Els tipus de comportaments lingüístics (6) són el resultat de la interacció d’un conjunt de representacions socials que es fa el subjecte. Hi té particular importància la interacció entre les tres següents:

-la representació de cadascuna de les llengües en presència
-la representació de la xarxa interpersonal de comunicació
-la representació del grup social de referència

3.1.2 Subhipòtesis

Subhipòtesi 1a: Existeix una correlació positiva entre la representació de les llengües en contacte i la xarxa social individual: com més compacta serà la xarxa social en català (és a dir, més possibilitats de contacte amb els catalanoparlants) (7) la representació en aquesta llengua serà més elevada.

Subhipòtesi 2a: La representació de les llengües (i per tant les xarxes socials) estaran correlacionades amb l’ús d’aquests idiomes en contacte.

Subhipòtesi 3a: La representació de la llengua catalana percebuda pels catalanoparlants serà globalment major que la que perceben els castellanoparlants respecte a la llengua catalana.

Subhipòtesi 4a: La interacció entre la xarxa social i les representacions de les llengües estarà condicionada pel grup social de referència. És a dir, aquest marcarà la percepció dels grups lingüístics. Es produirà, doncs, un desig de convergència o de divergència respecte al propi grup. La voluntat de distinció dels castellanoparlants, en relació al seu grup, serà la necessitat d’integració en la xarxa social dels catalanoparlants.

L'instrument de recerca que hem fet servir ha estat l’enquesta, principalment perquè volíem comparar els resultats a què s'arribava amb el concepte d'actitud lingüística i aquests sempre eren quantitatius.

La base de la mostra són els alumnes de quart d’ESO de les Illes Balears, tant de centres públics com privats.

El punt de partida de la nostra investigació empírica ja centrava el camp d’anàlisi en l’educació secundària, que era l’àmbit del nostre treball com a ensenyants, amb la finalitat de poder formular diferents propostes didàctiques per a unes altres recerques. Es va decidir que la població a analitzar fossin alumnes de quart d’ESO. Les raons foren diverses. Però, sobretot, va influir que aquesta és l’edat de finalització de l’educació secundària obligatòria i, per tant, tots els alumnes escolaritzats arriben en aquest nivell. Aquesta característica de cruïlla, de pas preceptiu, li confereix uns trets especials, atès que les prospeccions didàctiques per a les diferents possibilitats a prendre per l’alumne han de partir d’aquest punt. Bé per continuar amb el Batxillerat, per estudiar Cicles Formatius o bé per incorporar-se al món del treball. En aquest darrer cas, també hi pot haver alguna possibilitat de cursos de perfeccionament o, si més no, servirà per poder extreure dades sociolingüístiques d’interès per a l’anàlisi de les futures predisposicions i usos de les diferents llengües. Una altra raó per triar el darrer curs fou que, atesa la complexitat del qüestionari, era preferible una edat més madura.

L’interval de confiança que hem triat per moure’ns dins la mostra és de dues sigmes, és a dir de 95,5%; que és l’habitual amb què es treballa, i indica que els valors de l’univers han de trobar-se en aquest espai quantitatiu format per la mitjana, el percentatge obtingut ±2 (més o menys el 2%). Aquest error mostral no representa res més que l’error estadístic màxim de la mostra, i a més genèric, perquè és vàlid per al conjunt de totes les distintes mostres de la mateixa grandària que es puguin prendre de la mateixa població.

Com ja hem avançat, són els alumnes de quat d’ESO de totes les Illes Balears, tant de centres públics com privats. A partir de la població escolaritzada el curs 2001-2002 de quart d’ESO, de totes les Illes Balears, vam establir quina havia d’ésser la població perquè el mostreig fos representatiu.