Lleialtats i actituds lingüístiques al País Valencià, per Lorena Císcar, David González i Pau Pérez

Este article pretén ser un apunt explicatiu breu de la línia investigadora que hem començat en relació amb les lleialtats i actituds lingüístiques al País Valencià i a les seues coordenades d’estructura social. Alhora estudiem les relacions estructurals que hi ha entre les lleialtats i les variables d’estructura social al País Valencià i elaborem científicament un mapa-guia, la finalitat del qual residix en ser un indicador de la relació de dependència social que té cadascuna de les lleialtats. D’esta manera les intervencions en Política Lingüística poden dirigir-se a un o altre aspecte, depenent de la dimensió que es vulga potenciar.

Versió per imprimir en PDF. 85 k

Sumari

1. Planificació en política lingüística

1.1. El perquè. La llengua com a element de dominació simbòlica.
1.2. El quan. Els espais socials per a la llengua
1.3. El com. Les Lleialtats i Actituds lingüístiques

2. Lleialtats lingüístiques i socials
3. Grups actitudinals lingüístics
4. Lleialtats i actituds lingüístiques al País Valencià
5. Conclusió
6. Bibliografia

1. Planificació en política lingüística

L’inici de la política lingüística al País Valencià començà, com en altres Comunitats Autònomes, amb l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), tot promocionant l’ús del valencià i la consegüent normalització lingüística.

La intervenció política en la llengua ha de fonamentar-se en uns paràmetres i unes eines de mesura que ajuden a avaluar aquelles accions dutes a terme pels organismes públics en este camp i al mateix temps en unes anàlisis que donen a conéixer les millors vies per a conduir les polítiques.

És per açò que les nostres investigacions s’han encaminat en esta direcció per buscar eines i instruments adequats i fiables per a una major efectivitat en les accions, tot assenyalant les vies on la incidència i direcció d’aquestes donaran uns resultats o altres.

A partir de l’explotació de dades d’enquesta (1) aconseguim, sobre la base de presupòsits teòrics en relació amb llengües en contacte, lleialtats i actituds lingüístiques, establir quines són les lleialtats, amb indicadors, davant la llengua que observem al País Valencià i com es caracteritzen socialment. Així mateix, a partir d’estes lleialtats establim cinc tipus d’actituds lingüístiques (cinc grups), a partir de l’anàlisi de conglomerats, que es donen al territori tot veient la seva estructura social interna.

Remetem els lectors a les dos investigacions dutes a terme per vore de manera més exhaustiva i exacta els resultats, l’elaboració de dades, la formació de lleialtats i grups lingüístics, la seua composició social, i els models de regressió i models estructurals desenvolupats.

Seguidament, exposem el Perquè, el Quan i el Com de les polítiques lingüístiques, tenint en compte allò que li confereix sentit; a les situacions precedents d’una determinada política lingüística; i als instruments de mesura configurats pel nostre equip, que tenen una localització en l’estructura social.

1. 1 El perquè. La llengua com a element de dominació simbòlica

La importància de la planificació en Política Lingüística rau en la consideració de la llengua com element central de les societats humanes. Este tipus d’intervenció, lluny de ser arbitrari, fomenta les maneres d’entendre el món. I les fomenta en la mesura que l’objecte d’intervenció (llengua) esdevé una eina de cosmovisió i alhora de dominació simbòlica reflex d’altres tipus de dominació.

Lluny d’enfocar la llengua des d’un punt de vista analític quant als aspectes sintàctics o de classificació d’enunciats, la llengua és pressa ací com un referent a l’hora d’objectivar la comprensió del món.

La cosmovisió dels individus és codificada i estructurada mentalment a través del conjunt de símbols que suposa la llengua. Així, amb la llengua comuniquem i transmetem, entenem el món, simbolitzem el que ens envolta i compartim experiències, fem objectiu allò subjectiu, és a dir, comprenem de tal forma i no d’altra, i, en definitiva, la llengua és la mitjancera en els procesos de producció i reproducció de la realitat social. A través de la llengua objectivem la societat que experimentem i construïm col·lectivament (Berger i Luckmann, 1966).

El fet que la llengua conforme la manera de comprendre el món, l’objective i estiga impresa en nosaltres de forma identitària, possibilita que es manifesten en ella els canvis d’estructura o de jerarquia socioeconòmica que es donen en una determinada societat. I ho fa en forma de canvis de pautes lingüístiques que faran referència a la valoració, àmbits d’ús pertinents i coneixements sobre i d’’aquesta

Els canvis en les pautes ligüístiques es fonamenten en la jerarquització de les relacions i més concretament en la capacitat de dominació que es desenvolupe. Una dominació de tipus econòmic pot cristal·litzar en uns canvis de pautes lingüístiques on el dominador (amb el seu codi lingüístic) pretén imposar la seua idea del món de forma simbòlica. És a dir, l’adopció d’una pauta lingüística determinada respon a mecanismes de dominació simbòlica que actuen conjuntament amb altre tipus de dominació (econòmica, política, per exemple).

La dominació simbòlica s’exercix a través dels símbols, a través de la selecció d’un conjunt de formes de representació de la realitat que amaga altres possibles representacions i, per tant, amaga altres parts de la mateixa realitat. L’èxit en l’exercici d’esta dominació simbòlica garantix l’acceptació de la dominació pels grups dominats (Bourdieu i Wacquant, 1994).