|
 |
 |
|
| Sociolingüística catalana |
|
Hivern 2002 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Coneixements i usos lingüístics a les Illes Balears. Revisió dels estudis promoguts per institucions i altres, per Joan-Albert Villaverde i Vidal |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquest article donam compte d’una sèrie d’estudis sobre coneixements i usos lingüístics a les Illes Balears. Es tracta d’estudis promoguts per institucions públiques des de la segona meitat dels anys vuitanta. També ens referirem a alguns treballs realitzats en l’àmbit universitari i a projectes en què s’està fent feina actualment. Trobareu les referències completes dels treballs en les fitxes incloses al final i en la bibliografia. |
||
|
versió
per imprimir en PDF. 190 k |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Sumari 2. Evolució demogràfica de les Balears 3. Els censos de població i les dades del Padró 4.
Enquestes que abasten totes les Illes Balears 5.
Enquestes d'abast més reduït La majoria dels treballs que ressenyam aquí apliquen mètodes quantitatius basats en qüestionaris tancats en què els entrevistats proporcionen informació sobre els seus coneixements lingüístics o sobre els seus usos en diferents situacions. Aquesta mena d’estudis tenen diversos inconvenients que no podem passar per alt. S’ha fet notar que, amb aquestes tècniques, més que informació sobre coneixements i usos lingüístics reals, s’obté informació sobre la percepció que els parlants tenen de la seva competència i dels seus hàbits d’ús lingüístic. A més, aquests treballs presenten l’inconvenient que, tot i compartir la metodologia i els objectius, poques vegades apliquen uns criteris enterament coincidents (per exemple, en la formulació de les preguntes del qüestionari o en el tractament de variables com la llengua primera dels entrevistats, etc.). Això fa que els resultats dels diferents treballs només puguin comparar-se amb reserves. D’altra banda, els autors d’aquests treballs sovint topen amb dificultats per confeccionar mostres realment representatives del conjunt de la societat, ja que, davant la impossibilitat legal d’accedir als censos de població, sovint han de basar-se en els censos electorals, amb la qual cosa queden fora dels estudis els ciutadans menors de 18 anys i els residents immigrants sense dret a vot, grups de gran importància en la configuració de l’entorn demolingüístic. Tanmateix, els estudis que comentarem tot seguit no deixen de tenir interès per a la descripció de la realitat sociolingüista. En la mesura que les dades que proporcionen no siguin mútuament contradictòries i que l’analista que les ha d’interpretar tengui presents les mancances apuntades suara, aquests estudis proporcionen una informació útil que, si més no, permet observar tendències generals. 2. Evolució demogràfica de les Balears Per poder contextualitzar la informació que oferim en aquest article, cal tenir en compte l’evolució experimentada per la població de les Illes Balears durant aquests darrers quinze anys, amb un increment sostingut del nombre de persones nades fora dels territoris de parla catalana, increment que encara continua. La taula 0 i el gràfic 1 mostren aquesta evolució. A més, s’ha de tenir en compte que una part de la població autòctona és filla de la primera generació d’immigrants, i sovint reprodueix el comportament lingüístic dels pares.Taula
0. Evolució de la població de les Illes Balears 1986-2001
Gràfic
1. Evolució de la proporció d'autòctons
Font: IBAE/INE 3. Els censos de població i les dades del Padró La inclusió de preguntes sobre coneixements lingüístics en els padrons i en els censos de població hauria d’haver proporcionat una informació molt valuosa, actualitzada cada cinc anys, sobre les competències lingüístiques dels ciutadans de les Balears. Malauradament, però, a hores d’ara les úniques dades fiables de què disposam són les de l’actualització del Padró de l’any 1986. Les dades obtingudes en el Cens de 1991 presenten un biaix important (sobretot les referides a la capacitat de parlar), a causa de l’ús del terme català en la formulació de la pregunta (fet que va provocar que moltes persones responguessin negativament en no identificar la llengua amb aquest nom). (1) En l’actualització del Padró de l’any 1996 no s’hi va incloure cap pregunta referida a la llengua. Finalment, en el cens del 2001 s’hi ha reintroduït aquesta pregunta, però s’ha formulat en uns termes diferents als dels anys 1986 i 1991 (vid. infra). Tant el Padró com el Cens proporcionen informació sobre les quatre habilitats lingüístiques: entendre, parlar, llegir i escriure. Els gràfics 2 i 3 mostren les dades procedents del Padró de 1986 i del Cens de 1991. (2) El primer mostra la distribució segons l’origen dels enquestats; el segon mostra la distribució per illes. (Les diferències fins al 100 % corresponen a les persones la resposta de les quals no consta.) Gràfic 2. Competència lingüística segons el lloc de naixement (%). Diferència 1986-1991
Gràfic 3. Competència lingüística segons el lloc de residència (%). Diferència 1986-1991
4. Enquestes que abasten totes les Illes Balears Disposam de tres estudis del Centro de Investigaciones Sociológicas que aporten informació sobre coneixements i usos lingüístics referits a les Balears. Es tracta dels estudis 2052, 2228 i 2300. El primer i el darrer d’aquests estudis es basaven en el mateix qüestionari, cosa que permet comparar-ne les dades. Per al segon, es va usar un qüestionari més senzill i també una mostra més reduïda. Comentarem primer l’estudi 2228, fet l’any 1996. Proporciona informació sobre coneixements lingüístics, sobre la llengua materna de les persones entrevistades i sobre els usos lingüístics en diferents situacions. També dóna informació sobre opinions dels entrevistats relacionades amb la llengua i amb la seva implantació social. Segons aquest estudi, el català és la llengua materna del 58,2 % dels enquestats; el 37 % tenen el castellà com a llengua materna; un 3 % es declaren bilingües (amb dues llengües maternes: català i castellà), i l’1,4 % tenen com a llengua materna un llengua diferent al català i al castellà. Quant als coneixements de català, segons aquest estudi el 91 % l’entén i el 62,3 % el pot parlar amb fluïdesa. |
