La diferència de vint punts en la
utilització del català en la comunicació interna escrita i oral denota
l’existència de situacions informals entre els treballadors on la llengua catalana
pren força a nivell parlat, mentre que en la comunicació escrita el castellà és més
present.
En els dos
extrems, els treballadors de serveis sempre es comuniquen internament a nivell oral en
català, mentre que els de la indústria, ho fan tant en català com en castellà. A la
petita i mitjana empresa l’ús del català en aquest àmbit és més freqüent,
mentre que a les micro i a les grans empreses l’ús del català en aquest àmbit és
menor.
C. Nòmines i
contractes de treball
El castellà és
la llengua d’aquest tipus de documentació en el 58 % de les empreses, que afirmen
utilitzar poc o mai el català en aquest àmbit. No obstant això, un de cada quatre
entrevistats afirma que sovint o sempre s’utilitza el català a les nòmines i
contractes de treball de la seva empresa, existint també un 5,3 % d’empreses que
utilitzen aquesta llengua algunes vegades.
3.5. Publicitat i comunicació escrita amb clients i proveïdors
A. Publicitat
(premsa, ràdio i televisió)
Tot i que en bona
mesura la llengua d’ús en l’àmbit publicitari és el català, hi ha una
heterogeneïtat d’ús lingüístic en aquest àmbit, donat que el 32,5 % ho fa sovint
o sempre en català, l’11,5 % algunes vegades i el 28,3 % poques vegades o mai. Cal
destacar que el 27,5 % de les empreses enquestades associades a la CECOT no compten amb
aquest tipus de servei.
D’entre els
sectors d’activitat, el comerç utilitza la llengua catalana amb més freqüència
que els serveis o la construcció, que l’empren més moderadament, i el sector de la
indústria, que en fa un ús minoritari.
B. Opuscles i
catàlegs
Als opuscles i
catàlegs, tot i tractar-se també d’una forma de publicitat, el català
s’utilitza en menor mesura que quan es tracta d’anuncis en premsa, ràdio o
televisió. El 33,8 % de les empreses enquestades admet no utilitzar mai o poques vegades
el català en els seus opuscles i catàlegs, mentre que el 25 % afirma utilitzar-lo sempre
o sovint i el 8,3 % algunes vegades. No obstant això, cal tenir en compte que el 32,8 %
de les empreses de la CECOT no compta amb aquest tipus de publicitat.
Clarament, el
sector del comerç destaca per fer un ús més elevat del català als opuscles i
catàlegs, mentre que les empreses de la construcció en fan un ús més moderat i les de
la indústria més baix.
C. Formularis i
factures
El 51 % de les
empreses associades a la CECOT gairebé no utilitza el català en els seus formularis i
factures, mentre que el 34,5 % ho fa sovint o sempre i el 10,3 % algunes vegades.
Entre els sectors
d’activitat s’observen diferències notables, si bé per una banda, les empreses
de la construcció, els serveis i el comerç destaquen per utilitzar en major mesura el
català en els formularis i factures, per altra banda, les empreses del sector industrial
l’empren minoritàriament.
D. Comunicació
escrita amb el client
La comunicació
escrita amb el client depèn de les preferències lingüístiques d’aquest i de la
llengua amb la qual s’acostuma a establir les relacions amb ell. Hi ha un marcat
decantament per l’ús del català en la comunicació escrita amb el client, donat que
el 37,5 % de les empreses l’empra sovint o sempre i el 23,8 % algunes vegades. Ara
bé, cal destacar que el 32,6 % no l’utilitza mai o ho fa poques vegades.
El sector serveis
i del comerç utilitzen en major proporció el català en aquest nivell de comunicació
amb el client, de forma moderada en el cas de la construcció, i minoritàriament en el
cas de la indústria. De la mateixa manera, la petita i mitjana empresa destaca per
mantenir sovint o sempre la relació escrita amb el client en català, mentre que en el
cas de les microempreses aquest ús és minoritari.
3.6. Directrius lingüístiques
Set de cada deu
empreses associades a la CECOT afirma no tenir definides unes directrius lingüístiques
pròpies en relació a l’ús del català, mentre que el 28,3 % declara tenir-ne.
Entre les empreses
que tenen definides directrius pròpies, gairebé vuit de cada deu ha regulat que
l’atenció al client ha de ser en català, sia directament o telefònicament, mentre
que gairebé dos de cada tres ha establert el català com la llengua de la comunicació
escrita amb el client i oral en l’empresa. En darrer lloc, el 48,7 % de les empreses
estableix com a directriu pròpia que el català és la llengua d’ús en la
comunicació escrita interna.
Tot i la situació
general de les empreses, les del sector serveis destaquen per comptar amb un major nombre
de directrius que estableixen el català com a llengua d’ús en totes les situacions,
mentre que a la indústria les directrius fan referència a l’ús del català en la
comunicació escrita amb el client. Les grans empreses destaquen, per sobre de la resta,
per una major presència de directrius de comunicació escrita amb el client. |
