L’aplicació d'aquest mètode d'ensenyament, doncs, dóna com a resultat una llengua mancada de registres, poc natural i que sovint resulta estranya per a un parlant nadiu, però que reflecteix molt bé l'ús grandiloqüent que es fa de les llengües a l'àmbit de l'educació, també del francès i de l'anglès.

2 Les llengües d'ús familiar

2.1 Les llengües nacionals

A les quatre grans zones en què es pot dividir el Camerun, només nou llengües nacionals actuen com a llengües d'intercomunicació entre els individus dels diferents grups que existeixen al país. L’ATLAC (Atlas Linguistique du Cameroun, 1983), les anomena langues véhiculaires i les descriu com a llengües d’intercomunicació únicament a nivell regional o provincial (9) [vegeu el mapa].

- nord (fufuldè, àrab txoa, haussa, kanuri, wandala)
- centre-sud-est (ewondo)
- litoral (douala, bassà)
- oest (pidgin)

ATLAC (Atlas linguistique du Camerun, 1983)

Tant l'ús d’aquestes nou llengües, com l’ús de totes les altres considerades com a nacionals, es redueix en la vida diària pràcticament a l’àmbit familiar, on els individus estan segurs que l'interlocutor comprendrà el que ells mateixos anomenen el seu patois; és a dir, un tipus de parla considerada com a inferior socialment i pròpia d'àmbits reduïts, familiars i locals.(10)

Pensem, per exemple, en el poc ús que es fa d’aquestes llengües al mitjans de comunicació, ja que tan sols algunes emissores de ràdio transmeten programes en llengües autòctones, com seria el cas de Ràdio Centre a Yaoundé (bulu, eton o ewondo), però ni la premsa escrita ni la televisió en fan un ús habitual.

La gran varietat de llengües del país ha determinat una política lingüística que afavoreix l’ ús generalitzat de la llengua estrangera (francès o anglès) com a llengua d'intercomunicació fins i tot a l'àmbit familiar.

2.2 La llengua oficial com a llengua d’intercomunicació

Segons els resultats d'una enquesta realitzada durant el curs acadèmic 2000- 2001, (11) només entre els alumnes de l’escola primària, el percentatge d’ús d’alguna llengua nacional a l’àmbit familiar assoleix un 83%, mentre que entre els alumnes de l’escola secundària, tan sols 4 anys més tard, aquest percentatge es redueix al 38%.

Alguns dels factors que influeixen de forma directa en aquest abandonament progressiu de les llengües nacionals, és l’èxode rural i, en conseqüència, l’augment del nombre de famílies formades per membres de diferents grups ètnics, que han optat per l'anglès o el francès com a llengua a l'àmbit familiar.