Comentarem conjuntament els estudis 2052 i 2300. El 67 % de les persones entrevistades l’any 1993 eren nades a les Balears; el 30 % eren nades a l’Estat espanyol; la resta eren nades a un altre estat. De les persones entrevistades l’any 1998, el 63,6 % eren nades a les Balears i el 36,2 % havien nascut fora de les Illes. A diferència de l’estudi anterior, en aquests dos estudis no es demanava per la llengua materna de les persones entrevistades, sinó per la seva llengua principal o predominant. Les respostes referides a aquesta qüestió, així com la informació sobre la competència lingüística, apareixen reflectides a la taula 1. Destaca la disminució del percentatge de persona que afirmen que el català és la seva llengua principal en benefici del grup bilingüe. Respecte de la competència lingüística, en canvi, no s’observen diferències remarcables entre els dos estudis, tret de l’augment de persones capaces d’escriure en català.

Taula 1. Informació sobre la llengua principal i la competència lingüística segons CIS 1993 i CIS 1998

Aquests estudis del CIS també incorporen informació sobre usos lingüístics en diferents situacions i amb diferents interlocutors. A la taula 2 es comparen les respostes obtingudes l’any 1993 i l’any 1998. En general s’observa una disminució de l’ús del català en tots els contexts, llevat de dos casos que requereixen habilitats formals: per escriure una carta a un amic que sap català i per prendre notes per a propi ús (però en aquest cas la diferència queda inclosa dins el marge d’error previst). D’altra banda, l’augment de l’ús del català amb la parella o amb els fills s’ha de considerar amb prevenció, ja que s’ha de tenir en compte el baix nombre d’individus que integren els subgrups de persones amb parella o amb fills.

Taula 2. Informació sobre usos lingüístics
(dades referides només als qui saben parlar català)

A part d’informació sobre coneixements i usos, aquests estudis també ofereixen dades sobre la història lingüística dels individus, sobre preferències relacionades amb el llenguatge (hàbits de lectura, consum de mitjans de comunicació de masses, etc.) i sobre el seu parer amb relació a l’ús de les llengües en el sistema educatiu, en els serveis públics, etc.

4.2 L’enquesta sociolingüística als Països Catalans

L’any 1991, l’Institut d’Estudis Avançats de les Illes Balears va promoure l’elaboració d’una enquesta sobre coneixements i usos lingüístics que havia d’abraçar tota l’àrea lingüística, encara que finalment només va aplicar-se al Principat, les Illes Balears i el País Valencià. Tot seguit exposarem els resultats més rellevants referits a les Illes Balears. De les persones nascudes als Països Catalans (78,6 % del total), (3) el 92,2 % parlava català; de les persones nascudes fora dels Països Catalans (21,4 % del conjunt), només el 12,9 % el parlava. Quant a la capacitat per parlar en català, els autors varen consignar-la segons la llengua en què responien l’enquesta. D’altra banda, l’adscripció a cada grup lingüístic es va fer d’acord amb la llengua declarada com a principal pels individus. La distribució de les respostes per illes apareix reflectida a la taula 3.

Taula 3. Llengua en què responen l'enquesta (%)

El treball també ofereix informació sobre els usos lingüístics en diferents situacions. Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua (vegeu la taula 4), s’observa una reducció entre el percentatge de padrins i pares (els mateixos enquestats) que tenen el català com a llengua pròpia i el percentatge d’enquestats que parlen en català als fills. Aquesta reducció deu ser deguda, en part, als matrimonis mixts.

Taula 4. Transmissió intergeneracional de la llengua (%)

4.3 La "Tercera encuesta básica"

Es tracta d’un estudi demoscòpic realitzat durant la primavera del 2002 per encàrrec de la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears. S’hi estudien diversos aspectes de la realitat social de les Balears, a part del lingüístic. La informació lingüística es creua amb diverses variables, com l’illa, l’origen geogràfic, el sexe, l’edat, el grau de domini de les dues llengües oficials, l’autoubicació sobre l’espectre ideològic, el nivell d’estudis, etc.(4) La taula 5 mostra informació sobre les habilitats lingüístiques de les persones entrevistades comparada amb els resultats de l’estudi 2300 del CIS (1998). S’observa que la capacitat de parlar català ha augmentat 5 punts respecte de l’any 1998, mentre que la capacitat d’escriure’l ha augmentat 20 punts.

Taula 5. Coneixements de llengua catalana

Les taules 6, 7 i 8 mostren la proporció de persones que parlen més el català o les dues llengües igual en diferents situacions i amb diferents interlocutors: percentatges globals (taula 6), per illes (taula 7) i per grups d’edat (taula 8). Remarquem la diferència en la freqüència d’ús del català entre Menorca, els pobles de Mallorca i Formentera, d’una banda, i Palma i Eivissa, de l’altra. Quant a la distribució dels usos segons els grups d’edat, s’observa una disminució de la freqüència de l’ús del català a mesura que disminueix l’edat dels entrevistats. Es tracta d’un indicador preocupant. Ara bé, cal tenir en compte que la disminució de l’ús de la llengua no és correlativa a la disminució de la competència lingüística dels individus més joves, els quals són tan competents (i, en algunes habilitats, fins i tot més) que els individus de més edat. Aquestes persones podrien activar aquesta competència si l’entorn ho afavorís. D’altra banda, és positiu que la freqüència d’ús del català augmenti fora de l’entorn familiar (amb els amics, a la feina, als locals públics), fet indicatiu del grau de vitalitat de la llengua (en situacions de minorització més avançades, l’ús en l’entorn familiar és superior a l’ús en les esferes públiques).

Taula 6. Parlen més el català o les dues llengües igual
(% dels qui saben parlar les dues llengües). Segons l'origen

Taula 7. Parlen més el català o les dues llengües igual
(% dels qui saben parlar les dues llengües). Segons lloc de residència

Taula 8. Parlen més el català o les dues llengües igual
(% dels qui saben parlar les dues llengües). Segons grups d'edat