De la quantificació de la presència
destes actituds en el conjunt valencià i en els àmbits urbans, obtenim que mentre
la categoria modal en el primer és la dUsuaris amb el 30,5 % dels casos, als
àmbits urbans la presència modal és la dels Assimilats amb una freqüència del
30 %. És en estes dos categories on es detecten les màximes diferències. De fet, la
fractura entre ambdós espais es produïx molt clarament en els macrogrups dús més
que en els de competència. Així veiem com la presència relativa de Lleials i Usuaris
al conjunt valencià és superior a la seua presència en els àmbits urbans, mentre que
ocorre el contrari respecte a la presència relativa de Competents, Idealitzadors
i Assimilats.
5. Conclusió
Sense anar més
enllà en les anàlisis podem concloure en aquesta primera ullada que els processos de
normalització lingüística al País Valencià i la planificació lingüística
necessiten localitzar primer els subjectes de lacció lingüística per a
posteriorment incidir en aquells aspectes que vulguen potenciar, tenint com a referent
primer la caracterització social dels subjectes actitudinals i les característiques
dimensionals de les que es componen els grups.
Tanmateix,
observarem que els indicadors de lleialtats lingüístiques ens mostren una situació
diglòssica al País Valencià, en general determinada per la diferència dusos a
casa i fora della, on està mediatitzat. Als àmbits urbans este aspecte
saccentua molt més, ja que lús oral fora de casa és menor encara que
sinstruïsquen molt més. També veiem un predomini de lleialtat Valorativa que
intuïm pot ser la que moga altres tipus de lleialtats que comporten usos tant escrits com
orals així com la legitimació i ampliació de mercats per a la llengua.
Pel que fa als
grups lingüístics trobarem un predomini de grups integrats al castellà en àmbits
urbans i que coneixen la llengua però que no la usen, són Assimilats i Competents, tot
diferint del cas per al conjunt del País on trobarem grups que usen la llengua com
Lleials i Usuaris.
La comparació
dels indicadors i grups per a conjunts urbans i de País esdevenen útils en la mesura que
donen a conéixer que les polítiques lingüístiques shan destudiar allà on
shagen daplicar per incidir en allò que pertoque. Així, per als espais
urbans seria interessant intervindre en els aspectes orals, fomentant els usos, més que
no en lensenyança de la llengua.
Els instruments
medidors elaborats per a lavaluació de la situació lingüística al País
Valencià apunten cap al seguiment de les insvestigacions en el sentit del dinamisme que
suposa una situació lingüística determinada. Els indicadors de les lleialtats i els
grups lingüístics poden donar fe de la situació estàtica que podem trobar en el moment
de fer lestudi, però la situació social de la llengua posseix una natura
dinàmica.
És per açò que
a partir de lelaboració de les eines per treballar i mitjançant procediments
científics estadístics convidem a continuar lestudi tant longitudinalment a
través del temps com transversalment tot tenint com a referent la vehiculació adequada
de les polítiques lingüístiques. Estes polítiques depenen de lespai territorial
dintervenció i de la direcció de la política en relació amb els objectius que es
busquen. Així mateix, convidem als lectors a consultar les investigacions este que este
article és un apunt bàsic i inicial.
6. Bibliografia
Berger,
P. i Luckmann, T.: (1966): La construcción social de la realidad. Barcelona:
Herder.
Bourdieu, P. (1979): La
distinción. Criterio y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus.
Bourdieu, P.
(1985): Qué significa hablar. Madrid: Akal.
Bourdieu,
P. i Wacquant, L.J.D. (1992): Per una sociologia reflexiva. Barcelona: Herder.
Castelló, R.
(2001): «Nacionalismes i actituds lingüístiques al País Valencià: una
aproximació», en T. Mollà (ed), Ideologia i conflicte lingüístic. Alzira:
Bromera.
Fishmann, J.A.
(1989): Language and Ethnicity in Minority Sociolinguistic Perspective. Filadelfia:
Multilingual Matters.
Mollà, T. i
Palanca, C. (1987): Curs de Sociolingüística. Alzira:Bromera.
Ninyoles, R. L. (1969):
Conflicte lingüístic valencià. València: Tres i Quatre.
Ninyoles, R.
L. (1975): Estructura social i política lingüistica. Alzira:Bromera.
Tejerina,
B. (1992): Nacionalismo y lengua. Madrid:CIS.
Van Dijk, T.A.
(1999): Ideología. Una aproximació multidisciplinar. Barcelona: Gedisa.
Lorena
Císcar
David González
oldagama@oliva.infoville.net
Pau Pérez
Universitat d'Alacant
|