Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Metodologia sobre la recerca sociolingüística


L'ús del català a les estacions de servei de Catalunya. Pautes metodològiques,
per Josep Lluís C. Bosch, Jaume Farràs i Diego Torrente


CONTINUA


2. La creació d’índexs d’ús del català per al sector dels carburants

2.1. Introducció

Una forma metodològica de sintetitzar l’ús lingüístic del català en els diversos àmbits d’actuació del sector dels carburants és construir, aplicar i interpretar un valor anomenat índex que aglutini l’ús que es fa del català en els diferents àmbits considerats. Amb el benentès que l’aplicació i la interpretació d’un índex ha de ser fàcil, altrament perdria la seva raó de ser. En el moment d’iniciar la recerca, el sector de les estacions de servei i els seus usos lingüístics no disposaven d’estudis previs, la qual cosa exigia crear tots els protocols, fer les exploracions-pilot indispensables i dotar-se d’una eina analítica robusta, en termes comparatius, per a ser aplicada en exploracions posteriors.

El sistema mètric que es pretenia desenvolupar havia de ser fàcil d’aplicar i sòlid en la mesura. Es podria haver avaluat cada estació de servei amb mètodes tradicionals, en una escala de 0 a 10 punts, pensant en les qualificacions escolars, aquest sistema que, en ser similar al mètric decimal, presenta la pressumpta avantatge cognitiva que "tots" el tenim al cap. Ara bé, l’inconvenient és també considerable, ja que hi ha una gran heterogeneïtat tipològica d’estacions de servei, per la qual cosa caldria construir llavors tot un complex sistema de ponderació dels indicadors que formen part de l’índex. I, tot i així, fóra encara discutible l’entrada de sistemes compensatoris en un sistema d’avaluació. Això féu decantar-nos no tant per recórrer a escales d’avaluació sinó per anar anotant trets de les variables a observar, de forma que aquestes observacions puguin resumir-se en una sistema susceptible de comparacions i contrastos estadístics.

Una alternativa al sistema mètric pot molt ben ser un sistema probabilístic, capaç de captar l’absència/presència d’un fet: la presència del català a les estacions de servei. Fou en base a aquest plantejament que es desenvolupà un detallat qüestionari d’observació en què es recull en quina llengua hi ha present un determinat estímul (en forma de veu o de rètol escrit). Es va recollir, per tant, la llengua en què hi havia els diversos rètols, anuncis i/o cartells, fos en català, castellà, bilingüe, ambigu -en els molt nombrosos casos en què es recorre a l’ambiguïtat lingüística-, o al pictograma quan es presentava aquesta estratègia. En el cas d’interaccions espontànies es recollia també en quina llengua s’adreçava a la clientela la persona que hi havia treballant a l’estació de servei.

Aquest sistema de recollida d’informació permet una anàlisi posterior més acurada, ja que la realitat es presenta sovint com a borrosa, i les categories no tenen per què ser excloents en la forma lingüística d’actuar del qui expèn benzina, o de la multinacional petroliera. D’aquesta forma es pot calcular quina és la probabilitat de trobar al Principat un determinat rètol en català en una estació de servei (i a més amb totes les combinacions possibles).

Per tal de fer de l’índex un instrument de mesura útil, es van relacionar tots els possibles rètols que ha d’haver-hi o poden haver-hi en una benzinera. L’observació prèvia d’una petita mostra pot induir a error ja que hi havia estacions on no eren presents cartells d’existència obligada per llei. En endegar la recerca, es van estudiar diversos dissenys d’estacions i la normativa vigent sobre cartelleria. Atès que la dimensió de l’estació de servei i la seva ubicació en la xarxa viària podien tenir influència en la quantitat de cartelleria existent i en l’impacte sobre el ciutadà, es van tractar com a variables independents en l’anàlisi amb l’objectiu de contrastar aquesta possible influència mitjançant l’índex d’ús.

Abans de postular, per últim, una possible influència "subliminal" de la cartelleria en el consumidor des de la perspectiva lingüística, vam recollir informació encara sobre la presència/absència del fet lingüístic. Si sumem tots els cartells d’una estació de servei on és present el català i els dividim pel nombre total de cartells que observem en totes les benzineres tindrem un indicador: la probabilitat de trobar textos en català en aquella estació. Si analitzem la distribució d’aquest indicador per Catalunya obtenim com a resultat la probabilitat de trobar un cartell en català a les benzineres del Principat (amb l’error de mostratge calculat en més/menys). Aquesta estratègia metodològica pot estendre’s també a altres usos del català dins de les àrees de servei, com són altres casos observats: l’ús oral espontani i l’ús escrit en la documentació interna.

Cal recordar que el sistema establert de recollida d’informació s’ha basat en un qüestionari dut a terme en una ruta d’observació sistemàtica que duu a avaluar de la mateixa forma a totes les estacions de servei. Què passa llavors, podem preguntar-nos, amb les benzineres més petites? La dimensió d’una estació de servei està relacionada amb el nombre de sortidors i, sovint aquests, ho estan amb el nombre promig de clients. De forma que, recollint aquesta informació com a dades addicionals, se’n pogué fer ús per a corregir desviacions. Un altre sistema de correcció emprat fou comptabilitzar en l’índex els estímuls que s’han trobat en un nombre important de benzineres. Era una forma d’indicar que existien en alguna o altra llengua o en forma pictogràfica.

2.2. Presentació de tres índexs d’ús

L’extrema diversitat del sector carburants deguda a l’estructura que presenta per marques, per la ubicació i pel tamany dels establiments, així com per l’heterogeneïtat en les formes de venda i en les estratègies de mercat, pot incidir notablement en els usos lingüístics i en els processos que condueixen a una escassa normalització del català en tot el sector. Els resultats de les anàlisis descriptives anteriors per cadascun dels àmbits proporcionen la base per a estudiar l’ús del català d’una manera sintètica.

Per tal de sistematitzar i sintetitzar aquest ús lingüístic del català i en aquest sector, hem construït un índex d’ús del català en la retolació mitjançant el qual mesurem la presència del català en un nombre de rètols i cartells; l’anomenarem índex 1, o índex d’ús del català en la retolació.


3 de 7