|
Taula 1. Mostra obtinguda
segons tots els estrats (continuació)
INSTITUTS PÚBLICS |
Illa i població |
Tipus d'aglome-
ració |
Titularitat del
centre |
Orient. ling. |
Estrat
social |
Total enques-
tes |
% respecte a la mostra |
Biel Martí |
Menorca
Ferreries |
Rural |
Pública |
Cat. |
Mitjà |
15 |
3,4 % |
Sa Colomina |
Eivissa
Eivissa |
Urbà |
Pública |
Cast. |
Mitjà |
28 |
6,3 % |
Joan Alcover |
Mallorca
Palma |
Palma
Centre |
Pública |
Equili-
brada |
Alt |
21 |
4,7 % |
Francesc de Borja |
Mallorca
Palma |
Palma Perifèria |
Pública |
Cast. |
Baix |
20 |
4,5 % |
Ramon Llull |
Mallorca
Palma |
Palma Centre |
Pública |
Cast. |
Mitjà alt |
28 |
6,3 % |
Arxiduc Lluís |
Mallorca
Palma |
Palma Centre |
Pública |
Cast. |
Mitjà |
22 |
4,9 % |
Josep Sureda i Blanes |
Mallorca
Palma |
Palma Perifèria |
Pública |
Equili-
brada |
Mitjà baix |
23 |
5,2 % |
Capdepera |
Mallorca
Capdepera |
Rural
Litoral |
Pública |
Equili-
brada |
Mitjà |
35 |
7,9 % |
Guillem Colom |
Mallorca
Sóller |
Rural Interior |
Pública |
Equili-
brada |
Mitjà |
25 |
5,6 % |
Llucmajor |
Mallorca
Llucmajor |
Urbà |
Pública |
Cat. |
Mitjà |
25 |
5,6 % |
Pel que fa al tractament
estadístic, el realitzem a partir del paquet habitual en la investigació en ciències
socials, l'Statistical Package of Social Science (SPSS) en la seva versió 8.0 (programari
registrat). Apliquem als resultats del treball de camp les anàlisis de freqüències i
percentatges de cada variable (anàlisi univariable), el creuament de dues variables
(anàlisi bivariable) i lanàlisi multivariable: anàlisi discriminant i de
regressió múltiple. També fem servir un nou mètode de tècniques d'inducció per
grafs, SIPINA: Sistema Interactiu per als Processos d'Interrogació No-Arborescent, que
comentarem a l'apartat 5.2.2.
Dividirem
l'exposició dels resultats que hem obtingut atenent a la seva finalitat: descriptiva,
explicativa o predictiva.
5. Resultats
5.1 Resultats descriptius
El coeficient
de fiabilitat de l'enquesta va des de .9282 de l'escala sobre la identitat fins a .9808 de
l'escala sobre les representacions socials de les llengües.
Respecte a les
llengües apreses, la primera llengua dels alumnes és el castellà en el 56,7% dels
casos, el català en el 39,5%. Hem de tenir present, però, que hi ha el 0,9%
dalumnes que no hem pogut classificar perquè no havien complimentat bé
lenquesta. Pel que fa a la segona llengua apresa és el català en el 50,9% dels
casos i el castellà en el 40,8%. Han après una altra llengua diferent el 8,3%. La
primera llengua dels pares (només els barons) és el català en el 37,5%, un percentatge
2 punts més baix que en els alumnes. El castellà ho és en el 55,5% dels pares.
Nhan après una altra el 7%. Pel que fa a les mares, els percentatges són més alts
que en els pares respecte a laprenentatge del català: 38,8%. Tanmateix, la majoria,
un 52,6% ha après el castellà com a primera llengua. Han après una altra llengua el
8,6% de les mares. Respecte a la segona llengua apresa, ens adonem que només adquireixen
el català un 38,3% de pares i un 39,2 % de mares. I no naprenen cap altra que la
primera un 12,2% de pares i un 17,9% de mares.
La transmissió lingüística
intergeneracional
Les dades
generals respecte a la llengua que han parlat els pares als alumnes enquestats ens mostren
que quan els dos progenitors són catalanoparlants només han transmès el castellà en
tres casos, que representen un 2,4%, mentre que el 97,6% han transmès el català. Si tots
dos són castellanoparlants, el 4,2% han parlat en català a la seva descendència. Així,
el 95,2% ha transmès el castellà. I un 0,5% (un cas) ha transmès una altra llengua
diferent. |