Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Sociolingüística internacional


Polítiques i planificacions lingüístiques en el context de la mundialització, per Mariano Asensio Cermeño


CONTINUA


Com veiem, aquestes consideracions provenen d’un estudi de les situacions "realment" perifèriques als discursos oficials fets a partir dels pressupostos del que es coneix per la sociolingüística perifèrica. Replantejar, per exemple, l’estudi de les polítiques lingüístiques de les diferents nacionalitats de l’Estat espanyol o de Quebec, comparant-les amb els casos de l’anomenat Tercer Món, ens pot oferir pistes noves de reflexió que ajudin a legitimar els drets de cada parlant i a emprendre un diàleg crític que permeti superar la tancada definició d’alguns conceptes de les nostres societats com, per exemple, els d’identitat, nació o poder.

3. Conclusió

"Je n’ai qu’une langue, ce n’est pas la mienne. (...) Or jamais cette langue, la seule que je sois ainsi voué à parler tant que parler me sera possible, à la vie à la mort, cette seule langue, vois-tu, jamais ce ne sera la mienne. Jamais elle ne le fut en vérité"(Jacques DERRIDA. Le monolinguisme de l’autre ou la prothèse d’origine.1996:1)

El periodista malgaix RIAKA, en el seu diccionari crític sobre el desenvolupament, cita a l’entrada dedicada a la llengua, un text de 1948 de Pierre Boiteau i un altre de 1969 de Gérard Althabe en els quals es critica obertament la política lingüística portada a terme per França a favor exclusivament del francès i les conseqüències que va produir aquesta política a la societat de la nova república independent. El nostre autor afegeix el comentari següent:

"Ces textes nous renvoient au passé, mais aussi à l’actualité. Car entre temps, l’échec de la prétendue "malgachisation" fut celui d’une politique à la phraséologie nationaliste et démagogique qui n’a pas changé grand chose à des choix linguistiques liés aux rapports de pouvoir entre l’élite et le peuple"(100).

Acaba aquest article enviant el lector als vocables "Bilinguisme, Education et enseignement, Elites, Francophonie, Nation, Pouvoir" (íd.), amb la qual cosa apunta directament als objectius primers dels sociolingüistes perifèrics, però oferint en aquest discurs recent un exercici de memorització de postulats ja tractats en altres èpoques. És, en definitiva, el camí d’anada i tornada que proposem davant de la nova situació mundial, és el fet de fer-se ressò d’aquestes veus que intenten flexibilitzar els conceptes que no els pertanyien. És la tesi d’Edward W. SAID (105), per a qui la cultura que pot ajudar a fer que les societats estiguin predisposades a ser dominades per d’altres, també pot preparar al fet que les societats modifiquin aquesta idea de dominació. Per això, presenta un altre tipus d’anàlisi que superi els oferts per les escoles nacionals o les teories sistemàtiques, "la logique en contrepoint d’une analyse planétaire, où l’on voit fonctionner ensemble les textes et les institutions mondiales (...). Les entreprises séparatistes et indigénistes me paraissent clairement épuisées. L’écologie de la littérature en son sens nouveau, élargi, ne saurait être conçue (comme l’étaient les conceptions antérieurs de la littérature comparée) sur le modèle d’une symphonie, mais de la musique atonale. Nous devons prendre en compte toutes sortes de pratiques spatiales ou géographiques et rhétoriques -accents, limites, contraintes, intrusions, inclusions, interdits- qui toutes contribuent à élucider une topographie complexe et inégale" (íd.:441).

És la mateixa idea de CHAUDENSON quan diu que caldria que les polítiques lingüístiques dels territoris criolls deixessin a un costat els discursos d’identitat cultural, desfasats per un món en el qual la identitat es viu amb l’altre i en l’altre. La sociolingüística, en aquest sentit, ofereix grans possibilitats per a aquestes estructures lingüístiques tan peculiars, la història de les quals, les característiques sociolingüístiques de les quals són determinants: "de nos jours mêmes, les situations créolophones demeurent des terrains très favorables, aussi bien pour l’étude de l’évolution des langues en contact que pour la mise en évidence des problématiques de l’aménagement linguistique" (1995:123). És el punt de vista "modéré" de CALVET (1999:219) "qui semble le mieux correspondre aux données linguistiques".

No estem reclamant cap "paradís poliglot", ni la conservació de cap statu quo, ni cap reivindicació aturada en el temps; considerem, per contra, que l’anàlisi sociolingüística, objectiva i crítica, d’altres realitats de les quals avui no ens podem sostreure, ens pot portar a una millor comprensió de les relacions entre la llengua i la societat, és a dir, de l’ésser humà en definitiva, ara sí globalment considerat.

Mariano Asensio Cermeño. Universitat de La Reunión

4. Bibliografia

ABAD, Francisco (1986): Diccionario de lingüística de la escuela española. Madrid: Editorial Gredos. (Pròleg de Rafael Lapesa).

(1987): Literatura e historia de las mentalidades. Madrid: Ediciones Cátedra. (Crítica y estudios literatios).

CALVET, Louis-Jean (1974): Linguistique et colonialisme. Petit traité de glottophagie. París: Payot.

-(1996): Les politiques linguistiques. 1ª edición. París: Presses Universitaires de France (Col. "Que sais-je". Nº 3075).

-(1998): La sociolinguistique. 3ª edición. 1ª ed. 1993. París: Presses Universitaires de France (Col. "Que sais-je". Nº 2731).

-(1999): Pour une écologie des langues du monde. París: Plon.

CHAUDENSON, Robert (1974): Le lexique du parler créole de la Réunion. 2 tomos. París: H. Champion.

-(1979): Les créoles français. París: Fernand Nathan. (Col. "Langues en question").

-(1995): Les créoles. 1ª edición. París: Presses Universitaires de France (Col. "Que sais-je". Nº 2970).


6 de 7