Les dades del MSG proporcionaven una panoràmica global de la situació sociolingüística de Galícia, tot i que aquest estudi no permetia extreure mesures d’acció destinades a incrementar l’ús de llengua, ja que entre altres coses, es detectava poca consistència entre actituds i usos lingüístics de la població general i, en especial, de la joventut.

És per això que es va prendre la decisió de dissenyar una sèrie d’instruments experimentals que permetessin, d’una banda, un mesurament indirecte i, de l’altra, una anàlisi qualitativa d’aquesta realitat sociolingüística per tal d’aprofundir en aspectes relacionats amb els fenòmens estudiats, que no podrien ser abordats amb un mesurament directe de les actituds ni amb mètodes quantitatius d’investigació social. Les tècniques elegides van ser les següents:

- Prova d’aparellament de veus disfressades (pdf 8 KB)

- Entrevistes en profunditat (pdf 24 KB)

- Grups de discussió (pdf 12 KB)

Mitjançant la complementarietat de les dades obtingues amb aquestes tècniques es podia verificar la relació existent entre les històries de vida, les actituds i els comportaments lingüístics d’individus que difereixen en la seva caracterització sociolingüística i sociodemogràfica.A partir dels resultats obtinguts mitjançant aquestes tècniques d’anàlisi es redactarà una sèrie de mesures destinades a aturar el descens en l’ús del gallec entre els joves.

2. Instruments i metodologia

2.1 Prova d’aparellament de veus disfressades (matched-guise)

Un requisit establert inicialment en el disseny dels instruments va ser la necessitat d’avaluar indirectament les actituds, és a dir, explorar les valoracions actitudinals indirectes dels joves gallecs sobre un jove i una jove que s’expressen en quatre varietats lingüístiques diferents ("gallec sense accent gallec", "gallec tradicional", "castellà amb accent gallec", "castellà sense accent gallec"). Tècnicament, s’entenia per accent una manera de pronunciar (Laver 1994) i es definia en termes fonètics i prosòdics (concretament, sistema vocàlic i entonació en pauses d’enumeracions, respectivament).

Amb aquest propòsit es va aplicar una adaptació de la tècnica d’aparellament de veus disfressades (Lambert, Hodgson, Gardner i Fillebaum, 1960) en què els individus escoltaven 16 veus (8 d’home i 8 de dona) de persones d’edats compreses entre 24 i 34 anys. Les 4 veus d’home i les 4 veus de dona dona (emmascarades) pertanyien al mateix home i a la mateixa dona, respectivament, i cadascuna de les quatre es corresponia amb una de las varietats lingüístiques manipulades. Les vuit veus restants (de farcit) pertanyien a diferents persones i estaven distribuïdes per igual entre les varietats lingüístiques considerades.

2.1.1 Descripció de la mostra

Per tal d’obtenir conclusions extrapolables es va dissenyar una mostra representativa integrada per 400 persones d’edats compreses entre 14 i 20 anys que estaven duent a terme estudis no universitaris (secundària, batxillerat o cicles formatius) als centres educatius de Galícia. Per a elaborar la selecció de la mostra es va tenir en compte el lloc de residència i el sexe dels enquestats, basant-nos en les dades de la revisió de 1998 del Censo de Poblaciones y Viviendas de 1991.

2.1.2 Anàlisis i objectius

Les anàlisis estadístiques aplicades (model linial general de mesures repetides, anàlisi de clusters, anàlisis de diferències individuals, anàlisis de regressió linial i anàlisi de correspondències) tenien com a objectiu:

a) Determinar l’existència de diferències significatives en les valoracions de les varietats lingüístiques d’acord amb variables intrasubjecte (sexe, lllengua i accent de les màscares) i intersubjectes (lloc de residència, llengua habitual, llengua en què els pares parlaven amb el subjecte i sexe de l’avaluador).

b) Estudiar la similaritat percebuda entre les diferents varietats lingüístiques.

c) Analitzar quines són les característiques personals que constitueixen les dimensions subjacents en l’avaluació de les varietats lingüístiques.

d) Analitzar estereotips físics associats a les diferents varietats lingüístiques manipulades.

2.2 Entrevistes en profunditat

Per mitjà de l’entrevista en profunditat de preguntes llistades es pretenia sondejar la història i les experiències personals dels individus seleccionats. Aquesta tècnica és considerada molt útil per obtenir informació sobre com els subjectes actuen i reconstrueixen el sistema de representacions socials en les seves actituds i comportaments individuals, i per consegüent vam intentar apropar-nos a les representacions socials associades a dues llengües en contacte i als esdeveniments viscuts de forma individual al seu voltant.

