Participants
Es van formar
grups integrats per gallegoparlants i castellanoparlants en cadascun dels tres tipus
dhàbitat de residència (rural, vilego i urbà) i dos per tipus
dhàbitat, a més dun grup-pilot bilingüe. A causa de lheterogeneïtat
en els usos lingüístics urbans de Galícia, vam creure necessari establir una tipologia
de les ciutats gallegues atenent a la llengua predominant en cadascuna delles.
Mitjançant una anàlisi de correspondències que determinava lassociació existent
entre les ciutats gallegues i els seus usos lingüístics es van establir les ciutats en
què es durien a terme els grups de discussió: Santiago de Compostela, Ourense, Vigo i A
Coruña, excloent per consegüent Pontevedra, Lugo i Ferrol. Els altres grups, vilego
i rural van tenir lloc a Baiona (Pontevedra) i Maceda (Ourense), respectivament.
3.
Resultats
Les primeres
anàlisis obtingudes dels resultats de la prova daparellament de veus disfressades,
tenien com a finalitat estudiar quin tipus de variables estaven influint en les
valoracions actitudinals dels joves gallecs. Per això vam utilitzar una tècnica
multivariant (model linial general de mesures repetides). Dels resultats, es pot deduir
que els joves gallecs mostren unes actituds bastant homogènies respecte dels parlants que
sexpressaven en les varietats lingüístiques manipulades, ja que les seves
valoracions no estaven influenciades pel seu hàbitat de residència, ni pel seu sexe o
per la seva llengua materna o llengua habitual.
Mitjançant
aquesta anàlisi vam obtenir tretze contrastos significatius. Vuit estaven determinats per
la presència o absència daccent gallec en les màscares. Els joves percebien com
més intel·ligent, atractiu, cult, innovador, amb capacitat de lideratge, pràctic,
amb interès en progressar i confiança en si mateix la màscara quan no
exhibia acent gallec.
Una altra de les
variables que influïa en les valoracions dels joves era el sexe de linterlocutor.
Aquesta interactuava amb laccent, de manera que els joves valoraven més
negativament les màscares femenines en les característiques datractiu,
intel·ligència i lideratge quan exhibien accent gallec.
Es constata una
absència dimportància de la variable llengua en les valoracions actitudinals dels
subjectes, tant si actua de manera aïllada com si ho fa en interacció amb altres
variables. Els resultats obtinguts per mitjà de la tècnica de cluster confirmen
que la llengua utilitzada (i.e. gallec o castellà) influeix en menor mesura que
laccent gallec i el sexe de la màscara en la categorització social dels
interlocutors. Per als joves, la combinació de variables que determina en major mesura la
categorització social dels interlocutors fa referència a una dona quan sexpressa
en les varietats amb accent manipulades (i.e. gallec tradicional i castellà amb accent).
Un cop
determinades les variables que influeixen en la valoració actitudinal dels joves gallecs
passem a determinar quines eren les característiques personals que constituïen les
dimensions a partir de les quals categoritzaven els parlants, basant-nos en altres estudis
que utilitzaven aquesta mateixa tècnica (Bradac, 1990; Edwards, 1999; Fasold, 1984; Giles
i Coupland, 1991)
Utilitzant
lAnàlisi de Diferències Individuals (INDSCAL) vam comprovar que els homes quan
parlen sense accent gallec reben puntuacions més altes en la dimensió de lestatus
(i.e lideratge, interès en progressar o confiança en si mateix) i baixes
en la dimensió de solidaritat (i.e. atractiu físic, divertit, sentit de lhumor
i simpàtic). No obstant això, quan és la dona qui parla amb accent, la
característica orgull determina la dimensió, associada a lèxit social,
però amb un marcat caràcter pejoratiu.
Les varietats amb
accent gallec estan determinades positivament per característiques que pertanyen a la
dimensió de solidaritat, associades a la integritat personal com ara oberta o generosa,
o dempatia com ara divertit o amb sentit de lhumor, i, a la
vegada referides a aspectes relacionats amb estatus associats a valors tradicionals (i.e. treballador).
De més a més,
las varietats amb accent gallec estan associades negativament a característiques de la
dimensió destatus, com lideratge, atractiu físic, intel·ligència, cultura i
orgull. En contrast amb la dimensió anterior, quan la veu era de dona i parlava en
les varietats amb accent gallec, la característica amb un major pes era fidel, en
la dimensió de solidaritat i associada a valors tradicionals, sobretot quan és
acompanyada de la característica treballadora. La que presenta menor pes és atractiu
físic.
