4. Metodologia

Com es pot veure per l’elevat nombre de treballs esmentats, resumir de manera breu els objectius, la metodologia i els principals resultats de tots aquests estudis és una àrdua tasca. En comentarem les línies generals. En tots els casos els qüestionaris o els protocols usats per a la recollida de les dades han estat elaborats en la seva primera versió pels tècnics de l’ISC tenint en compte els resultats d’estudis anteriors i la seva adequació a la finalitat pretesa. Les diferents empreses adjudicatàries han fet les aportacions i esmenes necessàries per a una major facilitat d’ús. Un cop enllestit, s’ha participat en les sessions de briefing per tal d’assegurar que les persones que feien el treball de camp entenien clarament els objectius, la finalitat i el protocol que calia usar. En el cas dels grans estudis adreçats a la població general, la metodologia utilitzada ha estat l’enquesta telefònica a una mostra aleatòria, tot tenint en compte l’estructura de la població i la seva dispersió pel territori, atenent a quotes d’edat i sexe. En els estudis efectuats en el sector socioeconòmic, s’han fet entrevistes personals amb alts directius de les empreses destinatàries, acordades prèviament per telèfon. En els casos en què calia observació directa, com en els casos de la retolació, la publicitat, les benzineres o els hípers i súpers, aquesta aportació metodològica ha estat objecte de ponències i comunicacions en congressos especialitzats. (3) El gràfic 3 presenta les proporcions dels diferents treballs segons la metodologia aplicada en la recollida de la informació.

Destaquen, en primer lloc, la notable importància atorgada a l’observació i el que una tercera part dels treballs hagin estat efectuats per mitjà d’enquestes. La categoria "enquestes a públic restringit" inclou els treballs fets amb entrevistes a directius d’empreses o a grups d’escolars.

5. Aplicabilitat de la recerca a la política lingüística

Atesa la diversitat dels treballs esmentats, aquests presenten diversos graus d’aplicabilitat. Tots tenen en comú que permeten avaluar aspectes generals o concrets de la política lingüística per tal de valorar els resultats de la tasca duta a terme, valorar l’evolució de l’ús en general o en un sector molt determinat (un sector d’empreses, la publicitat a la premsa, els hípers i súpers…), o en general, i d’aquesta manera poder reorientar les actuacions concretes de política lingüística on correspongui. En el cas de l’enquesta sobre el cinema, per exemple, es va constatar que hi ha una demanda de més pel·lícules en català, no satisfeta pel mercat.

Els estudis sobre retolació i publicitat exterior a sis ciutats ens informen sobre el grau d'acompliment de la Llei de Política Lingüística. Ídem amb els estudis sobre supermercats i hipermercats i també el de les estacions de servei. En aquest sentit, vegeu l'Informe de Política Lingüística 2001.

Els estudis sectorials ens han permès aprofundir en el coneixement detallat del funcionament lingüístic de sectors sobre els quals després la DGPL o bé el Consorci per a la Normalització han dissenyat plans d’actuació molt més eficients i eficaços, atès que se sabia per on podia ser més fàcil incidir en l’augment de l’ús del català i quins aspectes podien suscitar més reactància entre els destinataris de les actuacions programades.

En els estudis sobre determinats col·lectius, com les companyies d'assegurances (UCEAC) o les empreses associades a la CECOT, entre altres, la metodologia emprada ha permès conèixer les empreses que tenen interès a disposar de més informació relativa als serveis lingüístics oferts per la Generalitat o bé pel Consorci per a la Normalització Lingüística, i formalitzar nous acords o convenis de col·laboració amb aquestes.

En el camp dels estudis generals, els estudis sobre els usos lingüístics de la població (DYM 1997 i GABISE 1999, per exemple) ens han permès, a més de valorar la vitalitat i la presència general de la llengua, disposar d’informació per avaluar el grau de transmissió intergeneracional del català.

6. Conclusions

Al llarg del període descrit han estat efectuats, sobretot, treballs de caire descriptiu de la realitat sociolingüística catalana. Les successives anàlisis dels censos lingüístics descriuen l’evolució de la competència declarada en català i en detallen les variacions segons les variables habituals d’edat, sexe, lloc de naixement, lloc de residència, nivell d’estudis i activitat. Són un indicador directe de l’evolució del coneixement entre la població de dret i indirecte de l’activitat de difusió del coneixement mitjançant cursos per a adults i el funcionament del sistema escolar.

Els estudi sectorials d’observació (com els de retolació i publicitat) han aportat un coneixement detallat de realitats a les quals és difícil accedir-hi d’altra manera.

S’han elaborat diversos estudis sobre els usos interpersonals. Aquests treballs i els sectorials poden servir per a elaborar treballs de segon nivell sobre l’evolució dels usos lingüístics a Catalunya. Una conclusió que se’n pot extreure, en contra d’una idea àmpliament extesa, és que l’ús del català s’estén entre els qui no el tenen com a llengua familiar i es manté entre els que l’hi tenen.

Els estudis fets en col·laboració amb altres centres de recerca europeus han permès establir una rica xarxa de contactes amb especialistes d’altres realitats. sociolingüístiques, l’intercanvi amb els quals ha ampliat les nostres perspectives.

Els estudis per a col·lectius empresarials o professionals (vins i caves, grans empreses familiars, mitjana i petita empreses, assegurances i altres) permeten o bé iniciar acords de col·laboració en matèria de política lingüística o bé fer-ne un seguiment més precís sobre els usos, les actituds i els serveis lingüístics més demandats en aquests col·lectius.

