La recerca sobre els usos lingüístics en el sector dels carburants, realitzada durant l'estiu del 2000, ha partit d'una idea i d'una constatació centrals: és escassa la presència del català a les estacions de servei de Catalunya. Aquest article descriu les pautes metodològiques de l'anàlisi, a la qual s'han acostat mitjançant l’observació sistemàtica de qualsevol tipus de retolació existent als recintes i a través d’una entrevista amb la persona encarregada de fer funcionar l’estació.

1. Presentació i objectius de la recerca
1.1. Descripció i estructura del sector dels carburants
1.2. Grandària de l’univers, selecció de la mostra i disseny de qüestionari
1.2.1. Elaboració del qüestionari
1.2.2. L'extracció de la mostra i el treball de camp

2. La creació d'índexs d'ús del català per al sector dels carburants
2.1. Introducció
2.2. Presentació de tres índexs d'ús
2.3. L'ús del català als rètols: càlcul, interpretació i resultats de l'índex 1
2.3.1. La creació d'índexs d'ús del català en la documentació escrita
2.3.2. La creació de l'índex 3, ús del català oral
2.4. La relació entre els indicadors d'ús del català

3. Algunes reflexions finals

1. Presentació i objectius de la recerca

A l’hora de dissenyar-ne el plantejament metodològic, vam fixar-nos sobretot en el recorregut a fer quan s’entra en una estació de servei (1). En arribar-hi, ens trobem, efectivament, amb tot un recorregut a fer durant el qual es van trobant rètols, instruccions i pictogrames, mitjançant els quals es mostren els serveis que ofereix aquella estació i la forma de servir-se de les màquines. S’hi indica alhora l’obligatòria normativa de seguretat que cal seguir per moure’s per tot el recinte. És a dir que, com d’esma i/o de forma rutinària, tot just arribar en una benzinera captem i interpretem tota mena de missatges orals i escrits, sovint emesos mitjançant la tècnica comunicativa del pictograma, que ve presentat de forma imperceptible i quasi inconscient.

L’observació atenta ens ha dut a presentar i a analitzar aquest acte d’anar a omplir el dipòsit com l’entrada en una estació de servei, enmig de columnes informatives, que indiquen el nom de l’àrea on entrem, la marca i els serveis que ofereix aquella estació. Marquesines acollidores conviden immediatament el conductor a col·locar-se al costat de la màquina i a servir-se el carburant que necessita, i fins a adreçar-lo posteriorment al lloc on hi ha els empleats o caixer/a, un cop s’haurà o li hauran servit el producte.

Hem comprovat, per tant, que estan previstos els moviments seqüencials i el recorregut que es fa abans de sortir-ne amb el dipòsit recarregat, la qual cosa ens permet afirmar que hi ha com una pauta a seguir, i que aquesta és similar a la gran majoria d’estacions. Partint d’això, vam veure la conveniència operativa d’analitzar tot aquest recorregut pautat, per tal de poder observar-hi millor els usos lingüístics. Quina deu ser-hi la presència real del català enmig d’aquest magma comunicatiu, ens preguntàvem?

Vam acostar-nos a l’anàlisi sociolingüística de les estacions de servei mitjançant l’observació sistemàtica de qualsevol tipus de retolació existent als recintes i a través d’una entrevista amb la persona encarregada de fer funcionar l’estació. El plantejament, per tant, era simple; arribats a l’estació o punt de venda dels carburants, la feina a fer era observar i anotar en quina llengua estan escrits tot un llistat preestablert de rètols comercials i informatius, tant els d’entrada a l’establiment, com els de la resta de zones on es fa el servei: a l’àrea de la marquesina, a les màquines expenedores, a les parets del recinte, dins de la botiga o en altres serveis.

Vam veure necessari d’anotar també la informació transmesa mitjançant logos i pictogrames, informació que és força abundosa en aquest sector, sobretot per a complir algunes de les normatives (2). També era primordial registrar en quina llengua s’adrecen els empleats i/o caixers a l’entrevistador en el moment de saludar-se. Aquesta informació fou recollida també en el corresponent protocol d’observació.

1.1. Descripció i estructura del sector dels carburants

Per plantejar correctament l’anàlisi dels usos lingüístics a les estacions de servei vam recórrer a l’extracció aleatòria i estratificada d’una mostra estadísticament significativa del conjunt d’àrees de servei que hi ha a Catalunya. Abans d’extreure aquesta mostra, vam estudiar l’estructura del sector per tal d’esbrinar les variables que podien influir en els usos lingüístics, i que calia tenir presents en el moment de dissenyar-la.