|
Sumari1.
Introducció
2. Indicadors d'evolució
sociolingüística
3. Principals resultats
4.
Conclusions finals
5. Estudis
de la Viceconselleria de Política Lingüística
1. Introducció
Segons Joseba Intxausti: (1) "Les estadístiques de
lalabès Ladislao Velasco constitueixen les dades més fidedignes que reconeixem
sobre el nombre de parlants bascos del segle passat". Sha de remarcar
lelevadíssim percentatge de bascoparlants de la quasi totalitat dels diversos
territoris dEuskal Herria (pdf 48BK): (2) Gipuzkoa (1867), 96 %; Bizkaia (1867),
81 %; País Basc Nord (1866), 65 %; Navarra (1867-68), 20 % i Àlaba (1867), 10 %.
Tenint en compte aquestes dades cal
remarcar que, durant el darrer segle, la regressió ininterrompuda del basc, a causa de
múltiples factors que no intentarem dexplicar ara, ha provocatr un desplaçament
lingüístic de tal magnitud que, avui dia:
Gairebé han
desaparegut els parlants monolingües bascoparlants (euskalduns); (3)
El nombre de
parlants bascòfons sha reduït a menys de la tercera part dels seus efectius;
La població la
llengua materna de la qual és el basc és minoritària en tots els territoris
dEuskal Herria.
Shan complert ja més de 20 anys
des que lEstatut dautonomia (CAB, 1979) proclamés el basc llengua oficial de
la Comunitat Autònoma del País Basc i de la recuperació de les nostres pròpies
institucions. Una de les mesures fonamentals adoptades en la Comunitat Autònoma del País
Basc va ser la Llei 10/1982, bàsica de normalització de lús del basc, que
després de reconèixer els drets lingüístics dels ciutadans va establir els deures dels
poders públics amb la finalitat daconseguir la plena normalització del basc. Des
daquest moment, la inversió del desplaçament lingüístic (reversing language
shift) es va convertir en leix principal de la política lingüística dels anys
successius.
Segons Joshua Fishman, (4) la inversió del desplaçament
lingüístic aspira no solament al foment de ladquisició precoç del llenguatge, al
domini fluid de les diverses varietats duna primera o segona llengua i al seu ús
corrent en lescola, sinó també a la creixent funcionalitat social i a la
transmissió intergeneracional duna llengua que encara no ha arribat a ser la
llengua materna de la majoria de la població, de manera que cada generació successiva
pugui partir dun punt més avançat respecte del que va partir lanterior.
2.
Indicadors d'evolució sociolingüística
Tenint en compte tot això, ja fa més
de 10 anys que la Viceconselleria de Política Lingüística del Govern Basc va optar per
intentar articular un sistema dindicadors senzill, fiable, homogeni, continuat en el
temps i comprensiu dEuskal Herria, en el seu conjunt, per a permetre avaluar
simultàniament, en els diversos territoris i col·lectius socials i, longitudinalment, en
el mateix territori o col·lectiu social, entre altres, els aspectes següents:
1. La transmissió
intergeneracional del basc i, de manera molt especial, la seva transmissió familiar o la
seva adquisició precoç a través de lescola.
2. La mobilitat
lingüística dels parlants (índexs de retenció, pèrdua, o incorporació al basc),
segons la seva primera lectura.
3. Lús i la
creixent funcionalitat social del basc:
A partir dels
diferencials dús entre les funcions familiars, social i institucional, sobretot,
entre els joves neobascoparlants (euskaldunberris). (5)
Amb una especial
atenció a la identificació dels factors socioestructurals i psicolingüístics que més
el condicionen: la densitat de bascoparlants en les xarxes de relacions més pròximes
(família, amics, treball
) i el domini i la fluïdesa relatius del basc (sia aquest
primera o segona llengua) i del castellà o francès.
Aquest sistema ha de ser, a més,
representatiu de les diverses dimensions que conformen la identitat social, la dimensió
sociodemogràfica (sexe i edat); la categoria socioprofessional (nivell destudis,
professió, situació laboral); la dimensió geogràfica (les tres comunitats
politicoadministratives dEuskal Herria; les zones lingüístiques jurídicament
establertes; les diverses zones sociolingüístiques; les províncies; les comarques i els
municipis; i, en els municipis superiors als 10.000 habitants, els barris); la identitat
lingüística, lorigen; i la identitat cultural, entre altres. Per a això, ens
basem en dos fonts dinformació bàsiques:
Els
censos i padrons municipals dhabitants de la CAB que es fan cada cinc anys i que a
partir de 1981, han incorporat preguntes sobre el grau i la competència lingüística del
basc (comprensió i expressió oral i escrita), la primera llengua adquirida fins als tres
anys i la llengua dús predominant a casa (6) a partir de les quals hem elaborat
tota una sèrie de tipologies més o menys sintètiques (tipologia de competència
lingüística (pdf 11KB); tipologia de mobilitat
lingüística (pdf 8KB) que inclou la retenció o pèrdua del basc o la incorporació
al basc; i tipologia dús a casa (pdf 11KB) segons
la mobilitat lingüística.
