5. El Programa
Nacional de Formació en Letó (NPLLT)
Afortunadament, el
1994 el Govern de Letònia entengué que la situació de la llengua no és reduïa a un
mer problema lingüístic. El Govern s’adonà que s’havia d’actuar de
manera immediata i que Letònia no podia resoldre el problema ella sola. És, doncs, per
això que el Govern letó va demanar ajuda a l’United Nations Development Programme
(UNDP) per a elaborar i aplicar un programa nacional de formació en llengua letona.
El 1995
l’UNDP creà un equip de treball integrat per experts nacionals i estrangers amb
l’objectiu de dissenyar un programa nacional de formació en llengua letona
(Programme for Latvian Language Training (NPLLT)). Els experts van formular un programa
perquè es dués a terme en deu anys, adreçat tant a l’ensenyament reglat com a la
formació d’adults. Per dur això a terme, es va crear una nova institució integrada
per cinc persones: l’Oficina per al programa per a la llengua (LLPU). El programa
s’està aplicant des de 1996 ençà i cobreix cinc grans àrees:
formació de
professorat;
producció de
nous materials;
cursos de letó
per a adults (letó com a llengua segona);
activitats
d’integració;
desenvolupament
de la gestió del programa.
De quina manera
s’ha enfrontat el Programa a aquest problema tan complex? Quina n’era la
filosofia? Quins n’han estat els resultats al llarg d’aquests sis anys?
6.
La filosofia i l’estratègia del Programa Nacional de Formació en Letó
El primer pas va
ser bandejar tots els mites, els estereotips i els prejudicis vigents, tant entre els
formadors com entre els alumnes. Per aconseguir-ho es va llançar una campanya amb vista a
introduir un nou aspecte de la qüestió lingüística: el letó com a llengua segona
(LSL).
Calia, per
consegüent, formar com abans millor un nou cos de professorat avesat als mètodes
d’ensenyament, per la qual cosa el NPLLT va utilitzar el que se sol anomenar efecte
multiplicador, mitjançant el qual un grup de professors és format per formar els seus
col·legues. Aquest mètode ha demostrat que és possible dur a terme reformes de llarg
abast en un termini breu. En aquests sis anys, el NPLLT ha constituït tres grups
multiplicadors de formadors que han format els seus col·legues (principalment el
professorat d’escoles per a les minories) des de diferents punts de vista i nivells.
Actualment, els seus serveis també són sol·licitats pel professorat de les escoles
letones.
La taula següent
mostra l’efecte multiplicador del seu treball:
Taula 2
|
1996-97 |
1997-98 |
1998-99 |
1999-00 |
2000-01 |
2001-02 |
Total |
Multiplicadors
en formació metodològica de LSL |
40 |
— |
— |
— |
— |
— |
40 |
Multiplicadors
en formació LSL dels seus col·legues |
— |
220 |
300 |
468 |
151 |
219 |
1358 |
Multiplicadors
LSL a l’escola primària |
— |
— |
— |
40
(30 actius) |
— |
— |
40 |
Multiplicadors
de LSL dels seus col·legues a l’escola primària |
— |
— |
— |
247 |
293 |
335 |
875 |
Multiplicadors
en formació de metodologies d’ensenyament bilingüe |
— |
— |
— |
— |
60
(40 nous i 20 del 1r grup de me- todologia LSL) |
— |
60 |
Multiplicadors
en formació dels seus col·legues en metodologies d’ensenyament bilingüe |
— |
— |
— |
— |
986 |
727 |
1713 |
Nombre
de professorat que ha seguit un curs de formació NPLLT des de 1996 |
40 |
220 |
300 |
755 |
1490 |
1281 |
4086 |
Quins han estat
els resultats de la formació de formadors? Quines coses han canviat? La taula 3 mostra
una llista de criteris utilitzats actualment com a instruments d’ensenyament i dels
quals el professorat no n’estava assabentat fa només uns pocs anys:
Taula 3
Els
formadors entenen que existeixen diferents grups diana i diferents necessitats
d’aprenentatge, p.ex.:
El contingut i
l’aproximació varien segons l’edat dels alumnes;
Els alumnes
tenen diferents capacitats per a aprendre una llengua;
Els alumnes
discapacitats necesiten continguts i aproximacions especials;
Els alumnes
volen classes interessants i estimulants que puguin competir amb l’oferta dels
mèdia;
Els adults tenen
necessitats molt diferents de les dels nens;
Les necessitats
de cada adult són molt diferents;
L’experiència
prèvia dels adults és molt diferent però determinant per al procés d’aprenentatge
de la llengua;
Fins i tot els
adults poden aprendre idiomes;
Un adult no és
estúpid pel fet de no saber letó;
Els adults
també necessiten una aproximació progressiva a l’aprenentatge d’idiomes;
Els adults
també cometen errors quan aprenen un idioma.