En les
aproximacions qualitatives (entrevistes en profunditat i grups de discussió) hem detectat
certes diferències amb els resultats daltres treballs que, sondejant la mateixa
realitat, utilizaren opcions metodològiques diferents en la recollida i anàlisi de dades
com poden ser les del Mapa Sociolingüístic de Galícia (Seminario de Sociolingüística,
1994, 1995, 1996).
En les entrevistes
en profunditat, els elements identitaris de la condició de gallec estan definits
pels participants en termes subjectius, la qual cosa propicia que la llengua no sigui un
element consensuat en la definició de la identitat dels joves gallecs. Els individus
entenen que parlar gallec és un requisit para considerar-se gallec en funció de la
llengua habitual de lentrevistat, és a dir, els gallegoparlants creuen en major
mesura que els castellanoparlants que és gallec qui parla gallec. De més a més, alguns
castellanoparlants són més reticents a considerar la rellevància de la llengua com a
element didentificació grupal o, fins i tot, a acceptar qualsevol tipus de
classificació ètnica perquè perceben una exclusió potencial en aquest discurs.
Mostrar-se gallec
fora de Galícia no és positiu, i de més a més, viure fora de Galícia sembla no
propiciar, entre el jovent, un sentiment que afavoreixi un major afecte cap a Galícia i
al gallec, sinó més aviat el contrari.
El canvi de
llengua habitual està mal considerat, amb la particularitat que els individus que han
canviat al castellà acostumen a ser avaluats amb indulgència, ja que sinterpreta
que la seva conducta és fruit de la ignorància, mentres que els individus que han
canviat al gallec són avaluats amd duresa i intransigència, entenent que és una
conducta ridícula, pretenciosa i fruit duna ideologia nacionalista.
Els entrevistats neoparlants de gallec narren episodis vitals dexclusió i
marginació per motius lingüístics. Els individus que han canviat el seu accent per
varietats tradicionals també són pitjor valorats que els que ho han fet per varietats
fonològiques més properes al castellà.
El coneixement
sobre membres del grup que foren il·lustres en el passat es redueix a escriptors, la qual
cosa mostra una predisposició a plegar-se als elements (reflectits i representats per
personatges) didentitat de la cultura castellana.
Els informants
associen la difusió de la norma escrita amb un estàndard oral negativament caracteritzat
i que consideren imposat. La majoria prima la llibertat individual enfront ladopció
dun estàndard, (3) la qual cosa suposa en el fons la
negació de la norma. Davant daixò, i duna manera contradictòria, les
opcions ortogràfiques no normatives també són avaluades negativament. Els criteris que
determinen la autenticitat lingüística estan basats en factors com la naturalitat,
lespontaneïtat, la comoditat, la ruralitat i els costums
tradicionals.
La convergència
lingüística és una demanda de molts castellanoparlants, i una concessió que els
gallegoparlants comprenen i justifiquen quan es realitza cap al castellà. La
convergència en gallec té un sentit de filiació. En general, en la convergència en
castellà pesa més la dimensió destatus mentre que en la convergència en
gallec pesa més la dimensió de solidaritat. Existeix, no obstant això, una
tendència perquè certs entrevistats gallegoparlants, per als qui la llengua resulta un
element clau de la identitat personal, siguin molt crítics envers labsència de
convergència en gallec.
Pel que fa a la
utilitat, no es percep que el gallec tingui rendibilitat social fora del grup social de
referència, excepte en determinats cercles universitaris i de lAdministració. En
relació amb això, els informants creuen que els gallecs han de parlar ambdues llengües,
en un discurs que confon sistemàticament dues dimensions: la competència i lús,
valorant en general més la competència, que justifica una situació asimètrica. Entre
els gallegoparlants en general, es considera que el gallec hauria de merèixer una
atenció especial de la societat i dels actors implicats en el procés de normalització.
El principal paper
que el gallec ha de tenir en lensenyament també se centra en les competències, la
qual cosa indica que per a molts joves gallecs, lescola no sha dutilizar
com un instrument vinculat a aspectes identitaris, és a dir, lescola no té perquè
fomentar lús del gallec.
De més a més, la
llengua habitual dels informants sembla condicionar les actituds generals al voltant dels
temes tractats en lentrevista formant un contínuum que va des dunes actituds
negatives fins a unes actituds molt positives seguint aquest ordre: parlants de castellà
urbans o vilegos, gallegoparlants rurals i neoparlants de gallec urbans.
De lanàlisi
dels grups de discussió duts a terme, podem concloure que la creació i reproducció de
les representacions respecte de la situació actual de la llengua gallega està
determinada pel grup social de referència en què estan integrats els participants.
Així, la creació descenaris on els actors compartien característiques com la
llengua habitual i el lloc de residència (sobretot la primera), reforçava els sentiments
de pertinença al grup representat i afavoria lemergència de discursos consistents
amb els coneixements de sentit comú rellevants per al grup.