2.2.1 Estructura de l’entrevista

Les entrevistes es divideixen en blocs temàtics que tracten de discernir l’àmplia varietat d’aspectes que d’alguna manera poden incidir en l’objecte de la recerca:

El comportament vital sembla ser un factor determinant en les tries lingüístiques dels parlants, i pot explicar, almenys en part, algunes de las diferències grupals reflectides en el MSG, com les que vénen donades per la llengua materna i el lloc de residència. Es va investigar allò que anomenem "historia de ciutadà", per mitjà de la qual es va sondejar la classe social de la família a més de l’origen i el destí de les migracions famíliars i altres agents de socialització i les relacions amb persones de fora de Galícia. D’altra banda, la dimensió "treball, oci i consum" va mirar de sondejar l’estil de vida dels participants i de les seves famílies que poden reflectir la autoidentificació dels individus amb un determinat grup social. També el currículum professional de l’entrevistat i les característiques de les persones amb què es relaciona en l’àmbit laboral, les activitats d’oci i la relació que pot haver-hi entre el comportament lingüístic i la trajectòria social de la família.

A través d’aquestes dimensions es va explorar la importància de la autoidentificació ètnica i el nivell d’autoestima derivat d’aquesta autoidentificació. Per tractar aquesta qüestió, s’han investigat aspectes, com ara els coneixements dels entrevistats respecte del desenvolupament històric del grup i el grau d’adhesió a la cultura popular tradicional, els requisits que els informants consideraven necessaris sobre la pertinença al grup (ser gallec) i la solidaritat amb aquest.

Aquesta dimensió obre l’última i més extensa part del guió de l’entrevista que inclou preguntes que tenen com a objectiu conèixer la valoració dels subjectes tant sobre la llengua en un sentit ampli, como sobre els àmbits en què està present i sobre els subjectes que la utilitzen.

Es va investigar la valoració que fa el subjecte dels usos legítims de la llengua i la percepció de la seva pròpia capacitat per usar-la amb correcció. També el grau de lleialtat lingüística i les reaccions que suscita, així com la percepció que tenen els subjectes de la llengua més adequada per a cada context. De més a més, es va analitzar el prestigi de la llengua per als informants en diferents àmbits d’ús.

La percepció de la situació lingüística en l’entorn de l’entrevistat intenta esbrinar, d’una banda, la impressió del subjecte respecte de la llengua predominant en el seu entorn, i de l’altra, el seu punt de vista sobre la relació entre les dues llengües en contacte. Les experiències personals del subjecte s’exploren a través de la seva història lingüística. Finalment, i tenint en compte la rellevància de l’escola en el procés de normalització, es va observar la valoració de l’assignatura de gallec i dels professors que la imparteixen.

2.2.2 Participants

Mitjançant la realització d’entrevistes en profunditat no es va buscar significativitat en els perfils dels informants, ja que la relació entre els diferents tipus de discurs i la caracterització socioestructural dels individus va ser tractada en detall per mitjà dels grups de discussió.

El total de mostra d’informants estava integrat per 12 individus, set dones i cinc homes d’edats compreses entre 21 i 31 anys. La procedència geogràfica dels informants és molt heterogènia: tres van néixer en l’àmbit rural, dos en pobles, set a ciutats i els altres dos, fora de Galícia. Pel que fa a la seva llengua habitual, la meitat es consideren gallegoparlants i l’altra castellanoparlants. Tres dels informants són neoparlants de gallec i dos havien canviat la seva llengua habitual del gallec al castellà.

Per tal d’evitar biaixos i una incidència alta de respostes de desig social, els entrevistats no sabien, en principi, l’autèntic objectiu de l’entrevista i contestaven les preguntes relacionades amb la llengua a la part final. De més a més, a fi i efecte de crear un clima que permetés empatitzar sense dificultats, l’entrevistador es va acomodar a la llengua habitual de l’entrevistat, ja que coneixia les característiques sociolingüístiques de l’informant, la qual cosa permetia que s’afirmés en el seu context lingüístic.

2.3 Grups de discussió

L’elecció del grup de discussió com a instrument d’investigació de les actituds lingüístiques es basa en la necessitat de determinar la relació existent entre les actituds inherents als diferents discursos socials i les característiques sociestructurals dels grups socials que els creen i reprodueixen.

Tot i que la producció dels diferents grups ha de ser el més lliure i oberta possible, va ser necessari establir un guió amb una relació de temes que consideràvem rellevants per a la investigació. Un cop el moderador especificava el tema general objecte del debat només intervenia de tant en tant per introduir nous aspectes relacionats amb el fenomen d’interès. Els temes introduïts pel moderador van ser els següents:

- Percepció de la situació actual del gallec.

- Opinions sobre les causes de la situació actual de la llengua.

- Percepció social dels esforços institucionals per promoure l’extensió de la llengua.

- Valoracions respecte de la situació del gallec en l’ensenyament.

- Valoracions respecte de la situació del gallec en el àmbit laboral.

- Estereotips etnolingüístics.

- Diagnòstic de la situació.

Els criteris que a priori consideràvem fonamentals per formar grups eren edat, llengua habitual, sexe i lloc de residència. Es va acordar elaborar grups de joves que parlessin només o predominantment en una o altra llengua i en cadascun dels tipus d’hàbitat (rural, vilego i urbà), (2) intentant respectar l’heterogeneïtat intragrupal pel que fa a l’edat i sexe dels participants. Un requisit per a la participació en els grups era que els membres no es coneguessin entre si, i en cap cas no podia existir un coneixement previ entre el moderador i els informants.