La diferència de vint punts en la
utilització del català en la comunicació interna escrita i oral denota
lexistència de situacions informals entre els treballadors on la llengua catalana
pren força a nivell parlat, mentre que en la comunicació escrita el castellà és més
present.
En els dos
extrems, els treballadors de serveis sempre es comuniquen internament a nivell oral en
català, mentre que els de la indústria, ho fan tant en català com en castellà. A la
petita i mitjana empresa lús del català en aquest àmbit és més freqüent,
mentre que a les micro i a les grans empreses lús del català en aquest àmbit és
menor.
C. Nòmines i
contractes de treball
El castellà és
la llengua daquest tipus de documentació en el 58 % de les empreses, que afirmen
utilitzar poc o mai el català en aquest àmbit. No obstant això, un de cada quatre
entrevistats afirma que sovint o sempre sutilitza el català a les nòmines i
contractes de treball de la seva empresa, existint també un 5,3 % dempreses que
utilitzen aquesta llengua algunes vegades.
3.5. Publicitat i comunicació escrita amb clients i proveïdors
A. Publicitat
(premsa, ràdio i televisió)
Tot i que en bona
mesura la llengua dús en làmbit publicitari és el català, hi ha una
heterogeneïtat dús lingüístic en aquest àmbit, donat que el 32,5 % ho fa sovint
o sempre en català, l11,5 % algunes vegades i el 28,3 % poques vegades o mai. Cal
destacar que el 27,5 % de les empreses enquestades associades a la CECOT no compten amb
aquest tipus de servei.
Dentre els
sectors dactivitat, el comerç utilitza la llengua catalana amb més freqüència
que els serveis o la construcció, que lempren més moderadament, i el sector de la
indústria, que en fa un ús minoritari.
B. Opuscles i
catàlegs
Als opuscles i
catàlegs, tot i tractar-se també duna forma de publicitat, el català
sutilitza en menor mesura que quan es tracta danuncis en premsa, ràdio o
televisió. El 33,8 % de les empreses enquestades admet no utilitzar mai o poques vegades
el català en els seus opuscles i catàlegs, mentre que el 25 % afirma utilitzar-lo sempre
o sovint i el 8,3 % algunes vegades. No obstant això, cal tenir en compte que el 32,8 %
de les empreses de la CECOT no compta amb aquest tipus de publicitat.
Clarament, el
sector del comerç destaca per fer un ús més elevat del català als opuscles i
catàlegs, mentre que les empreses de la construcció en fan un ús més moderat i les de
la indústria més baix.
C. Formularis i
factures
El 51 % de les
empreses associades a la CECOT gairebé no utilitza el català en els seus formularis i
factures, mentre que el 34,5 % ho fa sovint o sempre i el 10,3 % algunes vegades.
Entre els sectors
dactivitat sobserven diferències notables, si bé per una banda, les empreses
de la construcció, els serveis i el comerç destaquen per utilitzar en major mesura el
català en els formularis i factures, per altra banda, les empreses del sector industrial
lempren minoritàriament.
D. Comunicació
escrita amb el client
La comunicació
escrita amb el client depèn de les preferències lingüístiques daquest i de la
llengua amb la qual sacostuma a establir les relacions amb ell. Hi ha un marcat
decantament per lús del català en la comunicació escrita amb el client, donat que
el 37,5 % de les empreses lempra sovint o sempre i el 23,8 % algunes vegades. Ara
bé, cal destacar que el 32,6 % no lutilitza mai o ho fa poques vegades.
El sector serveis
i del comerç utilitzen en major proporció el català en aquest nivell de comunicació
amb el client, de forma moderada en el cas de la construcció, i minoritàriament en el
cas de la indústria. De la mateixa manera, la petita i mitjana empresa destaca per
mantenir sovint o sempre la relació escrita amb el client en català, mentre que en el
cas de les microempreses aquest ús és minoritari.
3.6. Directrius lingüístiques
Set de cada deu
empreses associades a la CECOT afirma no tenir definides unes directrius lingüístiques
pròpies en relació a lús del català, mentre que el 28,3 % declara tenir-ne.
Entre les empreses
que tenen definides directrius pròpies, gairebé vuit de cada deu ha regulat que
latenció al client ha de ser en català, sia directament o telefònicament, mentre
que gairebé dos de cada tres ha establert el català com la llengua de la comunicació
escrita amb el client i oral en lempresa. En darrer lloc, el 48,7 % de les empreses
estableix com a directriu pròpia que el català és la llengua dús en la
comunicació escrita interna.
Tot i la situació
general de les empreses, les del sector serveis destaquen per comptar amb un major nombre
de directrius que estableixen el català com a llengua dús en totes les situacions,
mentre que a la indústria les directrius fan referència a lús del català en la
comunicació escrita amb el client. Les grans empreses destaquen, per sobre de la resta,
per una major presència de directrius de comunicació escrita amb el client. |