e. Conèixer l’opinió de la població adulta de Catalunya sobre l’ús i
    el coneixement del català en les activitats econòmiques en
    general i en les relacionades amb la vida quotidiana en
    particular. El treball corresponent va ser fet per GABISE amb
    una àmplia mostra (4.021 persones) a finals de l’any 1999.

2.2 Treballs realitzats amb altres unitats de planificació lingüística

En aquest punt agrupem dues menes de treballs, els realitzats en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, i els elaborats conjuntament amb unitats de planificació que treballen sobre altres llengües.

En el primer apartat podem considerar com a més destacats dos treballs, el disseny i la implementació dels quals s’han fet al llarg de diversos anys:

• l’Indexplà, un instrument que permet detectar el grau d’ús del català en una organització o entitat determinada, que vol iniciar un procés de normalització lingüística, o que vol avaluar els progressos aconseguits. Es basa en un sistema d’indicadors agrupats en sis factors, i s’aplica mitjançant un full d’Excel que representa gràficament els factors. Ha estat utilitzat, des de 1996, en més de 125 entitats diferents. (Escolà, 1996).

• l’Ofercat, un instrument que permet conèixer el grau de l’oferta lingüística en català en un àmbit geogràfic determinat. Fins ara s’ha utilitzat en les poblacions de Santa Coloma de Gramenet, Tremp, Manresa, Lloret, Tarragona i Barcelona (Ciutat Vella). Estudia l’oferta de llengua catalana a l’abast del públic (institucional o no institucional) recollint la informació mitjançant un nombre discret d’indicadors (124) estructurats en 5 sectors, i la presenta en forma gràfica amb una aplicació informàtica específica.

Tos dos instruments tenen en comú la seva senzillesa d’aplicació, la claredat en la presentació dels resultats, i la possibilitat de ser aplicats en moments diferents per tal d’avaluar les diferències en el període transcorregut. Tot i que ja sabíem que en tot el que és vinculat a l’Administració o l’ensenyament la presència del català hi és major, aquests instruments permeten quantificar aquestes diferències de manera contrastable i descriure’n l’evolució al llarg del temps.

En el segon apartat, i en un marc de col·laboració amb altres realitats lingüístiques en què també es viuen processos de normalització lingüística, s’han elaborat diversos estudis, posteriorment presentats a la Unió Europea (UE), entre els quals destaquem:

• LUS 2. Language use survey: a sociolinguistic approach to the minority languages in the European Union, realitzat en el marc del projecte Networks and Minority Language Ability and Use, per encàrrec de la DG XXII de la Comissió Europea a la DGPL. S’hi van estudiar els usos lingüístics del català a Mallorca, de l’occità a la regió francesa de Midi-Pyrinées, i del francoprovençal a la vall d’Aosta.

• Informe Pentecosta: coneixements i usos lingüístics entre el jovent castellanoparlant bilingüitzat a Catalunya, estudi realitzat en el marc del projecte Developing Policies to Improve the Conversion of Language Competence into Language Use among Young Adult Groups, per a la DG XXIII de la Comissió Europea. Aquest treball, redactat per Xavier Vila i Jaume Farràs, professors de la Universitat de Barcelona (UB), es va presentar a la UE conjuntament amb altres treballs equivalents fets a Galícia, Frísia, País Basc, Irlanda i Gal·les. S’hi treballaven els aspectes que diferencien els joves que han adoptat la llengua planificada (català, basc, gal·lès…) com a llengua habitual dels que no ho han fet, mitjançant entrevistes en profunditat en què es demanava pels usos amb les persones amb què es relacionen segons les diverses xarxes de relacions establertes.

• Euromosaic 2: Extension of the study to Austria, Finland and Sweden / Ampliació de l'estudi Euromosaic sobre llengües minoritzades als nous estats membres (Suècia, Finlàndia i Àustria). Aquest treball, elaborat conjuntament per M. Strubell, P. Nelde (Brussel·les) i G. Williams (Bangor), va ser subvencionat per la DG XXII de la Comissió Europea. S’hi ampliava l’informe presentat el 1995 sobre la reproducció i l’estatus de les llengües minoritzades a la UE en l’Europa dels 12, atesa la incorporació de nous estats a la UE.

Aquests treballs han permès establir diferències i semblances amb diferents realitats europees, posar en comú activitats i experiències de política lingüística amb tècnics i recercadors, i compartir metodologies de recerca.

