Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística internacional
Hivern 2002


Disseny de mesures per a millorar les actituds respecte del gallec i incrementar-ne l’ús, per Equip d’investigació del Seminari de Sociolingüística de la Real Academia Galega

El Seminari de Sociolingüística de la Real Academia Galega (1) presenta en aquest treball una descripció dels principals projectes de recerca duts a terme des de la seva creació, finançats per institucions públiques. Centrem la nostra atenció en el projecte que s’està realitzant actualment i que dóna títol a aquest treball.
Durant els anys 90, la Real Academia Galega va elaborar el Mapa Sociolingüístic de Galícia (MSG), un estudi quantitatiu de grans dimensions, amb més de 38.000 entrevistes, en què es feia una descripció detallada de la situació sociolingüística en quatre dimensions: lllengua inicial, competència, usos i actituds lingüístiques.
El projecte actual pretén revisar els resultats de la darrera dimensió utilitzant una metodologia diferent, on la triangulació adquireix una especial rellevància, combinant metodologies quantitatives i qualitatives (mesurament indirecte d’actituds, entrevistes en profunditat i grups de discussió).
Els resultats obtinguts per mitjà de la triangulació de diferents metodologies donen uns resultats actitudinals que difereixen en determinats aspectes dels que es van obtenir en el MSG. Destaquen especialment els que fan referència a les resistències respecte de la normalització del gallec, l’anàlisi de les quals ens ha permès proposar una sèrie de recomanacions que puguin servir per actuar i corregir aquesta situació.

 

versió per imprimir en PDF. 103 k

 

Sumari

1. Introducció

2. Instruments i metodologia
2.1 Prova de aparellament de veus disfressades (matched-guise)
2.1.1 Descripció de la mostra
2.1.2 Anàlisi i objectius
2.2 Entrevistes en profunditat
2.2.1 Estructura de l'entrevista
2.2.2 Participants
2.3 Grups de discussió

3. Resultats

4. Propostes d'actuació

5. Bibliografia

 

1. Introducció

El Seminario de Sociolingüística de la Real Academia Galega ha dut a terme diferents recerques sobre la situació sociolingüística de Galícia en col·laboració amb entitats públiques des de la seva creació l’any 1990. A més del projecte ressenyat en aquest article, el Seminario de Sociolingüística de la RAG, en col·laboració amb la Dirección Xeral de Política Lingüística de la Xunta de Galicia, es va encarregar d’elaborar el Mapa Sociolíngüístico de Galícia, per tal de conèixer la situació lingüística a Galícia atès que existia una manca de dades fiables sobre la vitalitat i la realitat actuals del gallec.

La preparació d’aquest estudi es va iniciar l’any 1992 i va acabar el 1996 amb la publicació de l’últim dels tres volums que integren el MSG. Es varen realitzar 38.897 entrevistes (PDF 33 k) entre la població de més de 16 anys resident a Galícia. Es varen establir 36 sectors en funció del tamany del municipi i del percentatge de població ocupada en les diferents activitats econòmiques. Dins de cadascun dels sectors, la mostra es va repartir de manera proporcional entre els municipis que la integraven, i es varen assignar quotes per grups d’edat i sexe. El qüestionari es componia de 148 preguntes, alguna de les quals amb subdivisions, amb la qual cosa el nombre de variables obtingudes va ser de 170. Els aspectes abordats en el qüestionari són els següents:

a) Dades d’identificació personal de l’entrevistat: nom, lloc de naixement i de residència, sexe, edat, professió, estudis, etc.

b) Competència lingüística: coneixement del gallec de l’entrevistat i de la seva família.

c) Història (socio)lingüística de l’entrevistat: llengua inicial, llengua usada en l’àmbit escolar, llengua usada pels familiars més propers, etc.

d) Usos lingüístics de l’entrevistat en diferents situacions: en l’entorn famíliar, amb els amics, a la feina, amb l’Administració, etc.

e) Actituds i prejudicis lingüístics: en relació amb l’ús del gallec en diferents espais, la utilitat del gallec en relació amb el castellà, l’augment de l’ús del gallec, els gallegoparlants, els castellanoparlants, etc.

f) Consciència sociolingüística de l’entrevistat: llengua habitual dels joves, futur de les llengües a Galícia, nivell d’ús del gallec en diferents moments de l’últim mig segle, etc.

g) Preguntes de control (a càrrec de l’entrevistador).

El mapa sociolingüístic de Galícia va ser publicat per la Real Academia Galega en tres volums, en format llibre (Seminario de Sociolingüística, 1994, 1995, 1996) que recullen una síntesi de les dades més significatives, utilitzant tres paràmetres bàsics, la competència en gallec, els seus usos i les actituds respecte d’aquesta llengua.