Hem pogut constar
lexistència dun contínuum actitudinal que, en el seu pol negatiu, abastaria
actituds de rebuig vinculades a labsència didentificació amb els trets
identitaris associats a la llengua, i en el seu pol positiu, integraria actituds
consistents amb el seu ús com a tret extern dadhesió simbòlica a la identitat
cultural gallega. Aquests pols del contínuum coincideixen amb les representacions socials
de dos grups minoritaris de joves. El primer estaria integrat per residents en ciutats,
monolingües en castellà i amb escasses competències actives en gallec. En aquest grup
les relacions entre les dues llengües son percebudes de manera conflictiva, i els
avenços en lextensió dels seus usos socials es consideren una amenaça per al
castellà. El segon grup estaria format per gallegoparlants monolingües residents en
làmbit urbà que, en algun moment de les seves vides van prendre la decisió
dutilitzar el gallec, en considerar-lo un element central de la identitat
col·lectiva gallega. Entre un i altre pol se situa la major part dels joves que han
participat en aquest estudi.
En els grups de
castellanoparlants trobem factors que suposen importants barreres per a estendre
lús del gallec: hàbit dutilitzar el castellà en tots els àmbits rellevants
dinteracció, percepció dun entorn majoritàriament castellanoparlant,
valoració negativa sobre la utilitat de parlar gallec en la majoria dels àmbits socials,
i existència de prejudicis basats en la persistència destereotips tradicionals (bast,
poc cult) i en lemergència de nous estereotips (nacionalista, snob).
En làmbit
laboral sacostuma a identificar lús del gallec amb professions de baix
prestigi o, marginalment, amb làmbit docent i de ladministració, aspecte que
incideix en lescassa valoració de la utilitat de lús del gallec com a
llengua habitual.
La percepció
duna major preocupació en altres comunitats autònomes per a les seves llengües
pròpies provoca sentiments ambivalents en què es barreja la culpabilitat per no fer prou
per la nostra llengua i el rebuig daquests models, justificat per una suposada major
tolerància dels gallecs.
Sobre la situació
del gallec en lensenyament existeix un discurs majoritari que es pot definir com
"del multilingüisme", que consisteix en expressar valoracions positives cap a
laprenentage de diverses llengües. El debat, no obstant això, acostuma a
mantenir-se en el pla de les competències lingüístiques, i sevita traslladar-lo a
lesfera dels usos.
Es delega la
responsabilitat de la conservació de la llengua gallega a instàncies supraindividuals i
així sevita la possible dissonància que comporta la inconsistència entre les
actituds expressades i el comportament individual.
En els grups de
gallegoparlants, hem detectat, en general, un compromís importante amb lús del
gallec i una voluntat per fer-lo extensiu a tots els àmbits de la vida social. Cal
subratllar que hi ha diferències destacables en les representacions de la situació entre
neoparlants de gallec urbans (amb les valoracions més negatives sobre la situació
actual) i parlants rurals amb el gallec com a llengua inicial.
Els
gallegoparlants que resideixen en làmbit rural o hi han nascut i mantenen
importants vincles amb ell, valoren de forma més positiva la situació global del gallec
i la millora del seu prestigi social, a causa de la presència del gallec en els mitjans
de comunicació i en lesfera de lAdministració.
La comparació
daquesta situació negativa amb la daltres comunitats amb llengua pròpia es
tradueix en un sentiment dinferioritat. Tendeix a assumir-se un discurs
dautoinculpació, i satribueixen les causes de la situació a les suposades
característiques antropològiques de la comunitat etnolingüística formada pels gallecs
(manca dorgull, absència de líders...).
Entre els
gallegoparlants que tenen el gallec com a llengua inicial, trobem elements que poden
incidir en un canvi de llengua habitual a favor del castellà. En la mesura que els
membres daquest grup incorporen al seu discurs els valors dels parlants compromesos
shabiliten els mecanismes que eviten el canvi al castellà.
4.
Propostes dacció
A partir de les
conclusions obtingudes en aquesta recerca sobre actituds lingüístiques a Galícia, el
Seminario de Sociolíngüística de la Real Academia Galega proposa una sèrie de
recomanacions i mesures dacció. Resulta evident que linterès daquest
treball se centra en realitzar un diagnòstic partint de la manca de congruència descrita
anteriorment. Per consegüent, les mesures que sadopten estaran orientades en
aquesta direcció.
Les mesures
dacció han de basar-se en els diferents tipus de factors que determinen en cada
grup social la resistència davant dun major ús del gallec com a llengua habitual.
Les línies generals que han dorientar-les es ressenyen tot seguit. |