Tot seguit, us mostrem el nombre de
persones que han participat als cursos de SL del NPLLT (tardor 1996-finals de 2001) segons
la professió:
Taula 5
Pedagogs de
preescolar |
4.832 |
Pedagogs
d'ensenyament primari, secundari i universitari |
10.252 |
Nous reclutes |
1.059 |
Joves aturats |
439 |
Personal mèdic |
1.952 |
Funcionaris de
l'administració local |
926 |
Periodistes |
232 |
Discapacitats |
210 |
Responsables de
cursos per a joves adults |
766 |
Monitors de clubs
de joventut |
895 |
Monitors de camps
d'estiu |
1.730 |
Ferroviaris |
151 |
Personal del
Ministeri de l'Interior |
3.347 |
Treballadors
industrials |
157 |
Responsables
d'organitzacions per a minories |
1.178 |
Joves presos |
151 |
Responsables de
projectes de cooperació escolar |
237 |
Total |
28.514 |
Lequip de
treball del NPLLT ha calculat que una persona que no parla letó necessita 360 hores (6 x
60 hores de curs) per parlar correctament la llengua. La taula següent indica el nombre
de cursos seguits per particulars.
Taula 6
Nombre
de cursos rebuts (hores) |
Particulars |
Nombre
de persones inscrites (1, 2 o més cursos) |
60 h |
16.522 |
16.522 |
2 x
60 h |
8.099 |
16.198 |
2 x
60 h |
1.896 |
5.688 |
2 x
60 h |
1.059 |
4.236 |
2 x
60 h |
439 |
2.195 |
2 x
60 h |
246 |
1.476 |
Total |
28.514 |
48.382 |
Lèxit del
NPLLT es fonamenta en alguns principis bàsics, que són els següents:
- la participació
a les activitats del Programa és voluntària i es basa en proves daccés obertes;
- els grups diana
són estimulats per mitjà de la motivació positiva;
- el LLPU no
examina els participants, sinó que intenta arribar-hi i atendre les seves necesitats,
manté un diàleg permanent amb els diferents membres del grup i pretén intregrar-los i
no exclourels.
Al llarg
daquests darrers anys, la majoria dels qui no parlen letó han acceptat que és
necessari saber letó a Letònia, almenys teòricament. Fins i tot si no parlen letó, la
majoria envia els seus fills a escoles letones per tal daccelerar-ne el procés
daprenentatge de la llengua. No obstant això, encara
persisteix una certa resistència que es nodreix dels mites i prejudicis abans esmentats.
El grup dexperts nacionals i internacionals, així com les directives del Ministeri
dEducació i Ciència subratllen que, dacord amb les pràctiques que
sestan duent a terme arreu, una llengua segona no es pot aprendre només per mitjà
de cursos de llengua i aquests han de ser complementats per lensenyament
dalgunes matèries en la llengua que es vol aprendre.
7. Canvis en el sistema deducació: un problema polític o pedagògic?
La Llei letona
sobre lensenyament ofereix a les escoles per a minories ètniques i nacionals
diferents models deducació bilingüe. Existeix una molt bona oferta per aprendre la
llengua segona i la llengua materna a les ecoles primàries (nivells 1 a 9). Aquesta mateix Llei estableix que a partir del nivell 10 la
llengua densenyament a les escoles secundàries per a minories ha de passar a ser
progressivament el letó a partir de lany 2004. Aquest
aspecte ha estat polititzat des del principi. Els arguments avançats contra aquesta llei
remeten als vells prejudicis segons els quals el letó no es pot utilitzar per expressar
conceptes elevats, el rus és superior al letó, els estudiants escolaritzats en letó
seran estúpids i "semiproductes" sigui el que sigui el que signifiqui això.
Els adversaris de la reforma educativa volen mantenir lstatus quo, i fins i
tot els arguments més irracionals són bons per a ser utilitzats en el debat.
