Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Metodologia sobre la recerca sociolingüística


L'ús del català a les estacions de servei de Catalunya. Pautes metodològiques,
per Josep Lluís C. Bosch, Jaume Farràs i Diego Torrente


CONTINUA


1.2. Grandària de l’univers, selecció de la mostra i disseny de qüestionari

Per tal de deteminar l’univers del sector dels carburants, s’ha partit dels llistats facilitats pel Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. El disseny de la mostra s’ha basat en una distribució proporcional de la relació d’estacions de servei segons províncies, comarques, municipis i marques, i s’han triat aleatòriament les estacions que haurien d’integrar-la; el tamany previst fou de 533 estacions. Aquesta quantitat va considerar-se adequada per a un marge d’error de mostratge del 3% i un marge de confiança del 95%. Heus aquí la previsió provincial de la mostra:

Taula 1. Estructura provincial del sector i descripció de la mostra

Províncies:

Estacions de servei a Catalunya:

Mostra de l’estudi:

Nombre

Percentatge

Teòrica

Aconseguida

Barcelona

561

52,7

282

260

Girona

174

16,4

88

78

Lleida

139

13,1

69

71

Tarragona

190

17,8

94

104

Totals

1.064

100%

533

513

Font: La llengua a les estacions de servei de Catalunya. Aportació sociolingüística. 2000

1.2.1 Elaboració del qüestionari:

L’equip realitzador de la recerca va elaborar un protocol o qüestionari d’observació partint del plantejament de la noció de recorregut que hem esmentat, i atenent als moviments que es fan dins d’aquest recorregut.

  • En primer lloc calia recollir la informació lingüística existent a l’àrea de l’entrada, a nivell de retolació i anuncis de la marca (vegeu fotografies de les columnes de Campsa i de Shell; a Campsa prima l’ambiguïtat lingüística del logo i en el nom dels productes, també el monolingüisme en castellà del cartell horari. La solució bilingüe és evident a Shell).

  • En segon terme calia fixar-se a l’àrea de servei en la diversa retolació a la marquesina, columnes i màquines expenedores: noms dels diferents productes, volum i cost, també en la col.locació dels pictogrames (dediquem tres fotografies a aquesta àrea).

  • L’àrea de l’oficina i caixa formaven el tercer bloc d’observacions a fer; comprenia la presència/absència del català a la part destinada a botiga i eventualment bar/cafeteria, restaurant i/o hotel (observi’s el rètol només en català que hi ha damunt de l’automat, també el de Botiga i Caixa nocturna exclusivament en català de BP).

  • Abans de sortir de tot el complex de l’estació calia observar també altres serveis com són els de les mànegues de l’aire/aigua i l’existència o no de túnels de rentat, tallers o altres. (Vegeu en el rètol d’una estació com Cepsa recorre al bilingüisme en els anuncis sobre joc de mesures, reclamacions i reglament de seguretat)

Emplenar l’enquesta comportava anotar en uns fulls en quina llengua o llengües hi havien diversos cartells, la retolació, les marques i els noms/preus dels productes. Aquesta observació és feia en un promig de 20 minuts per àrea en no haver de demanar informació als treballadors del lloc. Una segona part de l’observació pretenia captar l’ús oral de la llengua dels empleats del servei envers la clientela. Aquesta part estava basada en l’ús oral espontani que fan en interactuar amb l’observador. L’entrevista acabava amb unes preguntes adreçades al personal encarregat de l’establiment i algunes observacions sobre l’estat de conservació i l’entorn on era ubicada l’estació.

Abans d’iniciar el treball de camp es féu algunes comprovacions en diverses àrees de servei per tal de verificar i corregir el protocol; es van prendre també un conjunt de fotografies, i fou consultat un expert del sector per tal de no deixar elements importants fora dels objectius de la recerca. Hi hagué seguidament les reunions de formació de l’equip d’entrevistadors a fi d’homogeneïtzar i esclarir els criteris d’observació a seguir.

1.2.2. L’extracció de la mostra i el treball de camp

L’extracció de la mostra es féu aleatòriament estratificant-la per comarca. Establerta la llista final d’estacions de servei a visitar es va dissenyar sobre el mapa un sistema de rutes per a dur a terme el treball de camp de la forma més eficient. Es van cobrir la totalitat d'autopistes, autovies, carreteres nacionals i comarcals, l'eix transversal, i les estacions situades en aglomeracions urbanes, en centres comercials, cooperatives i ports esportius. (3)

Es van visitar les 533 estacions de servei, s’ha obtingut informació de 513, incloent-hi els punts de venda existents a determinades superfícies comercials, cooperatives i ports. Algunes adreces errònies, establiments tancats o abandonats i uns pocs casos que es negaren a respondre les preguntes i/o dificultaren fer l’observació de l’establiment són la causa de la vintena de no respostes.


2 de 7