NOVES SL. ESTIU 2002. USOS I REPRESENTACIONS SOCIALS DE LES LLENGÜES A LES ILLES BALEARS (1)


	Sociolingüística catalana

Estiu 2002



			Usos i representacions socials de les llengües a les Illes Balears, per Ernest Querol

En aquest article presentem les dades que hem obtingut el mes d'octubre de l'any 2001 en una recerca sobre una mostra representativa d’alumnes de quart d'ESO de les Illes Balears. Hi trobareu des de la descripció de l'ús del català, passant per l'explicació (el comportament de les principals variables que l'afavoreixen) i fins i tot podreu llegir les prospeccions que aquestes dades ens permeten fer atesa la validesa del model ja confirmada amb la comparació de les dades obtingudes els anys 1993 i 2000 a Catalunya, el 1998 al País Valencià i actualment a Andorra.

versió per imprimir en PDF. 123 k

Sumari

1. Introducció

2. Objectius

3. El nou marc teòric

4. Metodologia

5. Resultats
5.1. Descriptius
5.2. Explicatius
5.3. Predictius

6. Conclusions

7. Bibliografia

1. Introducció

Una de les principals finalitats de les recerques en ciències socials és arribar a la predicció. En el model que nosaltres hem dissenyat hi arribem, però abans presentarem la descripció dels usos de les llengües, l'explicació d'aquests usos i, finalment, la predicció dels usos futurs que comentem.

2. Objectius

Respecte al nivell de la descripció, volem conèixer els usos de les llengües dels estudiants de quart d'ESO. Pel que fa a l'explicació, ens interessa saber quines són les principals variables que afavoreixen l'ús del català. I respecte a la predicció, coneixerem quines són les perspectives d'ús que marca el nostre model teòric i metodològic. Al capdavall, doncs, pretenem poder corroborar una altra vegada aquest nou model, cosa que ja vam aconseguir a Catalunya, el 1993 i el 2000, al País Valencià el 1998 i, com dèiem, ara estem provant a Andorra. (1)

3. El nou marc teòric

Per a obtenir aquesta mena de dades explicatives i predictives ens ha calgut bastir un nou model teòric perquè els resultats que proporcionava la utilització del concepte d'actitud lingüística no eren estadísticament significatius (Wicker 1969). Hem presentat aquesta nova proposta en llocs molt diversos, inclosa aquesta mateixa revista (Querol 2001a). (2)

En la figura número 1 resumirem el nostre model teòric per a estudiar els usos de les llengües (variable dependent). Les següents variables independents seran:

-les representacions socials de les llengües, (3)
-les representacions socials dels grups de referència (4) i
-les representacions socials de les xarxes socials. (5)

Figura 1. Relacions entre les variables independents i la variable dependent (l’ús de les llengües)

relacions entre les variables independents i la variable dependent
Font: elaboració pròpia

Totes les variables independents es relacionen entre elles i també amb la variable dependent, és a dir, es retroalimenten. Les hipòtesis que vam plantejar des del primer moment se centraven en les relacions entre totes elles. Vegem-les en l'epígraf següent.


	1 de 12