|
Com veiem, aquestes consideracions
provenen dun estudi de les situacions "realment" perifèriques als
discursos oficials fets a partir dels pressupostos del que es coneix per la
sociolingüística perifèrica. Replantejar, per exemple, lestudi de les polítiques
lingüístiques de les diferents nacionalitats de lEstat espanyol o de Quebec,
comparant-les amb els casos de lanomenat Tercer Món, ens pot oferir pistes noves de
reflexió que ajudin a legitimar els drets de cada parlant i a emprendre un diàleg
crític que permeti superar la tancada definició dalguns conceptes de les nostres
societats com, per exemple, els didentitat, nació o poder.
3.
Conclusió
"Je nai quune langue,
ce nest pas la mienne. (...) Or jamais cette langue, la seule que je sois ainsi
voué à parler tant que parler me sera possible, à la vie à la mort, cette seule
langue, vois-tu, jamais ce ne sera la mienne. Jamais elle ne le fut en
vérité"(Jacques DERRIDA. Le monolinguisme de lautre ou la prothèse
dorigine.1996:1)
El periodista malgaix RIAKA, en el seu diccionari crític sobre el
desenvolupament, cita a lentrada dedicada a la llengua, un text de 1948 de Pierre
Boiteau i un altre de 1969 de Gérard Althabe en els quals es critica obertament la
política lingüística portada a terme per França a favor exclusivament del francès i
les conseqüències que va produir aquesta política a la societat de la nova república
independent. El nostre autor afegeix el comentari següent:
"Ces textes
nous renvoient au passé, mais aussi à lactualité. Car entre temps, léchec
de la prétendue "malgachisation" fut celui dune politique à la
phraséologie nationaliste et démagogique qui na pas changé grand chose à des
choix linguistiques liés aux rapports de pouvoir entre lélite et le
peuple"(100).
Acaba aquest article enviant el lector als vocables "Bilinguisme, Education
et enseignement, Elites, Francophonie, Nation, Pouvoir" (íd.), amb la qual cosa
apunta directament als objectius primers dels sociolingüistes perifèrics, però oferint
en aquest discurs recent un exercici de memorització de postulats ja tractats en altres
èpoques. És, en definitiva, el camí danada i tornada que proposem davant de la
nova situació mundial, és el fet de fer-se ressò daquestes veus que intenten
flexibilitzar els conceptes que no els pertanyien. És la tesi dEdward W. SAID
(105), per a qui la cultura que pot ajudar a fer que les societats estiguin predisposades
a ser dominades per daltres, també pot preparar al fet que les societats modifiquin
aquesta idea de dominació. Per això, presenta un altre tipus danàlisi que superi
els oferts per les escoles nacionals o les teories sistemàtiques, "la logique en
contrepoint dune analyse planétaire, où lon voit fonctionner ensemble les
textes et les institutions mondiales (...). Les entreprises séparatistes et indigénistes
me paraissent clairement épuisées. Lécologie de la littérature en son sens
nouveau, élargi, ne saurait être conçue (comme létaient les conceptions
antérieurs de la littérature comparée) sur le modèle dune symphonie, mais de la
musique atonale. Nous devons prendre en compte toutes sortes de pratiques spatiales ou
géographiques et rhétoriques -accents, limites, contraintes, intrusions, inclusions,
interdits- qui toutes contribuent à élucider une topographie complexe et inégale"
(íd.:441).
És la mateixa
idea de CHAUDENSON quan diu que caldria que les polítiques lingüístiques dels
territoris criolls deixessin a un costat els discursos didentitat cultural,
desfasats per un món en el qual la identitat es viu amb laltre i en laltre.
La sociolingüística, en aquest sentit, ofereix grans possibilitats per a aquestes
estructures lingüístiques tan peculiars, la història de les quals, les
característiques sociolingüístiques de les quals són determinants: "de nos
jours mêmes, les situations créolophones demeurent des terrains très favorables, aussi
bien pour létude de lévolution des langues en contact que pour la mise en
évidence des problématiques de laménagement linguistique" (1995:123). És el
punt de vista "modéré" de CALVET (1999:219) "qui semble le mieux
correspondre aux données linguistiques".
No estem reclamant
cap "paradís poliglot", ni la conservació de cap statu quo, ni cap
reivindicació aturada en el temps; considerem, per contra, que lanàlisi
sociolingüística, objectiva i crítica, daltres realitats de les quals avui no ens
podem sostreure, ens pot portar a una millor comprensió de les relacions entre la llengua
i la societat, és a dir, de lésser humà en definitiva, ara sí globalment
considerat.
Mariano
Asensio Cermeño. Universitat de La Reunión
4.
Bibliografia
ABAD, Francisco (1986): Diccionario
de lingüística de la escuela española. Madrid: Editorial Gredos. (Pròleg de Rafael
Lapesa).
(1987): Literatura
e historia de las mentalidades. Madrid: Ediciones Cátedra. (Crítica y estudios
literatios).
CALVET, Louis-Jean
(1974): Linguistique et colonialisme. Petit traité de glottophagie. París: Payot.
-(1996): Les
politiques linguistiques. 1ª edición. París: Presses Universitaires de France (Col.
"Que sais-je". Nº 3075).
-(1998): La
sociolinguistique. 3ª edición. 1ª ed. 1993. París: Presses Universitaires de
France (Col. "Que sais-je". Nº 2731).
-(1999): Pour
une écologie des langues du monde. París: Plon.
CHAUDENSON, Robert
(1974): Le lexique du parler créole de la Réunion. 2 tomos. París: H. Champion.
-(1979): Les
créoles français. París: Fernand Nathan. (Col. "Langues en question").
-(1995): Les
créoles. 1ª edición. París: Presses Universitaires de France (Col. "Que
sais-je". Nº 2970). |