Un dels resultats més destacables contingut en el primer volum del MSG és la constatació del fenomen de ruptura de la transmissió intergeneracional del gallec. Així, tot i que la majoria de la població gallega (62,4%) declara tenir el gallec com a llengua inicial, aquesta proporció canvia de forma significativa en funció de l’edat. La diferència entre gallegoparlants i castellanoparlants inicials des del grup de més edat (més grans de 65 anys) fins al més jove (entre 16 i 25 anys) és de més de 70 punts. De més a més, entre els joves de menys de 20 anys el castellà passa a ser la llengua inicial més freqüent, independentment de característiques tan rellevants com el lloc de residència al naixement.

Gràfic 1: Llengua inicial a Galícia

Gràfic 1: Llengua inicial a Galícia

Pel que fa a les competències lingüístiques, el MSG mostra la existència d’un domini elevat de les competències orals en llengua gallega. Així, pràcticament la totalitat dels entrevistats declara entendre el gallec (97, 1%) i una àmplia majoria es considera capaç de parlar-lo (86,4%). Les competències escrites són no obstant això més limitades, ja que menys de la meitat de població sap llegir en gallec (45,9%) i poc més d’una quarta part pot escriure en aquesta llengua (27,1%).

Pel que fa als usos lingüístics, el MSG reflecteix que la llengua majoritària a Galícia és el gallec. Així, gairebé el 70% dels entrevistats declaren parlar només (38,7%) o preferentment (29,9%) aquesta lllengua. Tot amb tot, l’ús del gallec varia en funció de variables com el lloc de residència, l’edat, el nivell d’estudis o la classe social. A grans trets, el MSG constata un descens general del gallec des dels sectors rurals fins als de poble i dels de poble fins a les ciutats. L’ús del gallec també disminueix d’acord amb l’edat i en els grups amb major nivell educatiu i amb un estatus socioeconòmic més elevat.

Si ens fixem en la relació entre llengua habitual i edat, el MSG exposa un procés de substitució lingüística preocupant.. En el conjunt de Galícia, el castellà ha passat a ser la llengua predominant entre els més joves (el 53,4% dels entrevistats amb edats compreses entre 16 i 25 anys només parla o ho fa preferentment en aquesta llengua).

Gràfic 2. Llengua habitual a Galícia

Gràfic 2: Llengua habitual a Galícia

Al mateix temps es va lliurar a la Xunta de Galícia un informe global, amb totes les dades analitzades i amb un nivell d’especificació molt superior al que apareix als volums publicats que, tot i ser molt detallats, no són més que la síntesi de les dades recopilades en el mapa. El Seminario de Sociolingüística de la Real Academia Galega va elaborar la part gallega del projecte Developing Policies to improve the Conversion of Language Competence in Language Use among young Adult Groups. L’objectiu del projecte era desenvolupar sistemes per a millorar el pas de la competència a l’ús en grups de gent jove. El treball va ser coordinat per Pádraig Ó Riagáin de l’Institut Lingüístic d’Irlanda (The Linguistics Institute of Ireland) i varen participar, a part del Seminario de Sociolingüística de Galícia, les Direccions Generals de Política Lingüística de Catalunya i Euskadi, el Research Centre Wales, així com l’esmentat Institut Lingüístic d’Irlanda.

La part referent a Galícia consisteix en un estudi macroquantitatiu sobre la congruència o no-congruència entre competència oral i ús de la llengua gallega en una submostra de població compresa entre els 16 i els 34 anys, que va servir de font per a un estudi posterior sobre la influència de les xarxes socials en aquesta congruència. D’altra banda, també s’estudiava la influència dels canvis en les xarxes socials d’interacció quotidiana sobre la conducta lingüística dels parlants.

Els resultats d’aquesta recerca a Galícia estan publicats en dos articles: Fernández Rodríguez, M. i Rodríguez Neira, M. (1998 a) i Fernández Rodríguez, M. i Rodríguez Neira, M. (1998 b).

El Seminario de Sociolingüística de la Real Academia Galega està desenvolupant actualment el projecte Deseño de medidas para mellorar las actitudes cara ó galego e incrementar o seu uso, finançat per la Secretaria de Política Lingüística de la Xunta de Galícia. Aquest projecte, iniciat el març de1999, està en la seva fase de conclusió i els resultats es publicaran pròximament en forma de monografia.

Deseño de medidas para mellorar las actituds cara ó galego e incrementa o seu uso neix com a resposta a la necessitat feta palesa pel Mapa Sociolingüístic de Galícia (MSG), (RAG: 1994, 1995, 1996), d’establir mesures d’acció dirigides a aturar el descens de l’ús del gallec en els sectors de població més jove. El principal objectiu d’aquest projecte és descobrir quins aspectes hi ha al darrere del descens de l’ús del gallec en determinats col·lectius. Els responsables de les àrees implicades (sociolingüística, psicologia i sociologia) han concretat uns objectius comuns i unes línies metodològiques de recerca que resumim tot seguit:

1. Tractar de detectar a partir de les dades del MSG els grups socials on s’observi un rebuig cap al gallec.

2. Detectar la possible existència d’actituds negatives latents entre la joventut.

3. Relacionar les actituds lingüístiques amb la història lingüística dels individus.

4. Observar els discursos socials dels joves respecte del gallec.


1 de 4