|
Com ja sha esmentat en només 8 de
les 21 entitats territorials nacionals, la nacionalitat titular constitueix la majoria de
la població. De més a més, la majoria d'aquestes entitats reprodueix a microescala el
mosaic de nacionalitats, llengües, cultures i religions presents al conjunt de la
Federació. Paral·lelament, el rus constitueix la llengua de comunicació entre el centre
i la perifèria, a la vegada que el procés de russificació endegat, amb avenços i
retrocessos en funció dels interessos i de les estratègies de legitimació del règim
soviètic, a partir de mitjans de la dècada dels anys trenta, continua tenint el seus
efectes sobre les llengües minoritàries. L'aplicació del criteri nacional-territorial,
ja ho hem vist, va permetre el desenvolupament de les llengües de les nacionalitats
titulars per mitjà de la creació d'unes elits regionals i d'estructures culturals,
socials i econòmiques que les convertiren en quasi-estats, ja abans de la desaparició de
l'Estat soviètic. Però a partir de 1992, i a diferència del que succeïa anteriorment,
la Llei federal sobre l'autonomia nacional-cultural també ha permès a les comunitats
nacionals i lingüístiques que no disposaven d'estuctures politicoadministratives
pròpies disposar elles també del dret a constituir-se en entitats territorials
autònomes i a crear les condicions necessàries per a la conservació i la promoció de
les seves llengües.
També la
situació econòmica derivada del pas caòtic d'una economia planificada cap al lliure
mercat constitueix un obstacle més per a les comunitats ètniques i lingüístiques
perifèriques, en tant que la majoria depèn dels subsidis atorgats per les autoritats per
evitar el col·lapse total de les seves estructures econòmiques, la qual cosa deixa poc
marge per finançar polítiques de promoció de les llengües autòctones, ateses les
prioritats urgents en matèria de benestar social, ensenyament, sanitat i modernització
de l'economia.
Amb tot, el
principal risc de tensions interètniques està menys lligat a les relacions que es puguin
establir d'ara en endavant entre les autoritats federals i les repúbliques perifèriques,
que no pas a la capacitat de les nacionalitats de tenir en compte la situació, les
necessitats i els interessos de les altres comunitats nacionals presents al seu territori;
de conciliar el seu desig de promoure les llengües autòctones amb la presa de
conciència de la complexitat i de la lentitud dels processos de transició i de canvi
d'hàbits lingüístics profundament arrelats; i de posar en marxa estructures operatives
que permetin, tant a les nacionalitats titulars com als grups minoritaris, accedir a
l'aprenentatge de la llengua autòctona, molt sovint convertida només recentment en
llengua oficial juntament amb el rus. En definitiva, és fonamental i urgent que les
nacionalitats puguin assumir i tenir èxit davant d'aquest repte per tal d'evitar un
autèntic daltabaix i una intensificació de les tensions interètniques:
"És obvi que
les llengües de tots els pobles de Rússia, incloent-hi el rus, estan en crisi. La
majoria d'elles està en vies d'extinció. Ens trobem sense cap mena de dubte a un pas
d'una catàstrofe humanitària, soterrada per les terribles condicions socioeconòmiques
que estem patint aquests darrers anys. No importa que moltes llengües autòctones siguin
ara llengües oficials. La crisi està tan avançada que en la majoria de casos el procés
d'extinció ja és irreversible." (13)
4. Conclusió: estratègies de futur per a una gestió equilibrada de la
diversitat cultural a la Federació Russa i als estats ex-soviètics.
Els
esdeveniments que tenen lloc a la Federació Russa i als estats ex-soviètics des de 1991
demostren la necessitat imperiosa de resoldre i prevenir els conflictes interètnics per
tal de garantir un nivell mínim de benestar a les poblacions locals, i satisfer les seves
aspiracions. De més a més, també és urgent assegurar una correcta gestió de la
diversitat ètnica, lingüística, religiosa i cultural a fi i efecte devitar que
sextenguin les vindicacions de caire violent i es multipliquin els conflictes
interètnics al cor mateix i a la perifèria de la Federació Russa (14).
Cal destacar
alguns esdeveniments positius com per exemple la signatura el 10 de maig de 2001 de la
Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries per part de Rússia, la qual
cosa constitueix un pas important en tant que comporta un canvi dactitud respecte de
la protecció del centenar llarg de llengües minoritàries que shi parlen. Així
mateix, la diversitat lingüística a Rússia ha estat objecte de nombrosos seminaris i
reunions organitzats pel Consell dEuropa a fi i efecte dincrementar la
conscienciació del Govern rus de la importància que té la protecció de la seva
diversitat com a part integrant de lherència cultural europea comuna.
També convé
ressenyar que el 19 de juliol de 2001, Moldàvia va promulgar la Llei sobre les minories
ètniques, atès que ha suposat una disminució dels conflictes potencials que poden
esclatar en un país amb una composició ètnica tan complexa i on existeixen sis grups
minoritaris reconeguts oficialment (russos, ucraïnesos, gagausos, jueus, búlgars i roms)
que conformen pràcticament la meitat de la població total. Ateses les circumstàncies
històriques, aquest acord no ha estat fàcil: el rus va ser l'única llengua oficial de
la república durant 45 anys fins que el 1989 el romanès (moldau) també va ser reconegut
com a llengua oficial arran de l'aprovació de la Llei sobre la transició lingüística
que, tot i no suscitar grans controvèrsies en un primer moment, es va anar convertint
progressivament en el blanc de les crítiques dels diversos grups minoritaris del país.
L'article 3 de la Constitució de Moldàvia estableix que la llengua moldava (en alfabet
llatí) és la llengua nacional de la república, a la vegada que l'Estat es compromet a
respectar i promoure el rus i les altres llengües parlades en el seu territori. El mateix
article també preveu l'aplicació d'aquests preceptes per mitjà d'una llei que no ha
estat aprovada fins al juliol de l'any passat.
Els últims
esdeveniments ocorreguts a Azerbaidjan també són encoratjadors, ja que sha signat
el Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals el 26 de juny de 2001 (15), el qual ha entrat en vigor el 1r
doctubre del mateix any. De més a més, el Parlament dAzerbaidjan està
debatent actualment un nou projecte de llei amb vistes a definir els fonaments bàsics per
a la protecció de les minories. El text sotmès a debat parlamentari garanteix la
igualtat de drets i les llibertats dels individus que pertanyen a un grup minoritari.
Larticle 3 del projecte de llei estableix que "ningú no es podrà veure
obligat a canviar la seva afiliació ètnica", a la vegada que insisteix en el fet
que "lEstat no permetrà cap mena dactuació duta a terme amb
lobjectiu de procedir a lassimilació forçosa de les minories
nacionals."
|