Segons el padró municipal d’habitants de 1996, a la CAB hi ha 539.467 joves nascuts entre 1966 i 1990, que viuen a casa amb el pare i la mare (amb ambdós). Per a la nostra anàlisi, hem classificat aquest univers en cinc categories segons la competència lingüística de la parella: (14)

• Tipus X: el pare i la mare són castellanòfons; comprèn a set de cada deu joves de l’univers total analitzat.

• Tipus A: un dels pares és o bé bascòfon o bé neobascòfon i l’altre, en canvi, és castellanòfon; agrupa a un de cada deu joves (57.978 i 10,7%).

• Tipus B: els seus pares són neobascòfons; engloba a 9.848 joves, això és, únicament a dos de cada cent (1,8%).

• Tipus B reforçat: un dels pares és bascòfon i l’altre és neobascòfon; en total són 7.167 joves, un de cada cent (1,3%).

• Tipus D: tant el pare com la mare són bascòfons; és un col·lectiu nombrós que engloba a una mica més d’un de cada deu joves (13,7%, 73.743 joves).

A continuació, hem analitzat l’evolució de la transmissió intergeneracional del basc i de la seva transmissió familiar per a cada una de les cinc categories ordenant, prèviament, a tots els joves en altres cinc grups segons l’any de naixement (nascuts entre 1966 i 1970; entre 1971-1975; 1976-1980; 1981-1985 i, finalment, els nascuts entre 1986 i 1990). Els resultats són els següents:

• Tipus X; evidentment no hi ha transmissió familiar (a excepció de casos molt aïllats i molt particulars) i la transmissió intergeneracional del basc és minoritària (inferior al 40 % en tots els trams) malgrat que s’observa un increment molt important entre els més joves.

• Tipus A: La transmissió intergeneracional de l’èuscar és majoritària i s’ha incrementat de manera considerable fins arribar al 80 %; bàsicament, és deguda (més del 60 %) a la transmissió familiar que també s’ha incrementat significativament, gràcies, sobretot, als qui hans transmès el basc i el castellà, les dues simultàniament, com a primera llengua.

• Tipus B: la transmissió intergeneracional del basc és pràcticament total (supera el 90%), però més de les dues terceres parts són fruit de la transmissió a través de l’escola i no de la transmissió familiar; en qualsevol cas, cal destacar que aquesta darrera augmenta exponencialment a partir del 6,2% dels nascuts entre 1966 i 1970 fins arribar al 31, 1% dels nascuts entre 1986 i 1990; entre aquests darrers estan pràcticament igualats els qui han transmès com a primera llengua únicament el basc i els qui l’han transmès juntament amb el castellà.

• Tipus B reforçat: la transmissió intergeneracional del basc és, també, en aquest cas, pràcticament total però, a diferència del col·lectiu anterior, és fruit bàsicament, de la transmissió familiar; s’ha de destacar, a més, que quasi les dues terceres parts han transmès únicament el basc com a primera llengua.

• Tipus D: la transmissió intergeneracional del basc és pràcticament total i és deguda, quasi en exclusiva, a la transmissió familiar.

Finalment, l’anàlisi comparada dels nascuts entre 1966 i 1970 (pdf 10KB) respecte dels nascuts entre 1986 i 1990 (pdf 10KB) mostra una multiplicació de les parelles de tipus A, que eren molt minoritàries, i dels tipus B i B reforçat, que eren pràcticament residuals. Per això hem destacat la molt positiva avaluació no solament de la transmissió intergeneracional del basc, sinó també la transmissió familiar del basc en aquest tipus de parelles.

4. Conclusions finals

Tenint en compte els indicadors presentats, ens atreviríem a formular dues conclusions finals:

• A la CAB es constata un avenç important del basc des d’un punt de vista demogràfic (universalització del bilingüisme), geogràfic (en especial en les zones urbanes) i funcional (progressiu augment de l’ús de la transmissió familiar intergeneracional, fins i tot dels pares neobascòfons) que, a més, no ha comportat, en absolut, un retrocés del castellà, sinó dels monolingües castellanòfons. En definitiva, les situacions extremes, d’una banda i de l’altra, retrocedeixen ràpidament per donar pas a les situacions d’integració i mestissatge lingüístic i cultural. Això és fruit del gran suport social i de les mesures d’acció positives adoptades a favor del basc a principis dels anys 80.

