|
Així, doncs, després de la
desaparició de lEstat soviètic, Rússia ha iniciat el seu camí cap a la
recuperació de la seva identitat nacional i cap a la reconstrucció de la seva
nacionalitat. Aquesta nova identitat russa es fonamenta, a grans trets, en la religió
ortodoxa i en un nacionalisme que reprodueix, a manca d'altres models, els esquemes
igualitaris, autoritaris i comunitaris de la societat russa tradicional. Aquesta recerca
duna nova identitat també semmarca dins de la tradicional contradicció
duna Rússia escindida entre les seves aspiracions occidentalistes i la seva
tendència a laïllament. Acostumada a viure en els seus mites, la societat russa
busca nous punts de referència socials i morals per resituar-se com a nació, atès que
els mites pre-revolucionaris basats en la religió, lImperi i l'autocràcia foren
eliminats per la Revolució bolxevic i substituïts pels nous mites bolxevics
(internacionalisme proletari, construcció del socialisme), ara també desapareguts.
Gradualment,
però, sanaren produint canvis significatius en la percepció subjectiva que els
russos tenien de la seva pròpia identitat, principalment com a conseqüència de
l'increment i de la radicalització de les vindicacions dels pobles al·lòfons, que
provocaren una confrontació inevitable entre el centre i la perifèria, i que els russos
entressin en competència directa amb els grups al× lògens a l'hora de reclamar la
solució de les desigualtats i dels greuges comparatius; de la presa de consciència dels
ingents ajuts financers prestats a les repúbliques federades, de la delicada situació
medioambiental, de la corrupció moral del conjunt de la societat soviètica, de l'abast
real del terror estalinista i de les arbitrarietats comeses en dècades anteriors, la qual
cosa provocà no només una explosió de sentiments nacionalistes a les repúbliques sinó
que també impulsà els dirigents perifèrics a eludir la seva responsabilitat amb atacs
sistemàtics contra el centre i les autoritats federals, identificats amb els russos.
Aquests, en veure's associats amb una política i unes autoritats que al llarg de set
dècades no havien actuat envers ells de manera substancialment diferent que ho feren amb
les altres repúbliques i que, de més a més, es veien privats d'institucions
polítiques, econòmiques i culturals nacionals atès el solapament de les institucions
soviètiques i russes, reaccionaren amb una reactivació d'un nacionalisme rus
profundament ètnic.
Leclosió de
moviments nacionalistes al cor mateix de la RSFSR (Tatarstan, Yakútia-Sakha, Txetxènia,
Tuva, Buriàtia, Daguestan, Ossètia del Nord, etc.) provocà una reacció en cadena entre
la població russa, de tal manera que molts dels moviments nacionalistes russos que
sorgiren a l'empara de la perestroika començaren, a diferència dels seus
predecessors de la dècada dels anys setanta, a utilitzar les pràctiques centrífugues
dels moviments nacionalistes perifèrics. Així les coses, davant la intensificació dels
sentiments xenòfobs antirussos a les repúbliques transcaucàsiques i centroasiàtiques i
la instauració de noves legislacions en matèria de llengües i densenyament que
beneficiaven les llengües autòctones, els nacionalistes russos es mobilitzaren creant
uns fronts populars a imatge del que succeïa als països bàltics o a Transcaucàsia.
Aquesta radicalització del nacionalisme rus provocà un doble enfrontament entre la RSFSR
i les repúbliques federades, d'una banda, i entre la mateixa RSFSR i les autoritats
federals, de l'altra. El fet que després del desmembrament de la URSS, la Federació
Russa quedés com a única entitat territorial amb una composició multiètnica tan
complexa produí en la població russa el sentiment de què el seu país, orfe de punts de
referència per dibuixar i construir una nova identitat s'havia convertit, senzillament,
en el que quedava de la URSS un cop perduda tota influència sobre les altres repúbliques
federades, algunes de les quals (Bielorússia i Ucraïna) constituïen alguns dels
referents simbòlics de la Gran Rússia des del segle x.
El gràfic següent identifica la composició ètnica de les diferents repúbliques
autònomes de la Federació Russa:
Figura 1.
Composició ètnica de la Federació Russa (1989)
Elaboració
pròpia a partir de les dades contingudes a Natsionalnii Sostav Naseleniia SSSR
(1991) |