Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística catalana


Usos i representacions socials de les llengües a les Illes Balears, per Ernest Querol


CONTINUA


Taula 1. Mostra obtinguda segons tots els estrats (continuació)

INSTITUTS PÚBLICS

Illa i població

Tipus d'aglome-
ració

Titularitat del
centre

Orient. ling.

Estrat
social

Total enques-
tes

% respecte a la mostra

Biel Martí

Menorca

Ferreries

Rural

Pública

Cat.

Mitjà

15

3,4 %

Sa Colomina

Eivissa

Eivissa

Urbà

Pública

Cast.

Mitjà

28

6,3 %

Joan Alcover

Mallorca

Palma

Palma

Centre

Pública

Equili-
brada

Alt

21

4,7 %

Francesc de Borja

Mallorca

Palma

Palma Perifèria

Pública

Cast.

Baix

20

4,5 %

Ramon Llull

Mallorca

Palma

Palma Centre

Pública

Cast.

Mitjà alt

28

6,3 %

Arxiduc Lluís

Mallorca

Palma

Palma Centre

Pública

Cast.

Mitjà

22

4,9 %

Josep Sureda i Blanes

Mallorca

Palma

Palma Perifèria

Pública

Equili-
brada

Mitjà baix

23

5,2 %

Capdepera

Mallorca

Capdepera

Rural

Litoral

Pública

Equili-
brada

Mitjà

35

7,9 %

Guillem Colom

Mallorca

Sóller

Rural Interior

Pública

Equili-
brada

Mitjà

25

5,6 %

Llucmajor

Mallorca

Llucmajor

Urbà

Pública

Cat.

Mitjà

25

5,6 %

Pel que fa al tractament estadístic, el realitzem a partir del paquet habitual en la investigació en ciències socials, l'Statistical Package of Social Science (SPSS) en la seva versió 8.0 (programari registrat). Apliquem als resultats del treball de camp les anàlisis de freqüències i percentatges de cada variable (anàlisi univariable), el creuament de dues variables (anàlisi bivariable) i l’anàlisi multivariable: anàlisi discriminant i de regressió múltiple. També fem servir un nou mètode de tècniques d'inducció per grafs, SIPINA: Sistema Interactiu per als Processos d'Interrogació No-Arborescent, que comentarem a l'apartat 5.2.2.

Dividirem l'exposició dels resultats que hem obtingut atenent a la seva finalitat: descriptiva, explicativa o predictiva.

5. Resultats

5.1 Resultats descriptius

El coeficient de fiabilitat de l'enquesta va des de .9282 de l'escala sobre la identitat fins a .9808 de l'escala sobre les representacions socials de les llengües.

Respecte a les llengües apreses, la primera llengua dels alumnes és el castellà en el 56,7% dels casos, el català en el 39,5%. Hem de tenir present, però, que hi ha el 0,9% d’alumnes que no hem pogut classificar perquè no havien complimentat bé l’enquesta. Pel que fa a la segona llengua apresa és el català en el 50,9% dels casos i el castellà en el 40,8%. Han après una altra llengua diferent el 8,3%. La primera llengua dels pares (només els barons) és el català en el 37,5%, un percentatge 2 punts més baix que en els alumnes. El castellà ho és en el 55,5% dels pares. N’han après una altra el 7%. Pel que fa a les mares, els percentatges són més alts que en els pares respecte a l’aprenentatge del català: 38,8%. Tanmateix, la majoria, un 52,6% ha après el castellà com a primera llengua. Han après una altra llengua el 8,6% de les mares. Respecte a la segona llengua apresa, ens adonem que només adquireixen el català un 38,3% de pares i un 39,2 % de mares. I no n’aprenen cap altra que la primera un 12,2% de pares i un 17,9% de mares.

La transmissió lingüística intergeneracional

Les dades generals respecte a la llengua que han parlat els pares als alumnes enquestats ens mostren que quan els dos progenitors són catalanoparlants només han transmès el castellà en tres casos, que representen un 2,4%, mentre que el 97,6% han transmès el català. Si tots dos són castellanoparlants, el 4,2% han parlat en català a la seva descendència. Així, el 95,2% ha transmès el castellà. I un 0,5% (un cas) ha transmès una altra llengua diferent.


4 de 12