• Contràriament, l’avenç del basc és molt menor a Navarra, on la política de promoció del basc és posterior en el temps i molt menys intensa que a la CAB; finalment, al País Basc del Nord, la regressió del basc és ininterrompuda i no està, en absolut, garantida la transmissió intergeneracional.

5. Estudis de la Vicenconselleria de Política Lingüística

Tots els estudis que han estan publicats, també estan disponibles en format electrònic a l’adreça següent:
http://www.euskadi.net/euskara/cas30.htm

- Euskal Herriko III. Soziolinguistikazko Inkesta / IIIª Encuesta sociolingüística de Euskal Herria. Vitoria-Gasteiz (2001).

- Evaluación del impacto económico de las actividades relacionadas con la promoción del euskera en la Comunidad Autonoma del País Vasco. Vitoria-Gasteiz (2000).

- IKEI. RECLUS, euskararen eredu prospektiboa / RECLUS, modelo prospectivo del euskera (1998).

- Nekane JAUSORO. Gazte-helduak. Hizkuntza-gaitasunetik erabilerara. (1997). (Contracte firmat amb el Departament de Sociologia II de la Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitateko).

- Evaluación del impacto económico de las actividades relacionadas con la promoción del euskera en la Comunidad Autónoma del País Vasco. Vitoria-Gasteiz (1997).

- Euskal Herriko II. Soziolinguistikazko Inkesta 1996 / IIª Encuesta sociolingüística de Euskal Herria (1996). Vitoria-Gasteiz (1999).

- II Mapa Sociolingüístico / II. Soziolinguistikazko Mapa. Vitoria-Gasteiz. (1997/1998/1999).

- "La utilidad de las encuestas en el proceso de planificación lingüística" (1998). El 5 de juny de 1998, Mr. Padraig O’Riagain, representant de The Linguistics Institute of Ireland va firmar l’acord núm. 98-06-NOR-0074-00 amb la Direcció General XXII d’Educació, Formació i Joventut de la Comissió Europea per liderar aquest projecte en què va participar la Viceconselleria de Política Lingüística del Govern Basc.

- "Planificación lingüística en el contexto europeo" (1998). El 14 d’abril de 1997, el Dr. Glyn Williams, en representació de la University College of North Wales, va firmar l’acord núm. 97-06-NOR-0040-00 amb la Direcció General XXII d’Educació, Formació i Joventut de la Comissió Europea per liderar aquest projecte en què va participar la Viceconselleria de Política Lingüística del Govern Basc (1998).

- "Política a desarrollar para la conexión entre la producción lingüística y el uso de la lengua" (1997). El 25 de novembre de 1996 Mr. Padraig O’Riagain representant a The Linguistics Institute of Ireland va firmar l’acord núm. 96-06-AUT-0145-00 amb la Direcció General XXII d’Educació, Formació i Joventut de la Comissió Europea per liderar aquest projecte en què va participar la Viceconselleria de Política Lingüística del Govern Basc.

- Euskal Herriko I. Soziolinguistikazko Inkesta (1991) / Iª Encuesta sociolingüística de Euskal Herria (1991). Vitoria-Gasteiz (1992).

- Soziolinguistikazko Mapa. 1986. urteko erroldaren araberako Euskal Autonomi elkarteko azterketa demolinguistikoa / Análisis demolingüístico de la Comunidad Autónoma Vasca derivado del Padrón de 1986. Vitoria-Gasteiz (1989).

Hem intentat presentar una panoràmica dels estudis sociolingüístics de la Viceconselleria de Política Lingüística i dels principals resultats d’aquests, de la manera més agradable possible mitjançant l’ús, potser abusiu, de gràfics i imatges. Per a més informació, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

Direcció de Coordinació
Viceconselleria de Política Lingüística
Departament de Cultura
Govern Basc
Donostia kalea 1
01010 Vitoria-Gasteiz