I les enquestes
sociolingüístiques de 1991, 1996 i 2001 (7) que engloben el conjunt
dEuskal Herria que (amb una mostra superior als 6.300 individus) completa la
informació de caràcter censal, encara que no són representatives en àmbits inferiors a
la província.
Actualment, la Direcció de Coordinació
de la Viceconselleria de Política Lingüística està embarcada, per una banda, en el
projecte darticular un sistema nacional dindicadors de política lingüística
i devolució sociolingüística per a servir davaluació continuada
daquestes i, per altra banda, per a proporcionar informació rellevant als poder
públics, als agents i òrgans (ciutadans en general, famílies, agents de normalització
lingüística, professionals i entitats o associacions) participants en aquest procés de
normalització de lús del basc.
Lelaboració dun sistema
nacional dindicadors de la política lingüística és un projecte que ha format
part dels successius plans dactuació de la Viceconselleria de Política
Lingüística. Constitueix una línia dactuació de caràcter estable, que comporta:
a) definició
dindicadors;
b) construcció o
càlcul dels indicadors prèviament definits;
c) perfeccionament
continuat del sistema dindicadors.
Lobjectiu fonamental del projecte
és definir i construir un sistema dindicadors capaç de proporcionar informació
sobre lestat de la política lingüística en el conjunt dEuskadi, compatible
amb els models internacionals que sestan elaborant (Catalunya, Quebec
) i
susceptible de ser també aplicat pels poders públics en els seus respectius àmbits de
competències. Aquests indicadors han de referir-se tant als factors contextuals de la
política lingüística, com als costos, el funcionament i els resultats daquesta.
Per tant, no es tracta dun projecte de durada determinada, sinó dun programa
dactuació permanent que exigeix una revisió i una actualització periòdiques.
Per a lobtenció dindicadors
es necessiten fonts de dades fiables i periòdiqes per a la qual cosa serà necessari
estretar, encara més, les relacions amb lInstitut Basc dEstadística
(EUSTAT), així com amb la resta de departaments del Govern i de la resta
dadministracions, per a coordinar millor aquest projecte amb els altres estudis
davaluació que conformen les fonts naturals de dades per a alguns indicadors,
especialment els de processos i resultats de plans dactuació sectorials
corresponents.
Els plans dactuació de la
Viceconselleria de Política Lingüística corresponents als períodes 1995-19998 i
1999-2002 ja incloïen la necessitat davaluar sistemàticament la política
lingüística i avançava la necessitat delaborar un sistema nacional
dindicadors.
Amb aquesta
finalitat, es va modificar el 1996 el Consell Assessor del Basc en què, a partir
daquest moment, estan representats, a més dels poders públics de la CAB amb
competències plenes en matèria de política lingüística (govern, diputacions forals i
associacions de municipis) múltiples agents i representants de la iniciativa social. El
Consell Assessor del Basc va constituir diversos grups de treball per tractar tasques
concretes en el marc del projecte:
a. avaluació dels
punts forts i febles dels programes dactuació sectorials de les últimes dècades;
b. lanàlisi
dels pressupostos destinats a la promoció de lús de lèuscar.
Els resultats
daquesta avaluació van ser plasmats en el Pla General de lÚs del Basc,
aprovat pel Govern Basc el 28 de juiol de 1998 i ratificat, posteriorment, pel Parlament
Basc, el 10 de desembre de 1999.
Avui dia seguim
treballant per a articular el sistema nacional dindicadors. La primera dificultat
que planteja la construcció dun sistema nacional dindicadors és la
necessitat de la seva coherència interna i de lestabliment de les relacions entre
aquests, cosa que demana ladopció dun model teòric de referència. No
obstant això, lexperiència internacional mostra la impossibilitat pràctica
destablir aquest model. (8) Per això, seria preferible optar
per establir un marc de referència operatiu que permeti distribuir amb coherència els
indicadors i relacionar-los entre si. |