En aquest article es presenten les línies d’actuació d’HABE Liburutegia. Es tracta d’una biblioteca pública, especialitzada en didàctica d’idiomes, sociolingüística i psicolingüística, i té uns fons de 25.000 monografies, 600 publicacions periòdiques i molt material audiovisual per a l’ensenyament i l’(auto)aprenentatge de llengües. Tant el catàleg general, com la base de dades d’articles --que té 65.000 registres-- estan disponibles a Internet (http://www.habe.org/). Els butlletins de novetats mensuals i altres productes documentals es distribueixen per mitjà d’una llista de distribució gratuïta.

1. Introducció

2. Àmbit temàtic

3. Situació actual

4. Serveis

5. Plans futurs

1. Introducció

Coincidint gairebé amb el seu naixement l’any 1981, l’Institut HABE (Helduen Alfabetatze eta Berreuskalduntzerako Erakundea = Institut per a l’Alfabetització i Reeuskaldunització dels Adults) --enquadrat en el Departament de Cultura del Govern basc-- , va iniciar la tasca d’organitzar una biblioteca especialitzada i pública. Tot i que va anar creixent any rere any, la biblioteca no va tenir una seu permanent (en 12 anys va canviar quatre vegades d’emplaçament) fins que finalment a la tardor de 1994 es va establir juntament amb la resta de serveis d’HABE a les dependències de l’organisme en el barri de l’Antiguo de Sant Sebastià, molt a prop del campus de la Universitat del País Basc.

La tasca principal durant aquests anys inicials va ser, fonamentalment, reunir un patrimoni bibliogràfic consistent en una col·lecció de 20.000 llibres i 500 revistes. És a partir de l’any 1995 quan la nostra feina se centra en la creació d’eines d’accés als fons de la biblioteca (catàleg general, base de dades documental d’articles ADBD, Internet...), fet que ens ha permès ampliar l’ús de la biblioteca, augmentar-ne el nombre d’usuaris de manera substancial, i oferir una gamma de serveis més àmplia i una millor qualitat d’aquests serveis.

2. Àmbit temàtic

Durant aquests anys els nostres usuaris potencials han relacionat la nostra biblioteca exclusivament amb l’euskera. D’aquesta manera, i sense conèixer els fons de la biblioteca, suposaven que un professor o un estudiant d’euskera hi podria trobar documents que necessités i, en canvi, no ho podria fer un professor o un estudiant d’anglès, alemany, espanyol o francès.

Tot i que l’euskera és la prioritat de la biblioteca --l’Institut HABE té encarregada la gestió i coordinació d’un col·lectiu de gairebé 2.000 professors d’euskera i d’uns 40.000 adults que aprenen aquesta llengua--, és evident que l’ensenyament, en aquest cas de l’euskera, té un component comú molt important amb l’ensenyament d’altres llengües: metodologia, programació, avaluació, tècniques d’ensenyament, etc.

D’altra banda, a falta d’un Institut de Sociolingüística --precisament el mes de desembre de l’any passat l’associació SEI va promoure un congrés amb l’objectiu d’impulsar la creació de l’Institut Basc de Sociolingüística-- i davant de la demanda que hi ha hagut i que encara hi ha a la societat basca de bibliografia que permeti la investigació i l’estudi dels diferents aspectes d’un camp tan extens com és el de la sociolingüística, la biblioteca ha tractat de respondre a aquesta sol·licitud.

Per tot això, l’àmbit temàtic d’HABE Liburutegia gira al voltant d’un eix, les llengües, i se centra en els aspectes didàctics, socials i psicològics d’aquestes, amb una atenció especial a la llengua basca.

Didàctica d’idiomes. Són temes d’aquesta secció l’aprenentatge i l’ensenyament d’idiomes (metodologia, currículum, avaluació, programació, tècniques d’ensenyament, expressió oral i escrita, comprensió lectora i auditiva). La llengua objecte d’estudi pot ser tant la llengua materna, com una segona o una tercera llengua, o un idioma estranger. Gràcies als mètodes i materials dels quals disposem, es poden aprendre i ensenyar moltes llengües en diferents nivells: euskera, anglès, espanyol, francès, català, alemany, etc.; però també eslovac, hindi, urdú, xinès, àrab, georgià, armeni, suec, finlandès, noruec, ucraïnès, turc, coreà, suahili...

Sociolingüística. En aquesta secció s’analitzen els aspectes socials de les diferents llengües: polítiques lingüístiques, contacte de llengües, situacions de bilingüisme i plurilingüisme, diglòssia, planificació lingüística, demolingüística, etnolingüística, minories lingüístiques... i, en general, informació sobre la realitat de molts dels 5.000 idiomes que hi ha al món.

Psicolingüística. L’adquisició de la llengua materna, l’adquisició d’una segona llengua, les característiques del llenguatge del nen, les pertorbacions del llenguatge, etc. són temes que es tracten en aquesta secció.

Euskera. Es troba dividida en dues seccions:

-Sobre l’euskera. Fa referència tant al corpus com a l’estatus: gramàtiques, mètodes, aspectes de la normalització, planificació...

-Publicacions en euskera: literatura, ciències socials, ciències naturals, filosofia...

Lingüística, pedagogia, psicologia, sociologia.