2.3 Treballs de tipus específic o sectorial

Per tal de tirar endavant una política lingüística es necessita tant informació de caire general com de caire sectorial. En destacarem diversos estudis, que presentem en dos blocs:

a) els fets en el sector socioeconòmic usant metodologia d’observació, una metodologia poc emprada en la sociolingüística catalana:

• Un conjunt de treballs sobre la publicitat a la via pública i la retolació d’establiments (tant els comercials com els institucionals), amb els quals s’ha estudiat l'idioma de la publicitat exterior a Barcelona el 1997 i el 1999 (realitzats per l’empresa IPSOS-ECO Consulting) per tal de veure quina era la situació en cadascun dels dos moments, i si hi havia hagut alguna mena de canvis en aquest subsector. L’any 1999 se’n va estendre l’abast geogràfic a Badalona, Girona, Granollers, Lleida, Sabadell i Tarragona, amb treballs a cura de Josep M. Aragay i Anna Collado, professors de la UB.

• Els usos lingüístics en la retolació a Barcelona l'any 1997, amb un informe a cura de Joan Solé i Camardons i Joan M. Romaní, partint d’un treball de camp encarregat a J. M. Aragay i Juli Sabaté, professors de la UB. De manera semblant a l’anterior, el 1999 aquest estudi es va fer extensiu a les ciutats de Badalona, Girona, Granollers, Lleida, Sabadell i Tarragona l’any 1999, amb treballs a càrrec de J. M. Aragay i A. Collado, professors de la UB.

• Estudis sobre la llengua als hipermercats i cadenes de supermercats a Catalunya fets els anys 1998 per ECO Consulting, amb una metodologia ad hoc acordada amb l’Institut de Sociolingüística Catalana (ISC) de la DGPL, aplicant el que havíem après en els dos treballs anteriors sobre retolació i publicitat. L’any 2000 es va decidir repetir el mateix treball, també a càrrec d’IPSOS-Eco Consulting. Així com aquests dos treballs són referits a l’àmbit de tot Catalunya, el 2001 se n’ha fet un altre sobre supermercats i hipermercats a les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i la Cerdanya, a instància del Centre Lingüístic Montserrat, (1) que abasta aquestes comarques. Un estudi sobre la llengua a les benzineres de Catalunya, a càrrec de J. Farràs i J. L. Bosch, del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), per tal d’avaluar els usos lingüístics en un servei àmpliament utilitzat pel conjunt de la població.

b) Els estudis sobre diferents col·lectius empresarials fets mitjançant enquesta a directius i responsables empresarials, entre els quals esmentarem:

• Un estudi sobre els usos lingüístics en els centres sanitaris pertanyents a ACES (Associació Catalana d’Establiments Sanitaris) fet el 1998, elaborat per Josep M. Aragay i Rosa Mur.

• Un estudi sobre ls usos lingüístics en les empreses associades a l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF) a càrrec de l’Institut DEP, un col·lectiu d’empreses amb activitats empresarials molt diferents que tenen en comú el fet que el capital pertany majoritàriament a una família radicada a Catalunya.

• Un estudi sobre els usos lingüístics en les indústries elaboradores de vins i caves, elaborat per Institut DEP, que va comptar amb la col·laboració de les patronals del sector UCEVE i UVIPE.

• Un estudi sobre els usos lingüístics en les empreses del sector de les assegurances associades a la Unió Catalana d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UCEAC), a càrrec de l’Institut DEP (Institut DEP, 2002).

• Un estudi sobre els usos lingüístics i opinions en les empreses associades a la Confederació Empresarial de la Comarca de Terrassa (CECOT).

• I, finalment, un estudi sobre els usos lingüístics en les indústries elaboradores o distribuïdores d’aigua envasada, fet per l'Instituto DYM, SA, sobre un sector en què si bé hi ha poques empreses, elabora uns productes que han aconseguit una gran difusió arreu.

Aquests estudis permeten orientar les actuacions de política lingüística que es dissenyen posteriorment per tal d’incrementar l’ús del català en el sector estudiat.

2.4 Treballs d'estudiants en pràctiques

El 1996 es van iniciar les estades d’estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en pràctiques a l’ISC. Durant la seva estada de 200 hores efectuen treballs de recerca molt específics, amb el guiatge dels tècnics de l’ISC. Ha estat estudiada la presència del català en el cinema (1996 i 2001), en les cadenes generalistes de televisió que emeten des de Catalunya (2001), en la publicitat inserida a la premsa diària (1997 i 2002), i en les emissores de ràdio (2001). Altres temes han estat els moviments socials i entitats de militància lingüística en pro del català (1999 i 2001).