En un altre
sentit, gairebé el 50 % de les escoles per a minories ja estan en disposició
daplicar models deducació bilingüe i de canviar la llengua
densenyament a secundària i han pres consciència que això constitueix un enorme
repte pedagògic. Al voltant del 30 de les escoles per a minories necessita un gran suport
per a poder complir els requisits exigits per la Llei, mentre que el 20 % restant encara
no estan preparades. I això, per què? Tots el professorat de les escoles per a minories
haurien de tenir el nivell de capacitació més alt en llengua letona des del mes de
desembre de 1998, ja que el procés de transició cap a un ensenyament bilingüe es va
iniciar el 1996. La Llei sobre educació va entrar progressivament en vigor a partir de
1998, però tot i així encara existeix un grup de responsables descoles per a
minories que vol postposar o aturar aquest procés.
8. Ladquisició de la llengua: una via per integrar-se o viceversa?
El LLPU també ha
estat duent a terme cada any amb gran èxit diferents tipus dactivitats informals
dintegració com ara camps destiu, reunions en clubs, projectes de
cooperació, etc. Així queda demostrat que no solament les competències lingüístiques
faciliten la integració, sinó que també la integració promou laprenentatge de
llengües. També en el teixit social la comprensió de les diferents vies i necessitats
dintegració ha canviat com queda patent en lexemple següent. El 1997 totes
les activitats de cooperació entre letons i no letons varen ser rebutjades pels letons,
en canvi el 2001, els projectes de cooperació ja formen part del paisatge quotidià dels
ciutadans.
També cal
esmentar el butlletí trilingüe (en letó, rus i anglès) quadrimestral, Tagad,
com un element que contribueix a dinamitzar les reformes educatives i els processos
dintegració a Letònia. Cada número tracta dalgun problema de tipus
metodològic, diniciatives dintegració i conté una entrevista sobre
aprenentatge didiomes a tota mena de persones que viuen a Letònia.
El març de 2002,
el NPLLT va ser objecte duna avaluació independent dun grup dexperts
nacionals i estrangers, que va recomanar de seguir amb totes les activitats que
sestaven realitzant i reforçar les iniciatives adreçades als pares dels alumnes
inscrits a les escoles per a minories. De fet, a principis del mateix any, el NPLLT ja
havia començat una campanya informativa adreçada a aquest col·lectiu. Amb la
col·laboració del Ministeri dEducació i Ciències, el LLPU ha editat tres
opuscles diferents amb respostes a les preguntes més freqüents formulades pels pares,
alumnes i professors en matèria deducació bilingüe. El pas següent serà oferir
als pares cursos de LSL que relacionin el contingut del curs amb els estudis dels seus
fills. Mitjançant aquesta iniciativa, el NPLLT pretén incidir sobre tota la societat
letona.
9. La situació actual
El LLPU també
dirigeix un centre de secundària i una editorial. La seva plantilla sha incrementat
fins a un total de 20 persones (encarregades dels continguts dels cursos, de
ladministració, del pressupost, de les vendes de materials, etc.), a la vegada que
estableix més de 2.000 contractes individuals per any (formadors, professorat, autors de
materials, etc.). El seu pressupost és daproximadament 2 millions de dòlars
anuals. Durant els primers quatre anys, el LLPU va ser finançat per la comunitat
internacional a través de lUNDP. Ara bé, des de lany 2001, el govern de
Letònia assumeix una part considerable del finançament que, juntament amb les
subvencions rebudes del programa PHARE de la Comissió Europea, constitueix el 60 % del
total.
Cada any el LLPU
convida tots els participants del Programa a seminaris davaluació per tal de
debatre i analitzar les actuacions dutes a terme lany anterior, així com per
aportar idees per millorar-les. Aquests seminaris no solament shan convertit en una
tradició sinó que també són una font didees i de feed-back molt
importants.
El NPLLT sha
estès més enllà de les fronteres de Letònia i països com ara Estònia, Geòrgia i
Moldàvia li han demanat assessorament. Així, el novembre de 2002 el LLPU ha estat
convidat a acollir la conferència anual de la Xarxa nòrdica de comunicació
intercultural. El NPLLT també disposa dun lloc web trilingüe (en letó, rus i
anglès) (http://www.lvavp.lv)
on podeu trobar informació sobre les actuacions passades i presents, així com sobre els
plans de futur del Programa. Així mateix, també podeu consultar la llista dels estudis
sociolingüístics que shan dut a terme a Letònia des de la seva independència, el
1991. (1)
Dra.
Aija Priedite
aija.priedite@lvavp.lv
Directora del Programa per
a la llengua letona |