Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística internacional


L'aprenentatge del letó —una lluita contra els mites, els estereotips i els prejudicis, per Aija Priedite


CONTINUA


Tot seguit, us mostrem el nombre de persones que han participat als cursos de SL del NPLLT (tardor 1996-finals de 2001) segons la professió:

Taula 5

Pedagogs de preescolar 4.832
Pedagogs d'ensenyament primari, secundari i universitari 10.252
Nous reclutes 1.059
Joves aturats 439
Personal mèdic 1.952
Funcionaris de l'administració local 926
Periodistes 232
Discapacitats 210
Responsables de cursos per a joves adults 766
Monitors de clubs de joventut 895
Monitors de camps d'estiu 1.730
Ferroviaris 151
Personal del Ministeri de l'Interior 3.347
Treballadors industrials 157
Responsables d'organitzacions per a minories 1.178
Joves presos 151
Responsables de projectes de cooperació escolar 237
Total 28.514

L’equip de treball del NPLLT ha calculat que una persona que no parla letó necessita 360 hores (6 x 60 hores de curs) per parlar correctament la llengua. La taula següent indica el nombre de cursos seguits per particulars.

Taula 6

Nombre de cursos rebuts (hores) Particulars Nombre de persones inscrites (1, 2 o més cursos)
60 h 16.522 16.522
2 x 60 h 8.099 16.198
2 x 60 h 1.896 5.688
2 x 60 h 1.059 4.236
2 x 60 h 439 2.195
2 x 60 h 246 1.476
Total 28.514 48.382

L’èxit del NPLLT es fonamenta en alguns principis bàsics, que són els següents:

- la participació a les activitats del Programa és voluntària i es basa en proves d’accés obertes;

- els grups diana són estimulats per mitjà de la motivació positiva;

- el LLPU no examina els participants, sinó que intenta arribar-hi i atendre les seves necesitats, manté un diàleg permanent amb els diferents membres del grup i pretén intregrar-los i no excloure’ls.

Al llarg d’aquests darrers anys, la majoria dels qui no parlen letó han acceptat que és necessari saber letó a Letònia, almenys teòricament. Fins i tot si no parlen letó, la majoria envia els seus fills a escoles letones per tal d’accelerar-ne el procés d’aprenentatge de la llengua. No obstant això, encara persisteix una certa resistència que es nodreix dels mites i prejudicis abans esmentats. El grup d’experts nacionals i internacionals, així com les directives del Ministeri d’Educació i Ciència subratllen que, d’acord amb les pràctiques que s’estan duent a terme arreu, una llengua segona no es pot aprendre només per mitjà de cursos de llengua i aquests han de ser complementats per l’ensenyament d’algunes matèries en la llengua que es vol aprendre.

7. Canvis en el sistema d’educació: un problema polític o pedagògic?

La Llei letona sobre l’ensenyament ofereix a les escoles per a minories ètniques i nacionals diferents models d’educació bilingüe. Existeix una molt bona oferta per aprendre la llengua segona i la llengua materna a les ecoles primàries (nivells 1 a 9). Aquesta mateix Llei estableix que a partir del nivell 10 la llengua d’ensenyament a les escoles secundàries per a minories ha de passar a ser progressivament el letó a partir de l’any 2004. Aquest aspecte ha estat polititzat des del principi. Els arguments avançats contra aquesta llei remeten als vells prejudicis segons els quals el letó no es pot utilitzar per expressar conceptes elevats, el rus és superior al letó, els estudiants escolaritzats en letó seran estúpids i "semiproductes" sigui el que sigui el que signifiqui això. Els adversaris de la reforma educativa volen mantenir l’status quo, i fins i tot els arguments més irracionals són bons per a ser utilitzats en el debat.

En un altre sentit, gairebé el 50 % de les escoles per a minories ja estan en disposició d’aplicar models d’educació bilingüe i de canviar la llengua d’ensenyament a secundària i han pres consciència que això constitueix un enorme repte pedagògic. Al voltant del 30 de les escoles per a minories necessita un gran suport per a poder complir els requisits exigits per la Llei, mentre que el 20 % restant encara no estan preparades. I això, per què? Tots el professorat de les escoles per a minories haurien de tenir el nivell de capacitació més alt en llengua letona des del mes de desembre de 1998, ja que el procés de transició cap a un ensenyament bilingüe es va iniciar el 1996. La Llei sobre educació va entrar progressivament en vigor a partir de 1998, però tot i així encara existeix un grup de responsables d’escoles per a minories que vol postposar o aturar aquest procés.