|
El fet és que els
grups de LSL així com altres grups de formació de formadors són molt més segurs,
oberts, divertits i creatius per a aprendre nous mètodes. No cal dir que aquests
professors són molt millors pedagogs que els altres. Els beneficiaris del programa de
formació del NPLLT no són només els mateixos professors sinó també tots els alumnes
de les escoles primàries des del nivell 1 fins al 9, així com una gran part dels adults.
Però, què ha
passat amb els materials d’ensenyament al llarg d’aquests anys? En aquest àmbit
l’efecte multiplicador ha tingut un abast encara més gran, ja que tant els formadors
com els seus col·legues que segueixen els cursos estan implicats en la creació i
aplicació dels nous materials. També en aquesta àrea el Programa està enfocat cap a
diferents grups i mira de determinar-ne les necessitats. El LLPU va ser el primer en
presentar mòduls complets de materials d’ensenyament (llibre de text, llibre
d’exercicis, materials àudio i guia del professorat). Avui dia, aquest mètode està
totalment generalitzat i altres editorials estan fent el mateix.
Taula 4
A. LSL en el sistema educatiu:
LLPU ha creat i
publicat materials d’ensenyament per als nivells 1 a 9:
—llibre de
text;
—llibre d’exercicis;
—materials àudio;
—guia del professor;
llibres
d’exercicis sobre gramàtica comunicativa d’ensenyament per als nivells 1 a 9;
B.
Materials d’ajuda visual per a programes d’educació bilingüe:
Blocs de
pòsters (20 blocs per a cada tema) sobre biologia, geografia i història per als nivells
5 i 6;
Transparències
(100 transparències per a cada tema) sobre biologia, geografia i història per als
nivells 7 i 8;
C.
Materials d’ensenyament per a grups específics d’adults:
Materials LSL
adreçats a les professions següents:
—nous
reclutes;
—personal del Ministeri de l’Interior (policia, guardes fronterers, funcionaris
de presons i de justícia);
—bombers;
—professors d’escoles per a minories;
—mestres de preescolar;
—ferroviaris;
—personal mèdic (metges i infermeres).
D. Letó
per a tothom:
pel·lícula
sobre ensenyament d’idiomes (una sèrie de TV i vídeo);
llibres de text
i d’exercicis;
materials àudio
(disponibles a la ràdio i en cassets);
CD i programari
d’Internet;
E. Suport
metodològic per a professorat:
manuals de
metodologia;
manuals per a
usuaris de vídeo;
manuals per a
usuaris d’àudio;
manuals
d’utilització de les notícies de premsa, guies de museus, etc., relatius a
l’aprenentatge de llengües.
|
Els materials per
a professorat també mostren que la filosofia del LLPU és d’adreçar-se i motivar
l’individu i no les masses. Segons un acord del comitè d’experts del NPLLT, el
finançament del cursos de LSL es divideix de la manera següent: el 70 % dels recursos
és destinat als pedagogs obligats a ensenyar la seva assignatura en letó i el 30 % per a
les professions a les quals només es pot accedir si es té un determinat nivell de
coneixements lingüístics. Una part també està dedicada a finançar cursos per a
discapacitats i joves aturats.
|
