|
2. La creació díndexs
dús del català per al sector dels carburants
2.1. Introducció
Una forma
metodològica de sintetitzar lús lingüístic del català en els diversos àmbits
dactuació del sector dels carburants és construir, aplicar i interpretar un valor
anomenat índex que aglutini lús que es fa del català en els diferents àmbits
considerats. Amb el benentès que laplicació i la interpretació dun índex
ha de ser fàcil, altrament perdria la seva raó de ser. En el moment diniciar la
recerca, el sector de les estacions de servei i els seus usos lingüístics no disposaven
destudis previs, la qual cosa exigia crear tots els protocols, fer les
exploracions-pilot indispensables i dotar-se duna eina analítica robusta, en termes
comparatius, per a ser aplicada en exploracions posteriors.
El sistema
mètric que es pretenia desenvolupar havia de ser fàcil daplicar i sòlid en la
mesura. Es podria haver avaluat cada estació de servei amb mètodes tradicionals, en una
escala de 0 a 10 punts, pensant en les qualificacions escolars, aquest sistema que, en ser
similar al mètric decimal, presenta la pressumpta avantatge cognitiva que
"tots" el tenim al cap. Ara bé, linconvenient és també considerable, ja
que hi ha una gran heterogeneïtat tipològica destacions de servei, per la qual
cosa caldria construir llavors tot un complex sistema de ponderació dels indicadors que
formen part de líndex. I, tot i així, fóra encara discutible lentrada de
sistemes compensatoris en un sistema davaluació. Això féu decantar-nos no tant
per recórrer a escales davaluació sinó per anar anotant trets de les variables a
observar, de forma que aquestes observacions puguin resumir-se en una sistema susceptible
de comparacions i contrastos estadístics.
Una
alternativa al sistema mètric pot molt ben ser un sistema probabilístic, capaç de
captar labsència/presència dun fet: la presència del català a les
estacions de servei. Fou en base a aquest plantejament que es desenvolupà un detallat
qüestionari dobservació en què es recull en quina llengua hi ha present un
determinat estímul (en forma de veu o de rètol escrit). Es va recollir, per tant, la
llengua en què hi havia els diversos rètols, anuncis i/o cartells, fos en català,
castellà, bilingüe, ambigu -en els molt nombrosos casos en què es recorre a
lambiguïtat lingüística-, o al pictograma quan es presentava aquesta estratègia.
En el cas dinteraccions espontànies es recollia també en quina llengua
sadreçava a la clientela la persona que hi havia treballant a lestació de
servei.
Aquest sistema
de recollida dinformació permet una anàlisi posterior més acurada, ja que la
realitat es presenta sovint com a borrosa, i les categories no tenen per què ser
excloents en la forma lingüística dactuar del qui expèn benzina, o de la
multinacional petroliera. Daquesta forma es pot calcular quina és la probabilitat
de trobar al Principat un determinat rètol en català en una estació de servei (i a més
amb totes les combinacions possibles).
Per tal de fer
de líndex un instrument de mesura útil, es van relacionar tots els possibles
rètols que ha dhaver-hi o poden haver-hi en una benzinera. Lobservació
prèvia duna petita mostra pot induir a error ja que hi havia estacions on no eren
presents cartells dexistència obligada per llei. En endegar la recerca, es van
estudiar diversos dissenys destacions i la normativa vigent sobre cartelleria. Atès
que la dimensió de lestació de servei i la seva ubicació en la xarxa viària
podien tenir influència en la quantitat de cartelleria existent i en limpacte sobre
el ciutadà, es van tractar com a variables independents en lanàlisi amb
lobjectiu de contrastar aquesta possible influència mitjançant líndex
dús.
Abans de
postular, per últim, una possible influència "subliminal" de la cartelleria en
el consumidor des de la perspectiva lingüística, vam recollir informació encara sobre
la presència/absència del fet lingüístic. Si sumem tots els cartells duna
estació de servei on és present el català i els dividim pel nombre total de cartells
que observem en totes les benzineres tindrem un indicador: la probabilitat de trobar
textos en català en aquella estació. Si analitzem la distribució daquest
indicador per Catalunya obtenim com a resultat la probabilitat de trobar un cartell en
català a les benzineres del Principat (amb lerror de mostratge calculat en
més/menys). Aquesta estratègia metodològica pot estendres també a altres usos
del català dins de les àrees de servei, com són altres casos observats: lús oral
espontani i lús escrit en la documentació interna.
Cal recordar
que el sistema establert de recollida dinformació sha basat en un
qüestionari dut a terme en una ruta dobservació sistemàtica que duu a avaluar de
la mateixa forma a totes les estacions de servei. Què passa llavors, podem preguntar-nos,
amb les benzineres més petites? La dimensió duna estació de servei està
relacionada amb el nombre de sortidors i, sovint aquests, ho estan amb el nombre promig de
clients. De forma que, recollint aquesta informació com a dades addicionals, sen
pogué fer ús per a corregir desviacions. Un altre sistema de correcció emprat fou
comptabilitzar en líndex els estímuls que shan trobat en un nombre important
de benzineres. Era una forma dindicar que existien en alguna o altra llengua o en
forma pictogràfica.
2.2. Presentació de tres
índexs dús
Lextrema
diversitat del sector carburants deguda a lestructura que presenta per marques, per
la ubicació i pel tamany dels establiments, així com per lheterogeneïtat en les
formes de venda i en les estratègies de mercat, pot incidir notablement en els usos
lingüístics i en els processos que condueixen a una escassa normalització del català
en tot el sector. Els resultats de les anàlisis descriptives anteriors per cadascun dels
àmbits proporcionen la base per a estudiar lús del català duna manera
sintètica.
Per tal de
sistematitzar i sintetitzar aquest ús lingüístic del català i en aquest sector, hem
construït un índex dús del català en la retolació mitjançant el qual mesurem
la presència del català en un nombre de rètols i cartells; lanomenarem índex
1, o índex dús del català en la retolació. |