L’Atlas Linguistique du Cameroun (1983) parla d’unes 247 llengües nacionals, de tipus bantu a la meitat sud del país, i de tipus adamaua–ubangui al nord, però ambdues provinents de la mateixa família (nígero–kordofanesa en la classificació de Greenberg, 1963) (4) [vegeu el mapa].

La família nígero-kordofanesa a la classificació de Greenberg (1963)

Cap llengua nacional apareix com a dominant i, per tant, difícilment cap d’elles podria ser reconeguda com a oficial. Per aquest motiu, des de la unificació del territori nacional el 1961, el govern camerunès va adoptar les llengües francesa i anglesa com a llengües oficials, presents a l’Administració, els mitjans de comunicació i l’escola.

La política lingüística del país considera com una situació desitjable el bilingüisme anglès-francès dels seus ciutadans, i l’Administració redacta els seus documents en ambdues llengües, però la realitat és que l'anglès s’utilitza majoritàriament a només 2 de les 10 províncies del país (nord-oest i sud-oest), mentre que el francès és la llengua d’intercomunicació per excel·lència per al 75% de la població.

1.2 Les llengües a l’escola

A l’escola es tria una de les dues com a llengua vehicular ja des de l’etapa preescolar, i s’introdueix l’altra durant l’etapa primària.

Cap de les llengües que hem anomenat nacionals s’ensenya a l’escola, tot i que des dels anys 70 diverses universitats públiques i privades han dut a terme un gran nombre d'estudis que contribueixen al coneixement d'aquestes llengües, i actualment el Ministeri d’Educació recomana la seva introducció al sistema educatiu, (5) però només en algunes zones concretes del nord del país, a l'escola primària s’utilitza una llengua nacional com a llengua vehicular (fufuldè).

A més a més, a l’educació secundària s’introdueix l’aprenentatge d’una tercera llengua que anomenarem llengua estrangera,(6) fent referència a una llengua no ambiental apresa en tercer o quart lloc.

El Camerun, en obtenir la seva independència el 1960, va mantenir l’opció de l’espanyol i l’alemany com a llengües estrangeres durant els dos cursos de batxillerat, seguint el sistema educatiu de la exmetròpoli francesa, de manera que actualment les sis facultats universitàries del país posseeixen una secció de llengua espanyola o alemanya als seus departaments de llengües estrangeres, i a la Universitat de Yaoundé s’ofereix també l’aprenentatge de la llengua catalana.

El nombre d’estudiants d’espanyol el 1991, tant a l’ensenyament secundari (85.000) com a l’ensenyament superior (700),(7) resulta força significatiu de l’interès que desperta l’aprenentatge d’aquesta llengua.

Ara bé, com s’ensenyen aquestes llengües a l’escola? Pel que fa a l’espanyol concretament, els llibres de text que s'utilitzen per al seu ensenyament són majoritàriament manuals francesos dels anys 70, i els continguts, objectius i avaluació del seu aprenentatge gairebé no han canviat des del 1978.(8)

L’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües a l’escola es basa sobretot en la llengua escrita i se centra en l'aprenentatge de les estructures gramaticals, de manera que l’avaluació consisteix gairebé sempre en la redacció d’un text com el que presentem a continuació, redactat per un professor camerunès com a model per als seus alumnes d'espanyol:

Querido Jorge:

Disculpa no haberte escrito hace largo rato. ¿Cómo te llevas ahora? Mi familia y yo estamos buenos de salud. Después de mis buenos resultados en el año escolar 1997-1998, mis padres decidieron felicitarme y me propusieron ir a visitar mi tío paterno que vive en Yaounde.

[...]

Como lo ves Jorge mío, lo he pasado bomba. De aquí en adelante proporcionaré buenos resultados para merecer dichosas vacaciones.

Recibe mis afectuosos saludos.

Juan Bautista