L’aparellament de veus disfressades: una prova clàssica en el mesurament formal de les actituds lingüístiques,
per Marina Solís Obiols

5. Conclusions

Un cop hem donat compte, de manera molt breu, de les principals qüestions plantejades entorn de l’aplicació de la prova d’aparellament de veus disfressades en els estudis sobre actituds lingüístiques, en destaquem els aspectes següents:

i) l’ús d’una metodologia de tipus directe o indirecte, que ha provocat un debat.

ii) el possible aflorament d’estereotips inexistents en la pràctica sobre les varietats lingüístiques enregistrades;

iii) el caràcter experimental de la prova;

iv) la crítica envers un plantejament monoestilístic de la prova;

Tenint en compte aquestes qüestions, intentarem de donar algunes solucions per tal de subsanar aquestes mancances metodològiques.

Així, pel que fa al primer apartat (i), el fet d’optar per l’ús d’una metodologia de tipus indirecte com la prova d’aparellament de veus disfressades respon al fet que s’aconsegueix un major grau d’introspecció personal que comporta, alhora, unes respostes menys racionals i, per tant, menys condicionades, i espontànies i/o sinceres.

Pel que fa al segon aspecte (ii), el mateix Lambert (1967: 343-44) ens dóna la resposta, tenint present aquesta possible limitació metodològica:

"a technique has been developed that rather effectively calls out the stereotyped impressions that members of one ethnic linguistic group hold of another contrasting group. The type and stregth of impressions depends on characteristics of speakers –their sex, age, the dialect they use, and very likely, the social-class background as this is revealed in speech style. The type of reaction and ajustments listeners must make to those who reveal, though in their speech style, their likely ethnic group allegiance is suggested by the traits that listeners use to indicate their impressions".

A més, per a llimar algunes de les mancances presentades en els apartats iii) i iv) es podria dur a terme l’enregistrament dels textos-estímuls orals –almenys un parell de converses— amb uns textos bilingües (català i castellà, per exemple) o bidialectals (dialecte central i nord-occidental, del català) en un context formal (ús de la varietat estàndard, p. e.: una conversa entre un estudiant i un professor sobre un llibre de lectura en una classe) i informal (ús de la varietat no estàndard, p. e.: conversa entre dos amics sobre una pel·lícula comercial entre dos amics). Així, l’enregistrament d’aquests textos contextualitzats estilísticament, permeten subsanar alguns dels trets de la prova que més sobresurten pel seu caràcter experimental i permet l’avaluació multiestilística de les persones enregistrades.

De manera complementària a l’aplicació de la prova, l’ús de l’entrevista semidirigida amb algunes de les persones enquestades permetria els aspectes següents:

i) el discurs de les persones entrevistades sobre diferents aspectes relacionats amb el nostre centre d'interès; un discurs que, pel fet de ser oral és molt més detallat i també espontani (o sincer), cosa que reforçaria aquesta, diguem-ne "necessitat" per a l’obtenció fidedigna de dades en l’estudi de les actituds lingüístiques.

ii) el plantejament de situacions de comportament lingüístic contextualitzades en situacions reals i experimentades per les persones entrevistades, ja que el caràcter semidirigit de l’entrevista així ho permet;

iii) la introducció de situacions de la vida quotidiana no experimentades per la persona entrevistada, i d’interès per al comportament lingüístic: en relació amb els mitjans de comunicació, davant un personatge de la vida política,...

D’aquesta manera, també es podrien ratificar o contrastar els resultats derivats del qüestionari de la prova d’aparellament de veus disfressades, des d’una perspectiva qualitativa, i atenent al component conatiu de les actituds lingüístiques.

Finalment, voldríem dir que les llacunes teòriques i metodològiques en els estudis sobre actituds lingüístiques, i les poques aportacions tant des de la sociolingüística com de la psicologia social del llenguatge en aquest sentit, continuen alimentant les mancances en l’aplicació i el desenvolupament metodològics, cosa que repercuteix, sens dubte, en el grau de fiabilitat i de significació de les dades obtingudes en aquests estudis.