L’aparellament de veus disfressades: una prova clàssica en el mesurament formal de les actituds lingüístiques,
per Marina Solís Obiols

Els estudis sobre actituds lingüístiques són d’un interès especial per a la sociolingüística. A partir del mesurament formal d’aquestes i dels resultats que se’n deriven es pot preveure el comportament lingüístic dels membres d’un determinat grup social pel que fa a l’ús de varietats lingüístiques en situacions de bilingüisme o bidialectalisme.
En el marc de la metodologia utilitzada en el camp de les actituds lingüístiques, aquest article se centrarà en la descripció i crítica bibliogràfica de la coneguda prova d’aparellament de veus disfressades (matched guise technique). La prova consisteix, a grosso modo, a demanar a les persones entrevistades que valorin les qualitats personals d’uns parlants enregistrats en cinta magnetofònica en què un mateix parlant utilitza diferents varietats lingüístiques. Aquesta prova ha estat utilitzada abastament en els estudis i recerces sobre actituds lingüístiques, tant en l’àmbit de la sociolingüística internacional com catalana. (1)

versió per imprimir en PDF. 91 k

1. Introducció

2. Actituds lingüístiques i comportament lingüístic

3. Els mètodes directes i indirectes

4. La prova d’aparellament de veus disfressades

5. Conclusions

6. Bibliografia

1. Introducció

Els estudis sobre actituds lingüístiques són interesants per a la sociolingüística, tal com dèiem més amunt, per la seua capacitat per a "predir" un determinat comportament lingüístic: l’elecció d’una llengua en comunitats multilingües, la lleialtat lingüística, el prestigi lingüístic...

Amb tot, paradoxes de la ciència han fet que des dels estudis sobre sociolingüística no s’hagen dedicat recerques serioses, tant des d’un punt de vista teòric com metodològic, al treball sobre les actituds lingüístiques, lligades estretament a la psicologia social del llenguatge. (2) A més, els intercanvis de coneixements teòrics i metodològics entre aquestes dos disciplines entorn de les actituds lingüístiques han estat pocs i pobres, ja que tant la sociolingüística com la psicologia social del llenguate han seguit camins paral·lels, tanmateix quan les obligades aportacions recíproques entre les dos disciplines han fet acte de presència (veg. Agheyisi&Fishman, 1970; Cooper&Fishman, 1974). (3)

2. Actituds lingüístiques i comportament lingüístic

Pel que fa a l’estudi sobre les actituds lingüístiques s’han desenvolupat diferents teories, (4) de les quals, principalment, sobresurten dos: la mentalista i la behaviorista, segons el seu concepte d’actitud. (5) Mentre que el corrent mentalista propugna les actituds lingüístiques com a estats mentals i neurals de disposició (Allport, 1967), no directament observables, però inferibles gràcies a uns estímuls apropiats, el corrent behaviorista considera les actituds com a conductes o respostes a una situació determinada (Agheyisi&Fishman, 1970).

Amb tot, alguns autors com ara Bierbach (1988), conclouen que a l’hora de dur a terme les recerques empíriques, aquestes dos escoles presenten diferències poc significatives.(6)

Un dels aspectes, però, que sí que diferencien els dos corrents des del punt de vista teòric, és la concepció multicomponencial o unicomponencial de les actituds lingüístiques: per als behavioristes, les actituds solament presenten un component, l’afectiu, mentre que per als mentalistes, les actituds presenten tres components: l’afectiu, el conatiu i el cognitiu. Els estudis de Lambert i el seu equip de treball de la Universitat canadenca de McGrill sobre psicologia social del llenguatge, i pioners pel que fa al desenvolupament i l’aplicació de la prova d’aparellament de veus disfressades, es basen en aquesta teoria multicomponencial.

Axí, el corrent behaviorista presenta un greu inconvenient científic perquè, només amb el component afectiu no es pot preveure la conducta verbal (ni cap altra cosa) (López Morales, 1989) al contrari que en el cas del corrent mentalista. La capacitat predictiva sobre el comportament lingüístic de les concepcions mentalistes les ha convertit en les preferides a l’hora d’establir models teòrics sobre les actituds lingüístiques.

3. Els mètodes directes i indirectes

L’inici de l’interès sobre l’estudi de les actiuds lingüístiques com a variable en els estudis de sociolingüística té el seu origen en els treballs de Lambert --ja un clàssic--, qui, tal com dèiem abans, juntament amb altres col·laboradors va experimentar la prova d’aparellament de veus disfressades, de tipus indirecte, en el context quebequès on a partir de la gravació d’uns textos per individus bilingües en francès i en anglès, aquests van ser avaluats per "jutges", de L1 (o primera llengua) francès o anglès, amb la intenció de posar de manifest les inclinacions i les preferències sobre la personalitat d’aquests –o tot el contrari--, aspectes determinats en última instància per la varietat lingüística utilitzada cada cop pels individus enregistrats (Lambert, 1960; 1967). (7)