|
Sumari0.
Introducció
1. Descripció dels estudis realitzats
2.
Explicació dels treballs
2.1
Treballs de caire general
2.2
Treballs realitzats amb altres unitats de planificació lingüística
2.3
Treballs de tipus específic o sectorial
2.4
Treballs d'estudiants en pràctiques
2.5
Assessorament a altres unitats
2.6
Premis i beques
3. Difusió dels resultats
4.
Metodologia
5.
Aplicabilitat de la recerca a la política lingüística
6.
Conclusions
7.
Bibliografia
7.1 Bibliografia en paper
7.2 Bibliografia en suport electrònic
0. Introducció
El primer
treball de recerca sociolingüística encarregat per la DGPL es va efectuar al cap de poc
diniciades les seves activitats. La necessitat de disposar dinformació sobre
el capteniment lingüístic en portes dengegar els treballs que conduirien a
lelaboració dels materials del curs "Digui, digui
" va fer
necessària la realització duna enquesta sociolingüística per tal dobtenir
informació sobre quines eren les perspectives dús, actituds i necessitats
lingüístiques entre la població adulta de laglomeració barcelonina (entesa en
sentit ampli), els resultats principals de la qual van ser editats el 1986. El conjunt de les
activitats de recerca de la DGPL entre 1982 i 1993 va ser exposat de manera succinta per Jordi Bañeres i Joan Maria Romaní
(1994). En aquell text els autors exposaven que:
"
Molts
daquests textos tenen una excel·lent qualitat sovint han estat realitzats per
les millors empreses especialitzades en demoscòpia però no són coneguts per la
comunitat científica. Justament, esmenar això és la fita que es marca larticle
present: donar a conèixer allò que ha romàs amagat
Creiem que aquests estudis no
han de servir només com a material de consulta per a lAdministració. També tenen
un valor documental, científic i de reflex de levolució de la realitat
sociolingüística catalana."
En aquest
article, i amb la mateixa intenció dampliar el coneixement de quins treballs
shan dut a terme, quines àrees han estat objecte destudi, i com han estat
fets els estudis, en comentarem els principals elaborats des linici de 1994 fins al
moment present. Comentar-los tots no ens serà possible perquè el total de treballs fets
supera la vuitantena, i el mínim dinformació requerida sobre cadascun faria
larticle excessivament llarg.
1.
Descripció dels estudis realitzats
Ateses les
matèries pròpies de la DGPL, la majoria daquests treballs fan referència a
estudis sobre:
Sociolingüística
(especialment sobre la llengua catalana i la seva situació en diferents àmbits
sectorials i geogràfics).
Política i
planificació lingüístiques.
Ensenyament
i didàctica de la llengua, tant del català a catalanoparlants o no catalanoparlants com
teories generals sobre lensenyament de qualsevol llengua.
Dret
lingüístic, tant pel que fa a persones com a col·lectius.
Antropologia
lingüística, amb estudis de diferents comunitats lingüístiques, fenòmens de
plurilingüisme i multiculturalisme.
Altres temes
relacionats amb la llengua catalana.
La proporció
de treballs elaborats sobre les diferents àrees temàtiques es pot veure en el següent
gràfic:
En aquest
gràfic veiem que la meitat dels treballs del període comentat corresponen a només dues
àrees o sectors, el socioeconòmic (24 %), àrea a la qual shan dedicat molts
esforços en aquesta etapa, i la de la població general o específica (25 %). El món de
lensenyament presenta pocs treballs atès que aquesta àrea és competència del
Departament dEnsenyament, i aquest encarrega els treballs que considera adients o
necessaris.
Cal
especificar, daltra banda, que els treballs efectuats són de diferents menes:
Treballs
generals o de tipus "macro", amb informació referida al conjunt de la
població, com per exemple els estudis de les dades lingüístiques dels censos o
enquestes a mostres representatives del conjunt de la població adulta.
Treballs de
tipus específic o sectorial, sobre algun sector determinat de la població, sobre una
localitat concreta, o sobre un aspecte molt puntual dels usos lingüístics, com la
retolació destabliments o els usos lingüístics a les benzineres.
Treballs
becats per la DGPL o treballs presentats als premis atorgats per aquesta (com el premi A.