7. Bibliografia

Aquesta bibliografia no inclou les fitxes catalogràfiques de cadascun dels treballs sinó allò que ha estat publicat sobre aquests. Per a més detalls sobre cada treball que us interessi, podeu consultar l’annex 2 (PDF 21 k).

7.1 Bibliografia en suport paper

BAÑERES, J. i ROMANÍ, J. M. "Recerques sociolingüístiques promogudes per la de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya", a Treballs de Sociolingüística Catalana, 12, p. 131-138. València: Eds. Tres i Quatre, 1994.

BASTARDES, B. i RENAU, E. (a cura de) Usos i actituds lingüístiques en les empreses associades a l’Institut de l’Empresa Familiar. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Publicacions de l’Institut de Sociolingüística Catalana, 2002. (Documents de Treball, 12).

BASTARDES, B.; RENAU, E. RIUDOR, X. i SOLÉ i CAMARDONS, J. "Els usos lingüístics a les indústries elaboradores de vi i cava". Llengua i Ús, 15. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 1999, p. 50-55.

ESCOLA, A. et al. "Indexplà: Programa de seguiment i avaluació de plans i acords de gestió lingüística per a les organitzacions" Llengua i Ús, 5. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 1996, p. 19-24

FABÀ, A.; LÓPEZ, P.; SOLÉ i CAMARDONS, J. i UBACH, N. "OFERCAT: Indicadors sobre l’oferta de català a Santa Coloma de Gramenet. Llengua i Ús, 18. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 2000, p. 53-58

FARRÀS, J. i BOSCH, J. L. C. "La llengua a les benzineres de Catalunya. Una aportació sociolingüística". Llengua i Ús, 20. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 2001, p. 60-65.

FARRÀS, J; TORRES, J. i VILA, F. Xavier. El coneixement del català. 1996. Mapa sociolingüístic de Catalunya. Anàlisi sociolingüística de l’enquesta oficial de població de 1996. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Publicacions de l’Institut de Sociolingüística Catalana, 2000. (Estudis, 7).

HEVIA, A. i SOLÉ i CAMARDONS, J. "La llengua als supermercats i hipermercats de Catalunya l’any 2000". Llengua i Ús, 19. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 2000, p. 66-71.

INSTITUT DEP (a cura de). Usos, actituds i serveis lingüístics a les empreses d’assegurances. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Publicacions de l’Institut de Sociolingüística Catalana, 2002. (Documents de Treball, 14).

LEPRÊTRE, M. "Avenç provisional de les dades lingüístiques més significatives del cens de 1991". Llengua i Ús, 2. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 1995, p. 58-63.

LEPRÊTRE, M. "L’Alguer. La situació sociolingüística als territoris de llengua catalana (I)". Llengua i Ús, 4. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 1995, p. 60-64.

LEPRÊTRE, M. "La Franja d’Aragó. La situació sociolingüística als territoris de llengua catalana (II)". Llengua i Ús, 4. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 1996, p. 55-59.

LEPRÊTRE, M. "La Catalunya Nord. La situació sociolingüística als territoris de llengua catalana (III)". Llengua i Ús, 6. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 1996, p. 48-56.

LEPRÊTRE, M. "El País Valencià. La situació sociolingüística als territoris de llengua catalana (IV)". Llengua i Ús, 6. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 1996, p. 62-67.

LEPRÊTRE, M. "Catalunya. La situació sociolingüística als territoris de llengua catalana (i V)". Llengua i Ús, 8. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 1997, p. 5-67.

LEPRÊTRE, M. i ROMANÍ, J. M. "L’ús de les llengües a la publicitat exterior a Barcelona i a sis altres ciutats l’any 1999". Llengua i Ús, 17. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 2000, p. 55-59.

MUR, R. "Indicadors d’ús del català a la documentació local". Llengua i Ús, 16. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 1999, p. 37-45.

NAVARRO, G. "El català a l’Alguer i la legislació sarda i italiana". Llengua i Ús, 14. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 1999, p. 61-64.

MORATÓ, C; AREGALL, S. i MONREAL, G. (CNL Horta-Guinardó). "Les AMPA: Una via de dinamització lingüística". Llengua i Ús, 21. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 2001, p. 66-69.

Perspectives de la llengua catalana a l’àrea barcelonina. Barcelona: Departament de Cultura, Publicacions de l’Institut de Sociolingüística Catalana de la Secretaria de Política Lingüística, 1986 (Monografies, 1).

REIXACH, Modest (coord.). El coneixement del català. Anàlisi de les dades del cens lingüístic de 1991 de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Publicacions de l’Institut de Sociolingüística Catalana, 1997. (Estudis, 6).

PLANES, J. "La llengua catalana en la publicitat a domicili". Llengua i Ús, 15. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 1999, p. 46-49.

PUIGDOMÈNECH, L.; SOLÉ i CAMARDONS, J. "El perfil sociolingüístic dels alumnes extracomunitaris dels cursos de català per a adults", Llengua i ús, 24, Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 2000, p. 87-91.

ROMANÍ, J. M. "Desenvolupament de polítiques que aconsegueixin convertir la competència lingüística en ús actiu entre grups d’adults joves: projecte Pentecosta". Llengua i Ús, 17. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 2000, p. 60-63.

ROMANÍ, J. M. "L’INUSCAT, un indicador sobre l’ús de la llengua". Llengua i Ús, 5. Barcelona, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística, 1996, p. 60-63.