8. L’adquisició de la llengua: una via per integrar-se o viceversa?

El LLPU també ha estat duent a terme cada any amb gran èxit diferents tipus d’activitats informals d’integració com ara camps d’estiu, reunions en clubs, projectes de cooperació, etc. Així queda demostrat que no solament les competències lingüístiques faciliten la integració, sinó que també la integració promou l’aprenentatge de llengües. També en el teixit social la comprensió de les diferents vies i necessitats d’integració ha canviat com queda patent en l’exemple següent. El 1997 totes les activitats de cooperació entre letons i no letons varen ser rebutjades pels letons, en canvi el 2001, els projectes de cooperació ja formen part del paisatge quotidià dels ciutadans.

També cal esmentar el butlletí trilingüe (en letó, rus i anglès) quadrimestral, Tagad, com un element que contribueix a dinamitzar les reformes educatives i els processos d’integració a Letònia. Cada número tracta d’algun problema de tipus metodològic, d’iniciatives d’integració i conté una entrevista sobre aprenentatge d’idiomes a tota mena de persones que viuen a Letònia.

El març de 2002, el NPLLT va ser objecte d’una avaluació independent d’un grup d’experts nacionals i estrangers, que va recomanar de seguir amb totes les activitats que s’estaven realitzant i reforçar les iniciatives adreçades als pares dels alumnes inscrits a les escoles per a minories. De fet, a principis del mateix any, el NPLLT ja havia començat una campanya informativa adreçada a aquest col·lectiu. Amb la col·laboració del Ministeri d’Educació i Ciències, el LLPU ha editat tres opuscles diferents amb respostes a les preguntes més freqüents formulades pels pares, alumnes i professors en matèria d’educació bilingüe. El pas següent serà oferir als pares cursos de LSL que relacionin el contingut del curs amb els estudis dels seus fills. Mitjançant aquesta iniciativa, el NPLLT pretén incidir sobre tota la societat letona.

9. La situació actual

El LLPU també dirigeix un centre de secundària i una editorial. La seva plantilla s’ha incrementat fins a un total de 20 persones (encarregades dels continguts dels cursos, de l’administració, del pressupost, de les vendes de materials, etc.), a la vegada que estableix més de 2.000 contractes individuals per any (formadors, professorat, autors de materials, etc.). El seu pressupost és d’aproximadament 2 millions de dòlars anuals. Durant els primers quatre anys, el LLPU va ser finançat per la comunitat internacional a través de l’UNDP. Ara bé, des de l’any 2001, el govern de Letònia assumeix una part considerable del finançament que, juntament amb les subvencions rebudes del programa PHARE de la Comissió Europea, constitueix el 60 % del total.

Cada any el LLPU convida tots els participants del Programa a seminaris d’avaluació per tal de debatre i analitzar les actuacions dutes a terme l’any anterior, així com per aportar idees per millorar-les. Aquests seminaris no solament s’han convertit en una tradició sinó que també són una font d’idees i de feed-back molt importants.

El NPLLT s’ha estès més enllà de les fronteres de Letònia i països com ara Estònia, Geòrgia i Moldàvia li han demanat assessorament. Així, el novembre de 2002 el LLPU ha estat convidat a acollir la conferència anual de la Xarxa nòrdica de comunicació intercultural. El NPLLT també disposa d’un lloc web trilingüe (en letó, rus i anglès) (http://www.lvavp.lv) on podeu trobar informació sobre les actuacions passades i presents, així com sobre els plans de futur del Programa. Així mateix, també podeu consultar la llista dels estudis sociolingüístics que s’han dut a terme a Letònia des de la seva independència, el 1991. (1)

Dra. Aija Priedite
aija.priedite@lvavp.lv
Directora del Programa per a la llengua letona


3 de 3