Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Metodologia sobre la recerca sociolingüística


L'ús del català a les estacions de servei de Catalunya. Pautes metodològiques,
per Josep Lluís C. Bosch, Jaume Farràs i Diego Torrente


CONTINUA


Hem construït també un segon índex –índex 2, o índex d’ús en la documentació escrita-, pel qual es recull l’ús del català en la documentació comercial. Mitjançant aquest segon índex observem com es comuniquen els responsables de les estacions amb la companyia subministradora del carburant. Hem d’indicar que aquest segon índex només s’ha pogut processar en aquells casos que els entrevistats hagin volgut (o pogut) respondre a la pregunta que els formulàrem.

Hem construït finalment un tercer índex. Observa aquest índex 3 l’ús oral del català per part de les persones amb qui hagi interactuat l’observador durant el procés d’observació: el caixer/a i l’encarregat/da. L’anomenem índex 3, o índex d’ús del català oral.

2.3. L’ús del català als rètols: càlcul, interpretació i resultats de l’índex 1

Per tal de dibuixar un perfil de l’ús del català en la retolació de les estacions de servei proposem com a indicador un índex construït en base a sumar la presència de retolació en català en tot un conjunt d’ítems o estímuls lingüístics observats en àmbits del recorregut d’observació de l’estació de servei. Es tracta d’un índex selectiu ja que només contempla els casos on s’hagi observat l’ús del català en la cartelleria, la qual cosa exclou altres possibles plantejaments d’ús com l’ambiguïtat o el recurs al bilinguïsme. Cal recordar que qualsevol valor o número-índex representa una situació complexa ja que és resultat d’una raó, i representa en aquest cas la proporció de presència del català envers el nombre total de cartells observats.

Ni totes les estacions de servei ni tots els cartells són naturalment iguals. Les estacions de més dimensió i espai poden mostrar més cartells a les seves parets, i/o els cartells podrien ser més grans. Hem seleccionat només aquells cartells que considerem vitals per a la comunicació. Per a la construció de l’índex d’ús del català en la retolació, hem utilitzat les dades dels rètols o ítems següents en cadascun dels àmbits. Així:

Cartells observats en l’àmbit de l’entrada de l’establiment:

Llengua del rètol de preus

De l’àmbit dels sortidors o àrea d’aprovisionament s’han escollit:
Llengua del rètol del nom dels productes
Llengua del rètol del preu i volum
Llengua de les instruccions de funcionament dels sortidors
Llengua de l’anunci sonor dels productes (com a rètol sonor)
Llengua del cartell de prohibit fumar
Llengua del cartell d’apagar els llums
Llengua del cartell d’apagar el motor
Llengua del cartell de fulls de reclamacions disponibles (rètol obligatori)
Llengua del cartell de jocs de mesures disponibles (rètol obligatori)
Llengua en altres avisos i rètols

Rètols observats en l’àmbit de la caixa:

Llengua del rètol de Caixa
Llengua a les instruccions de pagament
Llengua dels expositors vora-rere la caixa

Rètols vistos a l’àmbit de l’oficina o la botiga:

Llengua del rètol comercial
Llengua dels preus de producte del linial
Llengua de les referències dels productes del linial
Llengua dels anuncis d’ofertes
Llengua dels anuncis d’articles de nevera

Anuncis analitzats abans de sortir de l’estació:

Llengua de l’anunci a les màquines de gel
Llengua de l’anunci d’aparells d’aire/aigua
Llengua de les instal.lacions Tren de rentat on n’hi havia

Els ítems exclosos directament en la construcció de l’índex són els de l’àmbit de serveis, pel gran predomini de pictogrames que hi ha. En la creació d’aquests índexs hem exclòs també els valors d’aquelles situacions que es donen amb poca assiduïtat, cas dels anuncis sonors a les màquines de tabac, l’horari d’obertura/tancament de la botiga o els rètols anunciadors de l’horari de funcionament de l’àrea de servei. (4)

Com a indicador d’informació lingüística, mantenim incloses també les dades lingüístiques obtingudes en observar la llengua en què hi ha els rètols dels fulls de reclamacions i el del joc de mesures, atès que la seva presència és obligada en un lloc clar i visible a l’estació, tot i que sovint no sigui així.

Fetes aquestes matisacions, vegem els resultats de la taula elaborada mitjançant l’índex 1, l’ús del català en la retolació (5). Observem la distribució que presenta aquest índex per a cadascuna de les estacions de servei entrevistades al quadre adjunt.

La interpretació que pot extreure’s dels resultats d’aquest índex es basa en la corba de probabilitat de trobar retolació en català a les estacions de servei del Principat. Així, el valor 1,00 denota que dels 22 rètols revisats en una mateixa estació de servei la seva totalitat eren en català –dada que només es dóna en l’1,2% de les estacions estudiades-; en canvi, el valor 0,00 (zero) significaria que dels 22 rètols a observar no n’hi havia cap en català –fenomen que es produeix en el 25% de les estacions de servei del Principat- i/o que no existia cap rètol. El cas de 0,50 com a valor índex, vol dir que la meitat de rètols són en català. Cal llavors saber quantes estacions de servei tenen la meitat de rètols en català ja que pot interpretar-se de dues formes diferents. Primera: almenys el 5,1% de les estacions visitades tenen com a mínim i en mitjana 1 de cada dos cartells en català, o segona: el 94,9% de les estacions visitades no arriben a tenir la meitat dels seus rètols en català.


4 de 7