En el treball que resumirem hem dut a terme  l’avaluació dels resultats, quant a competència en tres llengües assolida pels alumnes, d’un sistema d’escolarització amb presència d’aquelles tres llengües com a mitjans de vehiculació de continguts acadèmics, l'escola aranesa. (1)

0. Introducció

1. Resultats obtinguts
1.1. Resultats generals
1.2. Incidència de les variables independents

2. Conclusió

3. Referències

0. Introducció

Cal dir que l’organització del tractament de les tres llengües en aquell context no ha estat, però, ni unitari ni invariable al llarg del temps. Actualment, a l’escola aranesa tots els alumnes entre P3 (tres anys d’edat) i acabament de Primer Cicle d’ensenyament primari (segon d’ensenyament primari: entre set i vuit anys d’edat) reben l’ensenyament de continguts en occità. En els cicles Mitjà (tercer i quart curs) i Superior (cinquè i sisè curs) d’ensenyament primari (entre els vuit-nou i els onze-dotze anys) totes tres llengües es troben igualment presents com a vehiculars i cada conjunt de continguts és ensenyat en una llengua diferent (matemàtiques en castellà, continguts de ciències naturals en català i continguts de ciències socials en occità; l’expressió plàstica es fa en francès en aquesta etapa). Aquest disseny resulta de prioritzar una de les tres possibilitats que a darrers dels anys 80 es donaven quant a llengua vehicular entre P3 i acabament de Cicle Inicial (castellà, català o occità) a favor de la llengua autòctona del territori.

L’escola aranesa es perfilava, a començaments dels anys 90 del segle XX, com un sistema amb tres vies d’escolarització entre P3 i l’acabament de Cicle Inicial d’educació primària, tot depenent de la llengua vehicular escollida: occità, català o castellà. En cada línia d’escolarització es prioritzava la lectoescriptura en la llengua corresponent i les altres dues llengües hi eren presents com a matèria. Amb la supressió de la línia d’escolarització en castellà, la línia d’escolarització en català assumia la lectoescriptura en català i l’escrit en castellà i occità hi entrava a l’acabament del Cicle Inicial d’ensenyament primari. En la línia d’escolartizació en occità, la lectoescriptura en català i castellà hi entren igualment en el darrer any de Cicle Inicial. Finalment, també la línia d’escolarització en català seria suprimida i el disseny quedaria tal com el tenim avui.

Partint d’això, en el nostre treball avaluem els coneixements de les tres llengües, en el curs 1999-2000, en alumnes de Cicle Inicial escolaritzats en occità o en català com a llengües vehiculars (provinents de l’existència de dues línies quant a llengua vehicular), i els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior escolaritzats en occità, català o castellà com a llengües vehiculars (provinents de l’existència encara de les tres línies). L’aplicació de proves en tots tres nivells té com a finalitat l’obtenció de dades en sentit progressiu, tot i que no es tracta d’un mateix grup analitzat en tres moments successius sinó de tres grups diferents de nivells successius, la qual cosa fa que les extrapolacions en sentit diacrònic, tot i ser lícites, hagin de ser fetes tenint en compte les diferències entre grups quant a variables independents.

En conjunt, les dades que hem pogut obtindre mostren la interacció, quant a competència lingüística assolida, de dos grups de factors: per una part, factors de tipus individual o sociolingüístic (quocient intel.lectual –QI, amb les categories ‘alt’, ‘mitjà’, ‘baix’-, situació socioprofessional –SSP, amb les categories ‘alta’, ‘mitjana’, ‘baixa’-, condició lingüística familiar –CLF: tres grups monolingües, tres grups bilingües, un grup trilingüe-), entre els quals la condició lingüística familiar es presentarà com a més important; i per una altra el model aplicat per l’escola quant a tractament curricular de les llengües, és a dir bàsicament la llengua vehicular –LV- de continguts entre els tres i els vuit anys d’edat per a cadascun dels alumnes, amb les tres categories corresponents: ‘castellà’, ‘català’, ‘occità’.

La variable dependent és la competència lingüística en cada llengua: PG en occità, català o castellà. Les puntuacions s’estableixen sobre 100 en proves que inclouen, per una banda (PG1), exercicis de comprensió oral i escrita, expressió escrita, ortografia, coneixement de lèxic, de morfologia i de sintaxi, i per una altra (PG2), expressió oral i exercicis de lectura en veu alta. Les proves de PG1 tenen una mitjana de 90’ de durada i són aplicades a tots els informants, mentre que les de PG2 solen durar al voltant de 15’ i s’apliquen a un 25% d’informants. Les dades que oferirem pertanyen als resultats per a PG1 (els resultats per a PG2 tenen menys validesa en termes estadístics, però van mostrar contrastos paral.lels als de PG1).

La mostra va estar formada per 231 alumnes repartits en els deu centres de la vall.