M. Badia i Margarit a la recerca empírica sociolingüística, o el premi J. McDowell a la
innovació i la recerca en lensenyament de langlès com a llengua estrangera,
o del català com a llengua primera o segona). Atesa la temàtica específica
daquesta publicació, no parlarem dels treballs que fan referència a aspectes de
didàctica, que han estat tractats àmpliament en els diferents números de Noves SL i Llengua
i Ús.
Treballs
resultants de les estades de pràctiques destudiants de la Facultat de Ciències
Polítiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir de 1996.
En el gràfic
2 apareixen reflectides les proporcions dels treballs de què disposem segons el seu
origen:
Els blocs més
importants corresponen als encàrrecs externs (més duna tercera part) i als premis
atorgats per la DGPL. En el futur, la proporció daquests treballs baixarà, atesa
la reorientació dels premis, que seran atorgats conjuntament amb lInstitut dEstudis
Catalans (IEC) a partir del proper any.
2. Explicació dels treballs
Tal com dèiem
més amunt, en aquest article no disposem de prou espai per donar informació detallada de
cadascun dels treballs que esmentarem, ni tampoc fóra adient. Qui tingui interès per
algun treball en concret, pot trobar la informació sobre els objectius, la metodologia i
el procediment de recollida dinformació en lannex 1 (PDF
81 k). Dels treballs dels quals hagi resultat una publicació, i dels articles apareguts
que se nhan derivat, en donem referència a la bibliografia.
2.1 Treballs de caire general
En aquest
bloc destaquen:
Els dos
estudis sobre les dades dels censos de 1991 i 1996, coordinat el primer per Modest Reixach
(Reixach, 1997) i el segon per F. Xavier Vila (Vila, 2000). En el primer
sanalitzaven les dades lingüístiques dels censos de les tres autonomies
catalanòfones. En el segon sestudiaven únicament les dades de lEnquesta
Oficial de Població de Catalunya de 1996, feta per tal dobtenir les dades de
competència lingüística i mobilitat forçada, entre altres, atès que no es podien
incloure en els padrons municipals. En aquesta ocasió, per primer cop, hi havia un
capítol dedicat al coneixement de laranès a la Val dAran. Aquests dos
treballs donen continuïtat a la sèrie destudis de les dades dels censos
lingüístics de 1981 i 1986.
Diverses
enquestes a mostres de població adulta amb diferents objectius:
a. Dissenyar i
elaborar lINUSCAT (Índex de lÚS del CATalà), indicador que consta dun
doble component, un dobjectiu a partir de diverses fonts estadístiques, i un altre
de subjectiu, obtingut per enquesta. Es van fer tres treballs: Inuscat 1994. Estudi
subjectiu. La parla de la gent. Ús del català i producció cultural (J. Aragay i J.
Sabaté); Inuscat 1995: Estudi subjectiu i Estudi objectiu: El món socioeconòmic i
l'Administració (J. Aragay, J. Sabaté i R. Mur) i Inuscat 1996: Estudi subjectiu.
Estudi objectiu / subjectiu: La societat civil catalana i l'ús del català (J. Aragay
i R. Mur).
b. Conèixer els usos interpersonals orals de la població adulta, tant en lambient
familiar com en lambient laboral, amb una mostra de 3.323 persones de 15 o més anys
que representen població general, a les quals es va accedir per entrevista telefònica,
el 1997. Es va plantejar com un estudi paral·lel al cens lingüístic efectuat lany
anterior que complementava les dades de coneixement amb dades dusos lingüístics
interpersonals. (El citem més endavant com a estudi DYM 97).
c. Avaluar el grau dacceptació de pel·lícules en català per part de la població
adulta de Catalunya, amb una enquesta feta el 1997 a 1.707 persones de 15 o més anys que
representen la població general, i no solament la que assisteix amb una certa regularitat
al cinema, a la qual es va accedir mitjançant entrevista telefònica.
d. Conèixer quina era lopinió de la població catalana respecte a la política
lingüística de la Generalitat i sobre laplicació de la Llei 1/1998, de 7 de
gener, de política lingüística, un any després de laprovació daquesta.
|