2.5 Assessorament a altres unitats

A més de gestionar les recerques promogudes directament per la de Política Lingüística, s’ha ofert assessorament a diferents treballs fets per altres departaments, centres del Consorci per a la Normalització Lingüística o serveis lingüístics sectorials. Així, es va col·laborar el 1997 amb el Servei Lingüístic del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya en la realització d’un estudi sobre el seguiment del programa de normalització lingüística de despatxos d'advocats. L’any 2001 es va col·laborar amb el Departament de Treball en el disseny d’un treball per tal d’avaluar els usos lingüístics en els centre de formació ocupacional per tal de poder desenvolupar un seguit d’actuacions d’intervenció en pro de l’increment de l’ús del català.

2.6 Premis i beques

Per tal de fomentar la recerca sociolingüística, la de Política Lingüística havia concedit beques per a la realització d’estudis sociolingüístics entre 1988 i 1995. Reorientada aquesta línia de foment mitjançant la concessió de premis a treballs ja realitzats, entre el 1994 i el 2000 s’han concedit premis en 4 línies: premi Antoni M. Badia i Margarit a treballs de recerca empírica; premi Tomàs Garcés a treballs de dret lingüístic o sobre l’ús oficial de les llengües; premi Valentí Amirall a propostes i experiències de planificació lingüística i de dinamització i, finalment, el premi Bernat Fenollar a treballs lectius universitaris de sociolingüística o de planificació lingüística. A partir del 2002, aquests premis es concedeixen conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Entre els treballs premiats, podem destacar:

• Les llengües minoritzades d’Europa. Una aproximació (premi Bernat Fenollar), realitzat per Àngela Cotano, va ser editat per l’editorial 3 i 4 l’any 2000, i és la primera obra comercial en català sobre aquesta temàtica.

• Llengües i legislacions a Europa. Primera aproximació a les influències del marc legal en els processos de substitució o normalització de les llengües (premi Tomàs Garcés 1994), d’Oriol Ramon.

• La utilitat del bilingüisme, del professor de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, Josep Maria Colomer (accèssit del Premi Tomàs Garcés 1995), editat per Edicions 62 amb el títol La utilitat del bilingüisme: una proposta de pluralitat lingüística a Catalunya, Espanya i Europa en la col·lecció Llibres a l’Abast (núm. 294).

3. Difusió dels resultats

La difusió dels resultats de les recerques es fa de diferents maneres:

- D’una banda, en funció del públic o sector estudiat: Quan es tracta d’un estudi sectorial, se’n fa una presentació pública a l’entitat que agrupa les empreses o els professionals del sector, com per exemple els estudis d’ACES, l’IEF, la UCEAC o la CECOT.

- D’una altra, es fa una difusió de caire general mitjançant articles a les publicacions de la DGPL o bé se’n fa una publicació específica, com hem comentat en parlar de l’estudi de les dades lingüístiques de 1996. Els títols de les publicacions amb què hem difós els estudis més importants, i la relació completa d’articles apareguts a Noves SL i a Llengua i Ús són esmentats a l’apartat de bibliografia. (2)

Complementàriament, tots els treballs encarregats per la DGPL es troben referenciats al catàleg col·lectiu de les Biblioteques especialitzades de la Generalitat (BEG) (http://beg.gencat.cat/vtls/catalan/vtls-basic.html) i són consultables al Centre de Documentació en Sociolingüística (CDS) d’aquesta. Els volums publicats són consultables a les principals biblioteques públiques i universitàries. La majoria, però, són inèdits, raó per la qual només es poden consultar al CDS, a la seu de la DGPL.

Per tal de facilitar-ne la consulta i la difusió, el CDS ha desenvolupat una base de dades (BETT, Base de dades d’estudis i treballs tècnics promoguts per la DGPL) que, a més de donar les referències de tots i cadascun dels treballs, permet a l’usuari de consultar directament en pantalla les parts més importants de cada document: portada, introducció, especificació metodològica, el model d’enquesta o qüestionari aplicat i les conclusions, a més d’informació relacionada amb el tipus de procediment de recollida d’informació utilitzada, el nombre d’unitats que formen la mostra, l’àmbit d’aplicació i altres dades d’interès. Aquesta base de dades serà accessible de manera remota a través del web de la llengua catalana (http://www.gencat.cat/llengua/documentacio) a partir de l’any vinent. Actualment es pot consultar accedint al CDS.