E ns podem preguntar què impliquen
aquests resultats:
1. Si
lús de la llengua va lligat a la xarxa social i aquesta va minvant progressivament
en la transmissió generacional, el nombre de parlants anirà també reduint-se.
2. Si
lús de la llengua correlaciona principalment amb la representació daquesta,
i no està tan lligada a la xarxa social, en la mesura que la representació sigui
elevada, augmentarà el nombre de nous parlants. O bé com en el cas de les Balears, si
disminueix la representació del castellà, que és correlativa a la del català,
augmentarà lús del català.
Les
conseqüències daquests resultats són clares: per invertir un procés de
substitució lingüística caldrà tractar:
1. Que la
variable que més correlacioni amb lús sigui la representació social;
2. Que la
transmissió generacional no sigui negativa per a la llengua en retrocés o en perill de
retrocés.
No entrarem a
considerar les mesures que caldrà prendre per afavorir un canvi en la tendència actual.
Només afirmarem, per acabar, que la validació en el context balear del nostre model
teòric i metodològic ens forneix duna eina molt productiva per a lestudi
dels processos de substitució lingüística i per a projectar estratègies per a la seva
inversió. I no sols això, aquests avenços en el camp de la sociologia de la llengua
poden ésser de molta utilitat en altres camps de les ciències socials.
Comptat i
debatut, tots aquests fruits garanteixen el model proposat. És a dir, podem explicar
força bé les tries lingüístiques que fan els parlants. Sabem que tot és millorable,
però del que no tenim cap dubte és que hem fet una passa o unes passes per esbrinar els
motius de lús del català a les Illes Balears, que era la nostra principal
finalitat.
7. Bibliografia
MERTON, R.
K. i KITT, A. S. (1950): "Contributions to the theory of reference group
behavior", dins Merton, R. K. i Lazarsfeld, P. F.: Continuities in social resarch:
studies in the scope and method of the American soldier, Glencoe, Ill, Free Press.
JODELET, D.
(1989): "Représentations sociales: un domaine en expansion", dins Jodelet, D. Les
représentations sociales. Paris: Presses Universitaires de France.
QUEROL, E.
(2002a): "Els valencians i el valencià: comparació amb els catalans i amb
els balears", conferència marc per al Tercer Congrés de l'Escola Valenciana,
València, 2002 [en premsa].
QUEROL, E.
(2002b): Els catalans i el català. Usos i representacions socials. Barcelona:
Ed. Empúries [en premsa].
QUEROL,
E. (2001a): "Evolució dels usos i de les representacions
socials de les llengües a Catalunya (1993-2000)". Noves
SL, Estiu 2001. http://www.gencat.cat/llenguna/noves
QUEROL, E.
(2001b): "A new model for the Evaluation of Language Planning. A case Study:
Catalonia (1993-2000)" Sociolinguistica [en premsa]. |