Observem, doncs, que la variable que sempre ocupa el primer lloc és la representació del castellà, seguida de la representació del català, encara que en l'anàlisi de regressió no apareix. La xarxa social en català ocupa el segon lloc en aquesta darrera anàlisi i el tercer en les altres dues. La xarxa social en l'altra llengua, en castellà, també apareix en les tres tècniques: ocupa el tercer lloc en l'anàlisi de regressió i el quart en les altres dues. Finalment, només apareix el grup de referència en l'anàlisi de regressió, aquesta variable també formava part del nostre model, l'esquema del qual hem presentat en la figura 1.

A més de les anàlisis de dades de les anomenades explicatives, com les que acabem de comentar (les correlacions, les anàlisis discriminants i de regressió múltiple) hem afegit una altra tècnica, proposada per Rakotomalala (1997 i 2000), perquè ens serà de molta utilitat atès que permet explicar una variable qualitativa a través de variables explicatives, elles mateixes qualitatives discretitzades. Ens referim al coneixement per grafs d'inducció, que és un mètode que consisteix a construir una funció de predicció sota la forma de graf i d'arbre de decisió, i permet explicar o preveure el valor pres per una variable particular anomenada endògena, en funció d'una sèrie de variables anomenades exògenes. En aquesta mateixa revista (Querol, 2001a) hem comentat les característiques d'aquesta tècnica.

Caracteritzem els quatre grups lingüístics que hem establert:

-exclusius catalanoparlants (ECAT);
-més catalanoparlants (+CAT);
-més castellanoparlants (+CAST);
-exclusius castellanoparlants (ECAS);

amb alguna de les variables que hem introduït en la recerca:

Represent = Representació
Transmissió L.= Llengua que li han transmès els pares
Ident. = Identitat
Mot. ins. cat. = Motivacions instrumentals respecte al català
Mot int. = Motivacions integratives
Xar = Xarxa social
Por = Por a ésser assimilat
Bil / U = Bilingüe / Unilingüe
Cat. , Ct. = Català
Cast., Cas. = Castellà
Eur = Europea

De fet, és un procediment semblant al de l'anàlisi discriminant. En primer lloc, vegem en la figura 2 els resultats globals que ens proporciona aquesta nova tècnica.

Aquest quadre ens mostra quins són els segments que permeten identificar millor cada grup. El primer del quals és la representació del castellà. Els dos segons factors que divideixen els dos grups precedents són, d’una banda, la transmissió de la llengua, és a dir, si els pares han parlat o no en català a l’estudiant, de l’altra la representació del català. Observem novament que la representació és la variable que més discrimina els grups, que és el que havíem proposat en les hipòtesis.

Els tercers factors que van dividint aquests subgrups són: la identitat castellana, la identitat europea i en dues ocasions més la transmissió de la llengua. En el quart esglaó intervenen les motivacions instrumentals en català, la xarxa social en castellà, la xarxa social en català, la representació que es fan del castellà i la por d’ésser assimilats pels castellans. En el cinquè nivell trobem les motivacions instrumentals en castellà i la identitat castellana. Si filem encara més prim en el grup dels que parlen català veiem que intervenen encara la identitat amb la llengua (tria en una escala en la qual els dos pols eren: llengua catalana /llengua castellana), identitat bilingüe/unilingüe. I, finalment, la por d’ésser assimilat pels castellanoparlants i les motivacions integratives en castellà.

Per tant, observem que de les variables de les hipòtesis (excepció feta del grup de referència, perquè no era una variable numèrica) tant la representació de les llengües com les xarxes socials ocupen sempre un esglaó igual o inferior al quart. És a dir, hem trobat una nova via de confirmació de la nostra proposta a través dels grafs d'inducció. Aquesta nova tècnica de coneixement ens permet perfilar les característiques de cada grup. Vegem-ho en el quadre 6. En aquest quadre es mostren quins són els segments que millor permeten identificar cada grup. D’entre els possibles segments, es comenten els que, amb un nombre suficient d’efectius, permeten aïllar millor al col·lectiu que es vol descriure (apareixien marcats en la figura 2). El nombre d’estudiants que entren en l’anàlisi és de 357, els percentatges que es mostren es refereixen a cadascun dels grups i les escales que s’utilitzen són totes de l’1 al 10.