebutja la idea que lús del català augmenti el cost de referenciació dels
productes (68,3 % molt o més aviat en desacord) i, en una proporció semblant, considera
que lús del català facilita la comunicació amb els clients (66,8 % molt o més
aviat dacord) i naugmenta la satisfacció (63,8 % molt o més aviat
dacord).
En darrer lloc,
els responsables empresarials associats a la CECOT es mostren en certa mesura dividits
davant el fet que utilitzar el català a lempresa millori la imatge de marca i
suposi avantatges comercials. Si bé el 52,8 % de les empreses de la CECOT es mostra molt
o més aviat dacord que utilitzar el català millora la imatge de marca, el 21,3 %
opina tot el contrari. En la mateixa línia, el 45,1 % opina favorablement que lús
del català suposa avantatges comercials per a la pròpia empresa, davant el 24,8 %, que
descarta aquesta possibilitat.
4.3. Intenció d'incrementar lús del català
Gairebé dues de
cada tres empreses no tenen intenció daugmentar lús del català en un futur
immediat. Els principals motius pels quals descarten un possible augment del català
responen al fet que aquesta llengua és lhabitual, essent el seu nivell dús
ladequat i, per tant, consideren que no és necessari que augmenti més. En un altre
sentit, una part dels empresaris afirma que no es produirà cap augment en lús del
català, donat que és un aspecte mancat dinterès per a la seva empresa, juntament
amb el fet que es tracta dempreses habituades al castellà internament i
externament.
Per altra banda,
una de cada quatre empreses pensa incrementar lús actual del català a curt
termini, i el 9,3 % no es posiciona sobre això. Aquesta intenció cap a
laugment sexplica per raó duna voluntat empresarial envers la defensa i
foment del català, i en segon lloc pel creixement de la demanda social i del mercat per
lús daquesta llengua.
5. Avaluació de la política lingüística
5.1. Notorietat i viabilitat dels convenis
A. Conveni amb
la CECOT
Només el 6 % dels
directius entrevistats coneix els acords del conveni signat entre el Consorci per a la
Normalització Lingüística i la CECOT, mentre que el 93,4 % no desconeix. Entre els
coneixedors dels acords, la tendència generalitzada és doptimisme moderat respecte
la seva aplicació, donada la forta presència de la llengua i cultures castellanes tant
en el mercat en general, com entre els seus clients directes.
B. Convenis amb
el gremi
El coneixement de
les empreses signants del conveni entre el Consorci per a la Normalització Lingüística
i el propi gremi és del 4,1. Una altra vegada, la consideració generalitzada és de
viabilitat moderada donada la importància de la llengua catalana en lempresa i
linterès que comporta aquest conveni per a ambdues parts.
El sector de la
indústria destaca per tenir un major coneixement dels acords del conveni signat amb el
seu gremi, que no pas els serveis. En canvi, tant la construcció com el comerç destaquen
no conèixer aquesta signatura.
|