Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


Lleialtats i actituds lingüístiques al País Valencià, per Lorena Císcar, David González i Pau Pérez


CONTINUA


De la quantificació de la presència d’estes actituds en el conjunt valencià i en els àmbits urbans, obtenim que mentre la categoria modal en el primer és la d’Usuaris amb el 30,5 % dels casos, als àmbits urbans la presència modal és la dels Assimilats amb una freqüència del 30 %. És en estes dos categories on es detecten les màximes diferències. De fet, la fractura entre ambdós espais es produïx molt clarament en els macrogrups d’ús més que en els de competència. Així veiem com la presència relativa de Lleials i Usuaris al conjunt valencià és superior a la seua presència en els àmbits urbans, mentre que ocorre el contrari respecte a la presència relativa de Competents, Idealitzadors i Assimilats.

5. Conclusió

Sense anar més enllà en les anàlisis podem concloure en aquesta primera ullada que els processos de normalització lingüística al País Valencià i la planificació lingüística necessiten localitzar primer els subjectes de l’acció lingüística per a posteriorment incidir en aquells aspectes que vulguen potenciar, tenint com a referent primer la caracterització social dels subjectes actitudinals i les característiques dimensionals de les que es componen els grups.

Tanmateix, observarem que els indicadors de lleialtats lingüístiques ens mostren una situació diglòssica al País Valencià, en general determinada per la diferència d’usos a casa i fora d’ella, on està mediatitzat. Als àmbits urbans este aspecte s’accentua molt més, ja que l’ús oral fora de casa és menor encara que s’instruïsquen molt més. També veiem un predomini de lleialtat Valorativa que intuïm pot ser la que moga altres tipus de lleialtats que comporten usos tant escrits com orals així com la legitimació i ampliació de mercats per a la llengua.

Pel que fa als grups lingüístics trobarem un predomini de grups integrats al castellà en àmbits urbans i que coneixen la llengua però que no la usen, són Assimilats i Competents, tot diferint del cas per al conjunt del País on trobarem grups que usen la llengua com Lleials i Usuaris.

La comparació dels indicadors i grups per a conjunts urbans i de País esdevenen útils en la mesura que donen a conéixer que les polítiques lingüístiques s’han d’estudiar allà on s’hagen d’aplicar per incidir en allò que pertoque. Així, per als espais urbans seria interessant intervindre en els aspectes orals, fomentant els usos, més que no en l’ensenyança de la llengua.

Els instruments medidors elaborats per a l’avaluació de la situació lingüística al País Valencià apunten cap al seguiment de les insvestigacions en el sentit del dinamisme que suposa una situació lingüística determinada. Els indicadors de les lleialtats i els grups lingüístics poden donar fe de la situació estàtica que podem trobar en el moment de fer l’estudi, però la situació social de la llengua posseix una natura dinàmica.

És per açò que a partir de l’elaboració de les eines per treballar i mitjançant procediments científics estadístics convidem a continuar l’estudi tant longitudinalment a través del temps com transversalment tot tenint com a referent la vehiculació adequada de les polítiques lingüístiques. Estes polítiques depenen de l’espai territorial d’intervenció i de la direcció de la política en relació amb els objectius que es busquen. Així mateix, convidem als lectors a consultar les investigacions este que este article és un apunt bàsic i inicial.

6. Bibliografia

Berger, P. i Luckmann, T.: (1966): La construcción social de la realidad. Barcelona: Herder.

Bourdieu, P. (1979): La distinción. Criterio y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus.

Bourdieu, P. (1985): Qué significa hablar. Madrid: Akal.

Bourdieu, P. i Wacquant, L.J.D. (1992): Per una sociologia reflexiva. Barcelona: Herder.

Castelló, R. (2001): «Nacionalismes i actituds lingüístiques al País Valencià: una aproximació», en T. Mollà (ed), Ideologia i conflicte lingüístic. Alzira: Bromera.

Fishmann, J.A. (1989): Language and Ethnicity in Minority Sociolinguistic Perspective. Filadelfia: Multilingual Matters.

Mollà, T. i Palanca, C. (1987): Curs de Sociolingüística. Alzira:Bromera.

Ninyoles, R. L. (1969): Conflicte lingüístic valencià. València: Tres i Quatre.

Ninyoles, R. L. (1975): Estructura social i política lingüistica. Alzira:Bromera.

Tejerina, B. (1992): Nacionalismo y lengua. Madrid:CIS.

Van Dijk, T.A. (1999): Ideología. Una aproximació multidisciplinar. Barcelona: Gedisa.

 

Lorena Císcar
David González
oldagama@oliva.infoville.net
Pau Pérez

Universitat d'Alacant

 

 


7 de 7