Logotip de la revista Noves SL

Presentaciˇ

hemeroteca

b˙stia

Logo

SociolingŘÝstica catalana


Usos, actituds i serveis lingŘÝstics a les empreses associades a la CECOT, per Institut DEP, Anna PrunÚs i Joan SolÚ Camardons


CONTINUA


La diferŔncia de vint punts en la utilitzaciˇ del catalÓ en la comunicaciˇ interna escrita i oral denota l’existŔncia de situacions informals entre els treballadors on la llengua catalana pren forša a nivell parlat, mentre que en la comunicaciˇ escrita el castellÓ Ús mÚs present.

En els dos extrems, els treballadors de serveis sempre es comuniquen internament a nivell oral en catalÓ, mentre que els de la ind˙stria, ho fan tant en catalÓ com en castellÓ. A la petita i mitjana empresa l’˙s del catalÓ en aquest Ómbit Ús mÚs freqŘent, mentre que a les micro i a les grans empreses l’˙s del catalÓ en aquest Ómbit Ús menor.

C. N˛mines i contractes de treball

El castellÓ Ús la llengua d’aquest tipus de documentaciˇ en el 58 % de les empreses, que afirmen utilitzar poc o mai el catalÓ en aquest Ómbit. No obstant aix˛, un de cada quatre entrevistats afirma que sovint o sempre s’utilitza el catalÓ a les n˛mines i contractes de treball de la seva empresa, existint tambÚ un 5,3 % d’empreses que utilitzen aquesta llengua algunes vegades.

3.5. Publicitat i comunicaciˇ escrita amb clients i prove´dors

A. Publicitat (premsa, rÓdio i televisiˇ)

Tot i que en bona mesura la llengua d’˙s en l’Ómbit publicitari Ús el catalÓ, hi ha una heterogene´tat d’˙s lingŘÝstic en aquest Ómbit, donat que el 32,5 % ho fa sovint o sempre en catalÓ, l’11,5 % algunes vegades i el 28,3 % poques vegades o mai. Cal destacar que el 27,5 % de les empreses enquestades associades a la CECOT no compten amb aquest tipus de servei.

D’entre els sectors d’activitat, el comerš utilitza la llengua catalana amb mÚs freqŘŔncia que els serveis o la construcciˇ, que l’empren mÚs moderadament, i el sector de la ind˙stria, que en fa un ˙s minoritari.

B. Opuscles i catÓlegs

Als opuscles i catÓlegs, tot i tractar-se tambÚ d’una forma de publicitat, el catalÓ s’utilitza en menor mesura que quan es tracta d’anuncis en premsa, rÓdio o televisiˇ. El 33,8 % de les empreses enquestades admet no utilitzar mai o poques vegades el catalÓ en els seus opuscles i catÓlegs, mentre que el 25 % afirma utilitzar-lo sempre o sovint i el 8,3 % algunes vegades. No obstant aix˛, cal tenir en compte que el 32,8 % de les empreses de la CECOT no compta amb aquest tipus de publicitat.

Clarament, el sector del comerš destaca per fer un ˙s mÚs elevat del catalÓ als opuscles i catÓlegs, mentre que les empreses de la construcciˇ en fan un ˙s mÚs moderat i les de la ind˙stria mÚs baix.

C. Formularis i factures

El 51 % de les empreses associades a la CECOT gairebÚ no utilitza el catalÓ en els seus formularis i factures, mentre que el 34,5 % ho fa sovint o sempre i el 10,3 % algunes vegades.

Entre els sectors d’activitat s’observen diferŔncies notables, si bÚ per una banda, les empreses de la construcciˇ, els serveis i el comerš destaquen per utilitzar en major mesura el catalÓ en els formularis i factures, per altra banda, les empreses del sector industrial l’empren minoritÓriament.

D. Comunicaciˇ escrita amb el client

La comunicaciˇ escrita amb el client depŔn de les preferŔncies lingŘÝstiques d’aquest i de la llengua amb la qual s’acostuma a establir les relacions amb ell. Hi ha un marcat decantament per l’˙s del catalÓ en la comunicaciˇ escrita amb el client, donat que el 37,5 % de les empreses l’empra sovint o sempre i el 23,8 % algunes vegades. Ara bÚ, cal destacar que el 32,6 % no l’utilitza mai o ho fa poques vegades.

El sector serveis i del comerš utilitzen en major proporciˇ el catalÓ en aquest nivell de comunicaciˇ amb el client, de forma moderada en el cas de la construcciˇ, i minoritÓriament en el cas de la ind˙stria. De la mateixa manera, la petita i mitjana empresa destaca per mantenir sovint o sempre la relaciˇ escrita amb el client en catalÓ, mentre que en el cas de les microempreses aquest ˙s Ús minoritari.

3.6. Directrius lingŘÝstiques

Set de cada deu empreses associades a la CECOT afirma no tenir definides unes directrius lingŘÝstiques pr˛pies en relaciˇ a l’˙s del catalÓ, mentre que el 28,3 % declara tenir-ne.

Entre les empreses que tenen definides directrius pr˛pies, gairebÚ vuit de cada deu ha regulat que l’atenciˇ al client ha de ser en catalÓ, sia directament o telef˛nicament, mentre que gairebÚ dos de cada tres ha establert el catalÓ com la llengua de la comunicaciˇ escrita amb el client i oral en l’empresa. En darrer lloc, el 48,7 % de les empreses estableix com a directriu pr˛pia que el catalÓ Ús la llengua d’˙s en la comunicaciˇ escrita interna.

Tot i la situaciˇ general de les empreses, les del sector serveis destaquen per comptar amb un major nombre de directrius que estableixen el catalÓ com a llengua d’˙s en totes les situacions, mentre que a la ind˙stria les directrius fan referŔncia a l’˙s del catalÓ en la comunicaciˇ escrita amb el client. Les grans empreses destaquen, per sobre de la resta, per una major presŔncia de directrius de comunicaciˇ escrita amb el client.

 

3 de 8