És interessant veure en quins àmbits treballen aquestes entitats en els seus respectius territoris. El Gràfic 2 (distribució dels àmbits de treball de les entitats per regions) mostra la proporció de les entitats d'un o altre àmbit de treball, separades per regions.

Observem que a la Catalunya Nord, a l'Alguer i al País Valencià la meitat o més de les entitats per la llengua estan centrades en l'àmbit educatiu. En aquests territoris les administracions no afavoreixen l'ensenyament públic en català, i la societat civil ha hagut d'organitzar-se per a impulsar i defensar l'ensenyament en llengua catalana. Veiem també com les entitats que treballen en l'àmbit institucional es localitzen principalment a Catalunya, malgrat que el grup més abundant són les associacions que treballen per la llengua a nivell general. A Andorra i la Franja de Ponent no hi ha entitats especialitzades en un àmbit concret, mentre que les entitats d'abast nacional són les que presenten més diversitat d'àmbit de treball.

Àmbit territorial. Observant el camp de l'abast territorial de les entitats per la llengua, es comprova que la major part de les entitats són d'àmbit local o comarcal, i representen més de la meitat de les associacions que treballen per la llengua. A més, el nombre d'associacions decreix a mesura que considerem un abast territorial major.

Taula 2. Distribució d'entitats pel seu àmbit territorial

Un altre grup força nombrós és el de les entitats d'àmbit regional, una tercera part de les associacions per la llengua. En referència a aquest fet, es pot dir que les estructures administratives i els problemes específics que aquestes generen en la llengua en cada territori pesen molt i condicionen força l'abast territorial de les entitats per la llengua. Predomina més l'àmbit de cada regió administrativa que no pas l'àmbit del domini lingüístic de la llengua. En efecte, hi ha relativament poques entitats d'àmbit nacional i, a més, cap de les sis no és un gran referent sòlid, general i unitari de la defensa de la llengua a nivell de Països Catalans.

A més, a cada regió hi predominen entitats d'àmbit territorial diferent. D'una banda, al País Valencià, a la Franja i a les Illes hi dominen les associacions locals i comarcals, mentre que a Catalunya i a la Catalunya Nord les entitats són, principalment, d'àmbit regional. Destaca també que les entitats que actuen a nivell internacional es localitzen fonamentalment a Catalunya.

Presència mediàtica. Aquest treball també intenta recollir la presència de les entitats per la llengua en els mitjans de comunicació. S'ha fet un recull de prop de dos-cents articles de premsa relacionats amb les pròpies entitats i les seves activitats, en tant que militància lingüística. A nivell quantitatiu, s'observa que la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) és l'entitat que apareix amb més freqüència en la premsa, amb una cinquantena de notícies en relació amb les seves campanyes més destacades (Correllengua i Sant Jordi). Després de la CAL, apareixen amb un nombre més elevat de notícies Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear (OCB), Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Plataforma per la Llengua, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Organització pel Multilingüisme (OM) i Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes. A banda del nombre de notícies, destaca l'Associació per la Llengua pel nombre d’articles d'opinió que ha publicat a la premsa.

S'observa que els articles sobre associacions i militància per la llengua apareixen d'una manera més destacada en la premsa local i comarcal. Veiem que diaris com El Punt, Segre, La Mañana, El 9 nou o Regió 7 són dels que més apareixen en l'arxiu. Entre les revistes setmanals, destaca molt especialment El Temps pel que fa a la publicació d'articles i entrevistes a les associacions per la llengua.