Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


Usos, actituds i serveis lingüístics a les empreses associades a la CECOT, per Institut DEP, Anna Prunés i Joan Solé Camardons


CONTINUA


La diferència de vint punts en la utilització del català en la comunicació interna escrita i oral denota l’existència de situacions informals entre els treballadors on la llengua catalana pren força a nivell parlat, mentre que en la comunicació escrita el castellà és més present.

En els dos extrems, els treballadors de serveis sempre es comuniquen internament a nivell oral en català, mentre que els de la indústria, ho fan tant en català com en castellà. A la petita i mitjana empresa l’ús del català en aquest àmbit és més freqüent, mentre que a les micro i a les grans empreses l’ús del català en aquest àmbit és menor.

C. Nòmines i contractes de treball

El castellà és la llengua d’aquest tipus de documentació en el 58 % de les empreses, que afirmen utilitzar poc o mai el català en aquest àmbit. No obstant això, un de cada quatre entrevistats afirma que sovint o sempre s’utilitza el català a les nòmines i contractes de treball de la seva empresa, existint també un 5,3 % d’empreses que utilitzen aquesta llengua algunes vegades.

3.5. Publicitat i comunicació escrita amb clients i proveïdors

A. Publicitat (premsa, ràdio i televisió)

Tot i que en bona mesura la llengua d’ús en l’àmbit publicitari és el català, hi ha una heterogeneïtat d’ús lingüístic en aquest àmbit, donat que el 32,5 % ho fa sovint o sempre en català, l’11,5 % algunes vegades i el 28,3 % poques vegades o mai. Cal destacar que el 27,5 % de les empreses enquestades associades a la CECOT no compten amb aquest tipus de servei.

D’entre els sectors d’activitat, el comerç utilitza la llengua catalana amb més freqüència que els serveis o la construcció, que l’empren més moderadament, i el sector de la indústria, que en fa un ús minoritari.

B. Opuscles i catàlegs

Als opuscles i catàlegs, tot i tractar-se també d’una forma de publicitat, el català s’utilitza en menor mesura que quan es tracta d’anuncis en premsa, ràdio o televisió. El 33,8 % de les empreses enquestades admet no utilitzar mai o poques vegades el català en els seus opuscles i catàlegs, mentre que el 25 % afirma utilitzar-lo sempre o sovint i el 8,3 % algunes vegades. No obstant això, cal tenir en compte que el 32,8 % de les empreses de la CECOT no compta amb aquest tipus de publicitat.

Clarament, el sector del comerç destaca per fer un ús més elevat del català als opuscles i catàlegs, mentre que les empreses de la construcció en fan un ús més moderat i les de la indústria més baix.

C. Formularis i factures

El 51 % de les empreses associades a la CECOT gairebé no utilitza el català en els seus formularis i factures, mentre que el 34,5 % ho fa sovint o sempre i el 10,3 % algunes vegades.

Entre els sectors d’activitat s’observen diferències notables, si bé per una banda, les empreses de la construcció, els serveis i el comerç destaquen per utilitzar en major mesura el català en els formularis i factures, per altra banda, les empreses del sector industrial l’empren minoritàriament.

D. Comunicació escrita amb el client

La comunicació escrita amb el client depèn de les preferències lingüístiques d’aquest i de la llengua amb la qual s’acostuma a establir les relacions amb ell. Hi ha un marcat decantament per l’ús del català en la comunicació escrita amb el client, donat que el 37,5 % de les empreses l’empra sovint o sempre i el 23,8 % algunes vegades. Ara bé, cal destacar que el 32,6 % no l’utilitza mai o ho fa poques vegades.

El sector serveis i del comerç utilitzen en major proporció el català en aquest nivell de comunicació amb el client, de forma moderada en el cas de la construcció, i minoritàriament en el cas de la indústria. De la mateixa manera, la petita i mitjana empresa destaca per mantenir sovint o sempre la relació escrita amb el client en català, mentre que en el cas de les microempreses aquest ús és minoritari.

3.6. Directrius lingüístiques

Set de cada deu empreses associades a la CECOT afirma no tenir definides unes directrius lingüístiques pròpies en relació a l’ús del català, mentre que el 28,3 % declara tenir-ne.

Entre les empreses que tenen definides directrius pròpies, gairebé vuit de cada deu ha regulat que l’atenció al client ha de ser en català, sia directament o telefònicament, mentre que gairebé dos de cada tres ha establert el català com la llengua de la comunicació escrita amb el client i oral en l’empresa. En darrer lloc, el 48,7 % de les empreses estableix com a directriu pròpia que el català és la llengua d’ús en la comunicació escrita interna.

Tot i la situació general de les empreses, les del sector serveis destaquen per comptar amb un major nombre de directrius que estableixen el català com a llengua d’ús en totes les situacions, mentre que a la indústria les directrius fan referència a l’ús del català en la comunicació escrita amb el client. Les grans empreses destaquen, per sobre de la resta, per una major presència de directrius de comunicació escrita amb el client.

 

3 de 8